(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Despoblat i santuari (la Mare de Déu de Castellgermà).
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Despoblat i santuari (la Mare de Déu de Castellgermà).
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Despoblat, al vessant esquerre de la vall de Bellera, situat en un coster, sota Santa Coloma d’Erdo.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Llogaret (1.125 m alt) de l’antic municipi de Benés (Alta Ribagorça), situat a 1 km a l’esquerra del riu de Bellera.
L’església, antigament parroquial, de Sant Corneli fou agregada a la de Sentís.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Despoblat (1.234 m alt), aturonat, dominant la vall del riu de Bellera. Formà part de la baronia de Bellera. L’església parroquial és dedicada a sant Sebastià.
A llevant es troba l’antic pont medieval del Diable, prop del qual hi ha l’ermita romànica de la Mare de Déu de Bellera.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Poble, situat a la riba esquerra del riu de Bellera, aigua amunt del poble.
L’església de Sant Joan depenia de la de Perves (Alta Ribagorça).
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Cim (2.742 m alt) de la serra que separa les conques de la Noguera Pallaresa (vall de Manyanet) i de la Noguera Ribagorçana (vall de Boí i vall del riu d’Erta).
El port de Llevata (2.450 m alt) el separa del massís de Moró, la collada de Sas (1.480 m alt), del tossal de Sant Quiri, i el port d’Erta (2.460 m) l’uneix al massís format pels pics d’Erta (el més occidental dels quals és anomenat també el pic Cerbi de Durro) i pel Corronco de Durro.
Al vessant occidental es forma el barranc de Cerbi, afluent, per la dreta, del riu de Manyanet.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Llogaret (1.383 m alt) de l’antic municipi de Benés (Alta Ribagorça), a la riba dreta de la ribera d’Avellanos.
L’església parroquial (Sant Sadurní) depèn de la de Castellnou d’Avellanos.
El segle XIX formà part del municipi d’Avellanos.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
Poble (1.511 m alt) de l’antic municipi de Benés, damunt la riba dreta de la ribera d’Avellanos.
De l’església parroquial (Sant Pere) depenen les de Castellvell de Bellera i d’Avellanos.
El segle XIX formà part del municipi d’Avellanos.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
(ant: el Batlliu de Sas) Poble (1.249 m alt) i antic municipi (62,44 km2) de l’Alta Ribagorça, annexat el 1972 a l’actual. Ocupava les valls de Manyanet i d’Avellanos (a la conca de la Noguera Pallaresa) i comprenia una part de la vall del riu d’Erta (a la conca de la Noguera Ribagorçana).
El terme, molt muntanyós, era obert cap al sud. La vegetació és molt pobra, especialment arbòria.
El poble, enlairat i una mica apartat a la dreta del riu de Manyanet, és en una petita vall on hi ha el santuari de Sant Quiri de Sas. L’ajuntament es reunia a les cases de la Mola d’Amunt.
Escampats pel terme hi havia diversos pobles i llogarets.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà, segle IX – segle XIX)
Antic monestir benedictí (Sant Genís de Bellera), actualment desaparegut, situat vora el Flamicell, prop de la borda de Sant Genís, del municipi de Senterada.
Fou fundat al principi del segle IX (el 840 el regia l’abat Vulgarà i tenia dotze monjos) i era dedicat a sant Genís, sant Adrià i sant Esteve. Era del comte Sunyer de Pallars, el qual l’any 936 el cedí a la seu d’Urgell, que el confià al monestir de Gerri de la Sal.
L’any 1053 havia decaigut totalment i els comtes de Pallars el vengueren a un particular. Fou restaurat en qualitat de priorat canonical a la fi del segle XI i fou confiat a Lavaix; Gerri en protestà, però sense èxit.
L’any 1273 era regit per un prior i tenia vuit canonges. Al segle següent era una simple possessió de Lavaix, i continuà essent-ho fins al segle XIX.