Antiga granja del monestir de Clariana, al nord del poble.
Sant Martí de la Riba -Millars-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Rosselló
Sant Martí de la Riba -Elna-
Masia i antiga església, a l’oest de la ciutat, posseïdes el segle XII pel monestir de Sant Andreu de Sureda.
Sant Martí de Cameles
Santuari, al sud del poble, davant el serrat de Sant Martí. És un edifici romànic.
Honorat Ciuró, que en fou ermità, el reconstruí i en deixà escrites unes memòries, el Tractat de la capella (1637-64).
Sant Martí, raval de -Perpinyà-
Barri popular de la ciutat, a ponent del nucli urbà, fora de l’antic recinte emmurallat, davant el portal de Sant Martí (pel qual Carles V féu l’entrada solemne a la vila el 1538).
Sorgí a l’indret de la casa procura o priorat de Sant Martí, dependent de Sant Miquel de Cuixà, que fou venut el 1266 als mercedaris de Perpinyà (que s’havien establert al seu costat el 1228), els quals construïren, a la fi del segle XIII i començament del XIV, l’església gòtica amb dos arcs de diafragma i coberta de fusta.
El raval es formà al seu voltant durant el segle XIX amb l’establiment de traginers i carreters, magatzems de vi, menestrals i habitatges d’obrers; hom hi instal·là l’asil de vells, la fàbrica de gas i altres indústries i el nou cementiri de Sant Martí.
Modernament, envaint les antigues hortes que envoltaven el raval, hom hi ha bastit un nou cementiri (el de l’Oest), un nou asil de vells, l’hospici de la Misericòrdia i l’institut del Bonsocors.
Sant Lluc -Rosselló-
Santuari, al sud del terme, al cim de la serra de Sant Lluc (204 m alt), que separa la plana rossellonesa del Vallespir.
Sant Llorenç del Mont -Rosselló-
Església romànica (segle XII), al sud de la vila, antigament parroquial.
Sant Llorenç, col·legi de
(Perpinyà, Rosselló, 1614 – 1794)
Col·legi de segon ensenyament. El 1661 Lluís XIV de França en confià el govern als jesuïtes per tal de propagar les idees franceses.
A causa de l’expulsió de la Companyia de Jesús el 1762, passà a càrrec de la clerecia secular fins al 1789. Desaparegué el 1794 i fou destruït.
Sant Julià de Raó
Sant Joan el Vell
Antiga església parroquial de la ciutat, consagrada el 1025 amb la presència del bisbe d’Elna Berenguer i del comte Gausfred II de Rosselló, bastida sobre una església anterior que englobà la de la Mare de Déu dels Córrecs. Era pròxima al palau comtal.
Al seu emplaçament fou construït des del 1324 un temple gòtic que seria la futura catedral de Perpinyà.
Sant Joan d’Arsós
(o dels Arços o Arsós) Llogaret, als Aspres, al vessant est del coll de les Arques, a la coma d’Arsós. És centrat en el mas d’Arços i en l’arruïnada església de Sant Joan, sufragània de la de Bula d’Amunt.
El 1151 constava ja com a possessió del monestir de Serrabona.
Dades dels Països Catalans 