Arxiu d'etiquetes: Sant Martí de Centelles

Centelles, castell de

(Sant Martí de Centelles, Osona)

Antic castell (855 m alt), anomenat de Sant Esteve fins al segle XIII (prengué el nom de la vila de Centelles), actualment enrunat, en un turó acinglerat (l’agulla de Sant Martí), damunt el pla de la Garga. És conegut també com a castell de Sant Martí. Fou el centre de la baronia de Centelles. És esmentat ja el 898.

Una comunitat de preveres instal·lada a la seva església, dedicada a sant Esteve, esdevingué priorat canonical (Santa Maria de Centelles) a la fi del segle XIII, fundat pels senyors de Centelles; a partir de la fi del segle XIV anà decaient, fins a restar-ne solament el títol prioral.

Les edificacions actuals corresponen en bona part al 1464, amb motiu de la projectada residència del rei-conestable Pere IV de Catalunya.

El castell fou enderrocat per les forces de Felip V de Borbó; l’església, romànica, amb un absis rectangular, és obra del principi del segle XIV; la imatge romànica, molt mutilada, de Santa Maria de Castell és venerada actualment a la parròquia de Sant Martí de Centelles.

Centelles -llinatge-

(Sant Martí de Centelles, Osona, segle XI – Catalunya-Aragó, segle XVI)

Llinatge noble. Té l’origen en el senyoriu del castell de Centelles. En el regnat de Jaume I el Conqueridor una branca es va establir a València. Les dues branques, catalana i valenciana, mantingueren forts lligams de parentiu, i ambdues és van extingir al segle XVI.

Els Centelles valencians prengueren part en les lluites partidistes, i foren els caps del bàndol aristocràtic i filo-aragonès que des de l’any 1396 s’enfrontà amb els Soler. La lluita entre ambdós partits portà a l’organització de veritables exèrcits. Els Soler venceren els Centelles a la batalla de Llombai (1404).

En morir el rei Martí I l’Humà (1410), els Centelles seguiren una política antiurgellista i es posaren a favor de Ferran I d’Antequera. Ajudats per les tropes castellanes, venceren a Morvedre (1412) l’exèrcit urgellista comandat pel governador de València, Arnau Guillem de Bellera, i els seus aliats, els Vilaragut i els Soler.

Abella, l’ -Osona-

(Sant Martí de Centelles, Osona)

Poble i cap del municipi. Al peu del pla de la Garga i a la vora dreta de la riera del Congost.

Originàriament fou una masia, al costat de la qual es trobaven (segle XVI) uns molins drapers i fariners i un hostal.

Actualment és lloc d’estiueig.