Arxiu d'etiquetes: Segarra

Castellmeià

3 Respostes

(Torrefeta i Florejacs, Segarra)

(o Castellmejà; ant: Meià)  Llogaret i antic terme, al sud del Llor.

El castell de Castellmeià (segle XIII) fou refet en part a la fi del segle XVI i és en bon estat de conservació. N’eren propietaris els Vergós, senyors també de Santa Maria de Meià i de Majanell.

Al final del segle XVII passà a Francesc de Junyent i de Marimon, al qual fou concedit el 1716 el marquesat de Castellmeià, únic títol concedit per Felip V de Borbó a un català des de l’inici de la Guerra de Successió. Passà als Amat, als Càrcer i als Vilallonga.

Castell de Santa Maria, el

2 Respostes

(Sant Guim de Freixenet, Segarra)

Poble (670 m alt), a la dreta del Sió.

La seva església parroquial (Santa Maria) depèn de la de Sant Domi.

Fou de jurisdicció reial.

Canós, el

1 Resposta

(els Plans de Sió, Segarra)

Poble de l’antic municipi de l’Aranyó, al nord-est de Cervera.

L’església parroquial és dedicada a sant Jaume. Era un antic lloc clos. El 1332 fou admés com a carrer de Cervera.

Prop seu hi ha una torre dita dels Joiells, de tàpia, de planta quadrada.

Camí, santuari del -Segarra-

1 Resposta

(Granyena de Segarra, Segarra)

Santuari on és venerada la imatge de la Mare de Déu del Camí, situat mig km al nord del poble.

Hom hi celebra, el dijous següent del 8 de setembre, l’anomenada festa del Capítol.

Pertanyia a l’orde de l’Hospital.

Cabestany -Segarra-

1 Resposta

(Montoliu de Segarra, Segarra)

Poble (710 m alt), als altiplans que separen les valls dels rius Cercavins i Corb.

El lloc és esmentat ja el segle X. L’antic castell de Cabestany fou adquirit, amb el poble, pels hospitalers el 1273, i n’obtingueren el mer i mixt imperi el 1381.

Al segle XIX formà municipi, l’església de Sant Salvador depenia de la parròquia de la Guàrdia Lada.

Bellmunt de Segarra

2 Respostes

(Talavera, Segarra)

Poble (794 m alt), aturonat a la partió d’aigües del riu d’Ondara i de l’Anoia, entre la Panadella i Santa Fe de Montfred.

Fins al començament del segle XIX fou de la jurisdicció del monestir de Montserrat.

L’església parroquial de Sant Pere tenia annexa la de Sant Jaume de Rocamora d’Argençola.

Arxiu Comarcal de la Segarra

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 1982 – )

Arxiu. Instal·lat a l’antiga Universitat de Cervera per aplegar la documentació de l’ajuntament de Cervera (amb pergamins des del 1072), el fons notarial (1325-1917), els llibres del Misteri de la Passió (segle XV), així com molta documentació de la universitat de Cervera, que en gran part es troba a la Biblioteca Universitària de Barcelona.

Enllaç web:  Arxiu Comarcal de la Segarra.

Aranyó, l’ -Segarra-

11 Respostes

(els Plans de Sió, Segarra)

Poble i antic municipi: 456 m alt, 26,13 km2, agregat el 1974 amb les Pallargues a l’actual. El poble és situat a 8 km de Cervera.

Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra, les quals han donat peu a una llegenda popular. A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes, bé que generalment són suposats ossaris o columbaris sepulcrals.

El castell de l’Aranyó, que formà un bloc massís, fou edificat el segle XVI (en part restaurat), amb una torre prismàtica de construcció anterior. L’actual castell fou acabat el 1569.

El 1428, l’Aranyó fou admès en el veïnatge de Cervera.

Amorós

3 Respostes

(Sant Guim de Freixenet, Segarra)

Llogaret de l’antic municipi de Freixenet de Segarra, situat a l’altiplà que separa les conques del Sió i de l’Anoia, a mig quilòmetre de Sant Guim de l’Estació.

El 1394 fou admès al veïnatge de Cervera.

Ametlla de Segarra, l’

3 Respostes

(Montoliu de Segarra, Segarra)

(ant: l’Ametlla de Tàrrega o l’Ametlla Lada)  Poble (704 m alt), aturonat a les línies que separa les conques del riu Corb i del Cercavins, a 1,5 km de Vallfogona de Riucorb.

El segle XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de Cardona, el castell de l’Ametlla, situat aleshores a l’extrem occidental del comtat d’Osona, a la frontera amb el territori islàmic.

El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l’obligació d’acabar la construcció del castell, aleshores a mig fer i del qual és conserva, malmesa, una torre cilíndrica.

La senyoria de l’Ametlla passà el 1239 dels Tarroja a la comanda de Cervera, de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.