Llogaret, vora la riera de Coaner, al vessant de la serra de Castelltallat. L’església de Sant Pere és agregada a la parròquia de Castelltallat.
Arxiu d'etiquetes: Sant Mateu de Bages
Coaner
Poble, a la vall del torrent de Coaner, afluent, per la dreta, del Cardener, i que neix prop de la Molsosa, i, després de resseguir pel nord, encaixat, la serra de Castelltallat, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Súria.
El terme inclou també part de la colònia Valls de Torroella, vora el Cardener, en part, del terme de Navàs.
L’església parroquial de Sant Julià (segle XI), de tres naus i tres absis (el campanar de dos pisos, sobre la volta, és posterior), és encinglerada al peu d’una torre circular, d’època comtal.
Castelltallat -Bages-
Poble, al voltant de l’església parroquial de Sant Miquel (de la qual depèn la de Claret dels Cavallers), situat vora l’antic castell dels segles X o XI a l’antic camí de Solsona a Manresa.
Corre tot al llarg de la carena residual de la serra de Castelltallat (936 m alt), altiplà allargat entre la Molsosa i el Llobregat, davant Súria, tot separant les valls de la riera de Coaner, al nord de la de la riera de Rajadell, al sud, que l’han erosionat.
Els seus vessants són, en gran part, coberts de pinassa.
Basora i Brunet, Estanislau
(colònia Valls, Bages, 18 novembre 1926 – Las Palmas, Canàries, 16 març 2012)
Futbolista. Començà jugant d’extrem al Súria i al Manresa (1943-46). La temporada següent fitxà pel F.C. Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida.
Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos. Fou extrem dret de l’equip anomenat de les cinc copes. Entre els títols aconseguits, destaquen 4 lligues i 4 copes, a més d’altres torneigs.
Fou vint-i-dos cops internacional entre el 1949 i el 1957, i la seva actuació memorable a l’estadi de Colombes contra França (1949), en la qual marcà tres gols, li valgué el sobrenom de monstre de Colombes. Jugà cinc vegades amb la selecció catalana (1948-58).
Es retirà el 1958. El 1974, coincidint amb el 75 aniversari del FC Barcelona, fou escollit jugador de l’onze ideal del club de tots els temps en la posició d’extrem dret.
