Santuari, al sud del terme, al cim de la serra de Sant Lluc (204 m alt), que separa la plana rossellonesa del Vallespir.
Sant Lluc -Rosselló-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: santuaris
Sant Llorenç de la Bassa
Santuari, al nord de la muntanya de Cullera, on s’inicia la zona de marenys, a llevant de l’estany o bassa de Sant Llorenç.
A la mateixa zona propera a la costa, però més al nord, al límit amb el terme de Sueca, hi ha la caseria i nucli turístic del Mareny de Sant Llorenç.
Sant Josep -Plana Baixa-
Santuari, dit també de la Sagrada Família, obra de la fi del segle XVII, que centra una caseria, 1 km al sud-oest de la ciutat, a 256 m alt, al vessant oriental d’un dels primers contraforts de la serra d’Espadà.
Sota el santuari s’obre la cova de Sant Josep, caverna natural d’origen càrstic, amb dues boques, per una de les quals (font de Sant Josep) neix un corrent d’aigua de 4.300 litres per minut, canalitzat fins a la ciutat, on rega les hortes i s’uneix al Belcaire o riu de Sant Josep; la profunditat de la cova, gràcies a les perforacions que hom hi practica, té prop d’1 km, en una gran part navegable amb barca i que ha estat il·luminada i oberta al turisme (és visitada anualment per unes 200.000 persones).
Sant Jordi del Puig
(el Puig de Santa Maria, Horta)
Santuari, vora l’antic camí de València, erigit el segle XVI per tal de commemorar el lloc on s’esdevingué la batalla del Puig, la qual fou favorable a Jaume I, segons la llegenda, gràcies a la intervenció de sant Jordi.
Arruïnat el segle XIX, des que deixà de celebrar-se la processó oficial de la ciutat de València (el santuari constitueix un enclavament del municipi valencià dins el del Puig), fou reedificat el 1926.
És de planta quadrada, amb una gran cúpula de teules blaves. A l’interior es conserven tres retaules de ceràmica.
Sant Joan Salerm
Antic santuari, al sud del poble.
Sant Joan de Penyagolosa
(Vistabella del Maestrat, Alcalatén)
Santuari i parròquia (1.292 m alt), situat als vessants septentrionals de Penyagolosa, voltat de pinedes.
L’església, d’una nau, fou bastida a partir del 1706 sobre una d’anterior; conserva un retaule barroc amb una pintura central de Jeroni Jacint Espinosa. De l’antic convent o eremitori, de la mateixa època, resta una sola ala, aprofitada per a hosteria, i un petit pati central amb porxada.
Sobre la devoció a sant Joan (la festa se celebra el 29 d’agost en commemoració de la degollació del sant), al qual era dedicada la primitiva ermita, el 1653 hom creà la confraria de Sant Joan Baptista, la més important de les comarques veïnes.
És un centre de pelegrinatges, entre els quals es destaca l’anomenat dels pelegrins de les Useres (en nombre de dotze), el darrer divendres d’abril, amb cerimonial i cants propis.
Sant Jaume de Fadrell
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Santuari, al sud de la ciutat. Antiga església del despoblat de Fadrell.
Sant Jaume de Calaons
(Catllà de Conflent, Conflent)
Santuari (531 m alt), al nord del poble, al centre d’una vall tributària, per l’esquerra, de la Tet.
La imatge del sant és de fusta, del segle XIII. El lloc de Calaons és esmentat ja l’any 968.
Sant Guillem de Combret
Santuari (1.288 m alt), al sector mitjà de la vall de la Comalada, al vessant meridional del massís del Canigó (un dels seus contraforts occidentals, el pla Guillem, ha rebut el nom d’aquest santuari).
És un edifici romànic, amb absis quadrat i campanar d’espadanya, que, segons la tradició, fou construït personalment per sant Guillem. L’església (aleshores de Santa Magdalena) fou donada el 1195 pel bisbe d’Elna al monestir d’Arles.
Sant Ferriol -Vallespir-
Santuari (301 m alt), al nord del terme, prop del de Vivers. S’alça en un contrafort dels Aspres, vora el coll de Llauró, que comunica l’alt Rosselló amb el Vallespir.
El sant que s’hi venera (sant Ferriol) és copatró de Ceret; un important aplec hi té lloc el 18 de setembre, durant les festes de Ceret.
Dades dels Països Catalans 