(Sant Joan de Sineu, Mallorca Pla)
Ermita, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sineu, prop del cim del puig de Sant Nofre (255 m alt).
És esmentada ja el 1400, i el 1414 consta ja que hi residia un ermità.
(Sant Joan de Sineu, Mallorca Pla)
Ermita, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sineu, prop del cim del puig de Sant Nofre (255 m alt).
És esmentada ja el 1400, i el 1414 consta ja que hi residia un ermità.
(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 3 abril 1917 – Palma de Mallorca, 1998)
Escriptor. Blauet del Lluc del 1927 al 1930 i deixeble fidel de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, ha publicat diversos llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina: L’atzur il·luminat (1944), Breviari d’amor (1946), Ruta dels cims (1951), Poema de l’Ave Maria (1953) i Miratges del record (1975).
Col·laborador assidu de la revista “Lluch”, el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en “Lluc”, redactada totalment en català; en fou secretari -i pràcticament director- fins al 1972.
Com a historiador de la literatura, cal esmentar La poesia de Miquel Ferrà (1960), Contribució a l’epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l’epistolari de Joan Alcover (1964), L’intimisme poètic de Guillem Colom (1978), La lletra i l’esperit (1978), Històries i memòries (1986) i Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà (1998). Ha traduït Vuit poemes d’André Riviore (1946).
(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1948 – )
Medievalista i sacerdot. Féu estudis al seminari de Mallorca i a la universitat de Friburg de Brisgòvia (RFA), on s’interessà pel lul·lisme i on es doctorà en teologia (1975) amb una tesi sobre la teoria lul·liana dels correlatius (1979).
Secretari d’“Estudios Lulianos” i de l’Institut d’Estudis Baleàrics, fou professor del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca.
Ha editat l’Ars Notatoria i l’Astronomia de Ramon Llull.
(Sant Joan de Sineu, Mallorca Pla)
Santuari de la Mare de Déu de Consolació, aturonat (167 m alt) a poca distància de la població.
Conserva un portal lateral del segle XIII, però ha estat molt reformat, especialment al segle XVIII; l’altar major procedeix del convent de Sant Domènec de Palma de Mallorca.
Al segle XVII tingué una escola de gramàtica.
Ha estat restaurat recentment.
(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1788 – Palma de Mallorca, 1857)
Escriptor. Franciscà, fou mestre de gramàtica al convent de l’ordre i catedràtic de llatí a la Universitat de Mallorca (1814).
Escriví diversos llibres pedagògics, algun dels quals reeditat moltes vegades, i deixà manuscrit un resum de la vida de la vida de Caterina Tomàs, en versos hexàmetres.