(Granyanella, Segarra)
Antiga quadra, a la vora del riu d’Ondara, prop de la Curullada, centrada en l’antiga torre de Saportella, un molí de planta quadrada amb torres cilíndriques en tres dels angles, encara habitat, i amb l’aspecte d’una construcció del segle XVI.
L’any 1333 pertanyia a Tomàs de Saportella.
(o Santa Maria de Vallferosa) Llogaret (656 m alt), fins al 1968 pertanyia al terme de Llanera de Solsonès.
Centrat per l’antiga església situada vora la carretera de Torà a Solsona, prop de Vallferosa.
(Anoia / Segarra)
(o riera de la Joncosa) Afluent de capçalera de l’Anoia, que neix al límit dels municipis de Talavera i d’Argençola, i després de passar per Porquerisses i Santa Maria del Camí s’uneix al seu col·lector entre Copons i Jorba.
(Talavera, Segarra)
(ant: Montfred) Llogaret, a l’extrem sud-est del terme, al límit amb els de Llorac i de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), al cim del Montfred o serra de Santa Fe (834 m alt), que separa les conques del Segre i del Gaià.
L’església de Santa Fe, romànica, depèn de la parròquia de Pavia; al seu costat hi ha el mas de Santa Fe.
El castell de Santa Fe, del comtat d’Osona, fou inclòs el 947 dins el terme de Queralt. Al segle XI pertangué als Cervelló i al segle XII als Castelltort. El 1195 passà als hospitalers i, modernament, als comtes de Santa Coloma.
(Torà de Riubregós, Segarra)
(o Sant Serni del Bosc) Llogaret, a l’oest de l’antic terme de Llanera de Solsonès, a l’esquerra de la riera de Llanera.
Vora l’església, que es sufragània de la parròquia de Claret de Figuerola, hi ha la masia de can Mas, antiga casa del comú del municipi de Llanera.
Antic llogaret i masia (mas de Sant Pere), al nord de la vila, dins l’antic terme de Lloberola, vora el cim de la serra del mas de Sant Pere, que separa aquest terme del de Llanera de Solsonès (dins el qual hi ha l’església de Santa Maria Sasserra), a l’antic camí de Cervera a Solsona pel coll de Piteu.
(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)
Poble (528 m alt), situat a l’esquerra del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial (Sant Pere), antic monestir de Sant Pere dels Arquells, el nucli antic fou construït en forma compacta al voltant de la plaça amb finalitat defensiva.
El lloc és esmentat ja el 1024. La senyoria pertangué fins al segle XIX al monestir de Montserrat.
Formà municipi independent fins el 1972. L’antic terme comprenia l’antic poble i castell de Timor, el mas de Toni (l’antic seminari claretià), el despoblat de Montpaó, el poble de Rubinat, l’antic poble de la Sisquella i el mas Ramon; al sud, el poble de Llindars i, separat del terme, el de Gramuntell.
(Granyanella, Segarra)
(ant: Sant Pere Sacruïllada o Sant Pere Gros de la Cruïllada). Antic terme, molí i església (desapareguda) de la parròquia de la Curullada, vora el riu d’Ondara, esmentat al segle XIV.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (551 m alt), dins l’antic terme de Florejacs, entre Gra i la Morana. L’església (Santa Maria) depèn de la de Guissona.
El lloc és esmentat el 1099; la senyoria pertanyia a la col·legiata de Guissona.
Al segle XIX formà un municipi amb la quadra de Nial (actualment del municipi de Guissona).
Dades dels Països Catalans 