Arxiu d'etiquetes: Safor

Bonamira, el Rafalet de *

Deixa un comentari

(Safor)

Antic nom del municipi de Llocnou de Sant Jeroni.

Bomba, la -Safor-

Deixa un comentari

(Oliva, Safor)

Partida i caseriu, entre la ciutat i la Platja d’Oliva.

Real de Gandia, el (Safor)

4 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 6,16 km2, 21 m alt, 2.271 hab (2014)

Situat a l’horta de Gandia, a l’aiguabarreig dels rius d’Alcoi i de Vernissa i accidentat per la serra de la Falconera.

Agricultura amb conreus de regadiu, que són possibles gràcies a les sèquies derivades del Vernissa i d’aigua de pous, i es destinen principalment als tarongers, seguit per les hortalisses; al secà resten petites extensions d’oliveres, de garrofers i d’ametllers. Fabricació de rajoles. Àrea comercial de Gandia.

La població, que havia tingut un augment notable al segle XIX i més lent al llarg del XX, minva suaument des del 1960 per emigració a França i a Gandia.

La població té un important Preventori Infantil. El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra del riu d’Alcoi, poc després de la seva confluència amb el riu de Vernissa; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria.

Enllaç web: Ajuntament

Rafelcofer (Safor)

6 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 2,11 km2, 20 m alt, 1.404 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial regada pel riu d’Alcoi, el terme, de poca extensió, és pla.

Les sèquies derivades del riu reguen el terme i fan possible els conreus de regadiu, destinats sobretot a tarongers, que ocupa com a monocultiu pràcticament tota l’horta. Magatzems de conservació i preparació de la fruita. Àrea comercial de Gandia.

La població, que cresqué durant els segles XVIII i XIX, amb la implantació del regadiu i l’expansió del tarongerar, a partir del 1960 s’ha mantingut, amb tendència a la baixa.

El poble (coferers) és al peu del puig de Rabat, termenal amb els municipis de la Font d’En Carrós i de l’Alqueria de la Comtessa; l’església parroquial és dedicada a sant Antoni i sant Dídac (erigida el 1535).

El municipi comprèn, a més, el lloc de l’Alcudiola de Rafelcofer i el despoblat d’Isbert.

Fins al 1847 fou de la província d’Alacant i actualment ho és de la de València.

Enllaç web: Ajuntament

Blanc, cova del barranc * -Safor-

Deixa un comentari

(Ròtova, Safor)

Veure> cova del Barranc Blanc  (jaciment prehistòric).

Potries (Safor)

6 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 3,05 km2, 12 m alt, 987 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial a la dreta del riu d’Alcoi (límit occidental del terme) i a la dreta de la serra Gallinera.

Les aigües derivades de l’Alcoi, a través de la sèquia de Rebollet, reguen el terme i fan possible l’agricultura de regadiu; hi predomina el conreu de tarongers i també hi ha hortalisses; molt pocs conreus de secà (oliveres, garrofers i ametllers). Totes les explotacions agrícoles són inferiors a les 10 ha. Avicultura. Entre les activitats industrials cal esmentar la fabricació de materials per a la construcció. Ha esdevingut centre turístic. Àrea comercial de Gandia.

La població, que augmentà considerablement fins a mitjan segle XIX, s’ha estancat després a causa de l’emigració a França.

El poble és a la dreta del riu d’Alcoi. Església parroquial dels Sants Joans. Passà de la província d’Alacant a la de València el 1847.

Enllaç web: Ajuntament

Piles de Mar (Safor)

4 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 3,92 km2, 5 m alt, 2.701 hab (2014)

Situat a la plana litoral al sud-est de Gandia i arriba fins a la mar, on presenta una costa baixa i arenosa.

Les sèquies derivades del riu d’Alcoi (a través de la sèquia comuna d’Oliva) reguen el terme, fent possible l’agricultura de regadiu (gairebé tota dedicada als tarongers) i petita indústria derivada de l’agricultura i metal·lúrgica. Àrea comercial de Gandia. Població estabilitzada durant tot el segle XX.

Poble d’origen islàmic; església parroquial de Santa Bàrbara (segle XVII). Barri marítim de la Torre de Piles (antiga torre de defensa ben conservada, esmentada ja al segle XVI).

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Rafelsinén.

Enllaç web: Ajuntament

Palmera (Safor)

4 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 0,98 km2, 17 m alt, 998 hab (2014)

Situat en un terreny pla, a l’horta de Gandia, vora la costa.

L’economia es basa en l’agricultura, íntegrament de regadiu, que utilitza les aigües de la sèquia de Palmera, derivada del riu d’Alcoi; els tarongers es conreen en règim de monocultiu. Predomina la petita explotació agrària. El sector terciari està representat per un puixant turisme a la costa. Àrea comercial de Gandia.

El poble és d’origen islàmic (fou lloc de moriscs de la fillola de Gandia) i està situat prop de la carretera de València a Alacant. Destaca l’església parroquial de la Concepció.

Dins el terme hi ha el despoblat de Rafalsineu.

Enllaç web: Ajuntament

Palma de Gandia (Safor)

13 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 13,92 km2, 45 m alt, 1.687 hab (2014)

Situat en un terreny pla, a l’horta de Gandia, al sud d’aquesta ciutat, a les ribes del riu Vernissa, és accidentat al sector nord-oest per la serra Marxuquera.

La principal activitat econòmica, comuna amb la dels altres pobles de la comarca, és l’agricultura, primordialment de regadiu, per a la qual s’utilitzen aigües del riu d’Alcoi, elevades per mitjà de motors; el conreu més estés és el de cítrics (tarongers, mandarines, etc), que ocupa la quasi totalitat de les terres de regadiu. A les terres de secà es conreen fruiters i oliveres. La propietat de la terra és molt repartida, i les explotacions agràries són més aviat petites. Avicultura. Escassa activitat industrial (fabricació de materials per a la construcció).

El poble és al peu d’un turó, on hi ha les restes de l’antic castell de Palma, centre de la baronia de Palma. L’església parroquial és dedicada a sant Miquel.

El municipi comprèn, a més, la caseria de la Torreta i el despoblat de Rafalany.

Enllaç web: Ajuntament

Oliva (Safor)

52 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 59,93 km2, 25 m alt, 26.782 hab (2014)

Situat al peu de les serres Gallinera i Mostalla, al sud-est de Gandia, s’estén fins a la costa mediterrània, que, en uns 11 km de longitud, és ocupada per marjals.

La plana, que ocupa el centre del terme entre la muntanya i la platja, és la zona de conreu de regadiu i la més rica. Els conreus de secà (garrofers, oliveres) ocupen els terrenys més accidentats, però hi prepondera l’agricultura de regadiu -la qual és possible gràcies als regatges per mitjà de pous i les derivacions de la sèquia de Rebollet i d’Oliva, amb aigües procedents del riu d’Alcoi-, que es destina al conreu dels tarongers i, en menys importància, d’hortalisses. Hi predomina la petita explotació. Avicultura, Té importància la fabricació de materials per a la construcció, seguida de les indústries derivades de l’agricultura (conserves vegetals) i de la fusta. Àrea comercial de Gandia.

La població s’ha més que duplicat des del 1900 (llavors, 7.956 hab), però ha oscil·lat durant tot el segle XX.

La ciutat és al sector de l’horta de Gandia, als peus de les restes de l’antic castell d’Oliva; l’església parroquial de Santa Maria és obra del segle XVIII; el palau dels comtes d’Oliva és un edifici gòtic del segle XV amb elements renaixentistes; l’església parroquial de Sant Roc fou erigida el 1532 al Raval d’Oliva; hi ha moltes restes d’època romana: resta l’església del convent franciscà erigit el segle XV, on és venera la imatge de la Mare de Déu de Rebollet.

El municipi comprèn, a més, el barri de la Platja d’Oliva, les caseries o llogarets d’Elca, Santa Anna d’Oliva, les Hortes, la Bomba, Aigüesblanques, la posada de Sant Jaume i el despoblat de Rafalatar.

Enllaç web: Ajuntament