(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
(o de Munt) Antiga església parroquial.
Sant Joan d’Amunt
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Rosselló
Sant Jaume de Queixàs
Antiga església parroquial (396 m alt), situada entre els veïnats de Joanpere i de Llença (actual centre del poble).
Sant Jaume de Perpinyà
Antiga parròquia de la ciutat, construïda a la part alta, a l’est de l’antic recinte, a partir del segle XIII.
L’església primitiva és gòtica, d’una nau única, amb capelles laterals i un absis pentagonal més estret però més elevat. Durant el curs dels treballs, que duraren fins al segle XIV, hom adaptà la seva estructura al tipus característic proposat pels ordes mendicants.
Al segle XVIII hi fou adossada una gran capella d’estil neoclàssic, seu de la confraria de la Sang, des d’on surt per Setmana Santa la famosa processó de la Sang. El campanar fou bombardejat el 1545 pels francesos, reconstruït el 1566 i el 1866. Conserva dos retaules renaixentistes del segle XVI.
El barri que centra aquesta església, dit barri de Sant Jaume, és un dels més densos de la ciutat (més de 750 h per ha), habitat per les classes populars. Al flanc oriental de la ciutat, al sector contigu a aquest barri, s’estenen els horts de Sant Jaume, zona agrícola intensiva on encara la urbanització és molt limitada.
Sant Genís de Fontanes, monestir de
(Sant Genís de Fontanes, Rosselló)
Famosa abadia benedictina. Va néixer abans de l’any 819 i era regida per l’abat Sentimir; fou destruïda vers el 980 per una invasió normanda o de pirates àrabs. L’església fou reedificada al final del segle X i consagrada el 1153, després d’algunes reformes i ampliacions.
El més important des del punt de vista artístic és el baix relleu del timpà de l’entrada, que fou encarregat per l’abat Guillem (segons consta a la seva inscripció l’any 24 del rei Robert, és a dir, entre l’octubre de 1019 i l’octubre del 1020).
Les dependències monàstiques són ara cases particulars. La vida monacal, dependent des del 1507 de Montserrat, deixà d’existir després de la Revolució francesa.
Sant Galdric
Barri residencial, sorgit a l’indret d’un antic raval obrer, al sud-est del nucli urbà, prop del límit amb el terme de Cabestany.
S’hi troba el centre de ceràmica de Sant Vicenç i el liceu Jean Lurçat.
Sant Feliu d’Amunt, monestir de
(Sant Feliu d’Amunt, Rosselló)
Priorat canonical de l’orde de Sant Ruf d’Avinyó, instal·lat a l’església de Santa Maria de l’Assumpta, de la vila.
L’església, edificada al segle XI i ampliada al XII, fou cedida a Sant Ruf d’Avinyó el 1142, que hi instal·là un priorat, regit per un prior i quatre canonges. La llista de priors és coneguda des del 1222 i continua fins el 1699, que les seves rendes foren unides al seminari de Perpinyà.
Decaigué molt al segle XV i des d’aleshores només tenia el prior i un arrendatari; fou secularitzat el 1592 i després proveït amb comendataris i priors que no hi residien i ni tan sols no eren canonges.
A l’església, considerada santuari, s’hi venerava Santa Maria de la Salvetat, variant de la Salut. Té un timpà esculpit, força mutilat, i algunes restes de pintura del segle XII.
Sant Esteve del Pedreguet
Sant Esteve d’Agusà
(Sant Esteve del Monestir, Rosselló)
(o Sant Esteve de la Tet) Antic monestir benedictí, origen del poble i municipi. Existia ja el 955 i era regit per l’abat Fromdald. El 991 el bisbe d’Elna li cedí l’alou i església de Cabanes. Era propietat de Bernat I de Besalú, que el 1011 el cedí al seu fill Guillem.
Inicialment era una abadia amb 12 monjos, que entrà en plena decadència al segle XI. Abans del 1118 fou cedit al monestir de la Grassa, d’on fou en endavant un senzill priorat. Des del segle XIV estigué a mans de comanadors i recaptadors sense vida monàstica. Des del segle XV estigué sota la influència del monestir del Canigó, al qual l’uní el papa Climent VIII el 1592, però ja no tingué més vida monàstica, sinó només prior titular.
En resta l’església romànica de tres naus, que revela moltes etapes de construcció a partir del principi del segle XII. L’absis central té una decoració composta per arcs que reposen alternativament sobre pilastres i sobre impostes.
Sant Elm, fort de -Vallespir-
Fortificació aturonada (152 m alt), al sud de la vila, dominant, a la vegada, els ports de Cotlliure i de Portvendres. Aquesta elevació és travessada per una foradada pel ferrocarril de Perpinyà a Cervera de la Marenda.
Té forma d’estrella; fou construït el 1552 al voltant d’una torre de defensa medieval. Tant en la guerra dels Segadors (1642) com a la Guerra Gran (1793) tingué un paper important.
Sant Cristau
(Montesquiu d’Albera / Vilallonga dels Monts, Rosselló)
Antiga església de la comarca, actualment arruïnada, que corona el puig de Sant Cristau (1.015 m alt), l’antic Montesquiu, contrafort septentrional de la serra de l’Albera, que separa la vall del Rom (terme de l’Albera) del baix Vallespir (termes de Montesquiu d’Albera i de Vilallonga dels Monts).
Hi neix el torrent de Sant Cristau, que drena el terme de Montesquiu i s’uneix al Tec, per la dreta.
En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau (antigament castell d’Albera), d’on sorgí el llinatge dels Montesquiu (dits també Santcristau), que construiren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Vilanova d’Albera.
Dades dels Països Catalans 