(els Plans de Sió, Segarra)
Poble situat a la dreta del Sió, al voltant de l’antic castell de les Pallargues, que es conserva en bon estat; té una notable arcada gòtica a la façana.
L’església parroquial és dedicada a sant Salvador.
Antic municipi al que el 1974 li fou agregat el de l’Aranyó i adoptà el nom oficial dels Plans de Sió.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Masia i antiga quadra, de l’antic municipi de Freixenet de Segarra, situat a la ribera de Cervera, al peu de la serra de Montlleó.
El segle XIX formà un municipi amb el poble de la Rabassa, de la parròquia del qual depenia la seva església de Sant Joan.
Pertanyia a la jurisdicció del marquès de Benavent.
(Segarra / Urgell)
(o de Cervera; ant: torrent Major o de Maret) Riu de la Depressió Central catalana a les comarques de Lleida, afluent esquerrà del Segre.
Neix dins el terme de Talavera (Segarra), sota Santa Fe de Montfred. La capçalera, que s’alimenta de les fonts del Bullidor i de Bordell, rep el nom de torrent de Civit.
A Ondara rep l’aigua de la font d’Ondara, rega les petites hortes de la ribera de Cervera, on gira vers l’oest, i s’introdueix a l’Urgell, on, després de passar per Tàrrega i rebre el Cercavins per l’esquerra, passa per Vilagrassa i Anglesola, es perd en els regadius del canal d’Urgell, bé que el seu curs natural es dirigia vers Vilanova de la Barca, al Segre.
A l’hivern se’n deriven regatges per als conreus, i a partir del març només se n’aprofiten les capes freàtiques.
(Guissona, Segarra, 1952 – )
Museu d’arqueologia. A la seva creació fou instal·lat a les mateixes dependències municipals. L’any 1983 les col·leccions es traslladaren a l’antic hospital, seu de la casa de cultura.
Després d’un important impuls a la recerca arqueològica i sota el patronatge d’un consorci presidit per l’alcalde de Guissona, el museu fou refundat i inaugurat de nou al novembre del 2000.
Exposa les restes arqueològiques de la Guissona romana, Iesso, amb l’objectiu de donar a conèixer les formes de vida dels habitants de la zona fa 2.000 anys, i des del 2011 fa les funcions de centre d’interpretació de l’annex Parc Arqueològic de la ciutat romana de Iesso, també inaugurat el mateix any.
Són 2 ha de jaciment amb restes que mostren la importància d’aquest assentament fundat prop de l’any 100 aC.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (484 m alt), aturonat prop del límit amb el terme de Guissona.
El lloc és esmentat ja el 1099 en l’acta de consagració de l’església de Guissona.
(Sant Ramon de Portell, Segarra)
Masia i antic poble (650 m alt), al nord del cap del municipi.
Hi ha importants restes del castell de Mont-ròs.
La seva església parroquial (Sant Antoni) depenia de la de Guspi.
Poble (667 m alt), al vessant septentrional de l’altiplà que separa les riberes del Sió i de Cervera, a la capçalera de la riera de Vergós.
De la seva església parroquial (Sant Jaume) depèn la capella de Sant Miquel.
(la Ribera d’Ondara, Segarra)
(o Molió) Despoblat (706 m alt), aturonat en un contrafort meridional de l’altiplà que separa les riberes de Sió i de Cervera.
De la seva església parroquial (Santa Maria) depenen les de Pomar, Briançó i els Hostalets.
(Talavera, Segarra)
Antic castell (834 m alt), situat al cim de la serra de Montfred, on s’assenta l’actual església parroquial de Santa Fe de Montfred, divisòria d’aigües de les conques de l’Anoia, del riu d’Ondara i del Gaià, damunt Santa Coloma de Queralt.
El castell fou donat el 1197 per Berenguer de Castellfort las hospitalers.
(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)
Poble, a la dreta del riu d’Ondara, que forma un enclavament (1,52 km2) entre els municipis de Talavera i Montmaneu (Anoia).
La seva església parroquial (la Nativitat de Maria) és annexa de la de Pallerols.
Dades dels Països Catalans 