Arxiu d'etiquetes: Rosselló

Sant Climent de Reglella

(Illa, Rosselló)

Antic monestir benedictí, a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila.

És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb. Al segle XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda.

Deixà de tenir comunitat des del segle XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda. El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve de Pedreguet, parròquia d’Illa.

Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada; i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir.

Sant Cebrià de Rosselló, camp de

(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló, febrer 1939 – ? 1939)

Camp de concentració organitzat a la platja pel govern francès, destinat, com el proper camp d’Argelers, a les tropes de la República Espanyola que arribaven al territori de l’estat francès durant l’evacuació de Catalunya als darrers mesos de la guerra civil.

S’hi concentraren 30.000 homes, els quals foren traslladats, al cap de pocs mesos, en una gran part, al camp del Barcarès.

A la mateixa platja ha estat aixecat un monument en honor al president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys.

Sant Àngel, torre de

(el Barcarès, Rosselló)

Antiga torre de defensa de la costa, al nord del poble, vora el grau de Sant Àngel, per on l’estany de Salses comunica amb la mar, i on fou construït en 1962-66 un petit port de pesca i de turisme.

Sant Andreu de Sureda, monestir de

(Sant Andreu de Sureda, Rosselló)

Abadia benedictina. El primitiu cenobi s’originà a Sant Martí, sota el castell de Voltrera, i vers l’any 820 l’abat Miró va traslladar-se a Sant Andreu de Sureda.

La fundació va afermar-se gràcies a l’abat Sisebut, a la protecció del comte Gaucelm i a un precepte de Lluís el Piadós; el 1109 va passar a dependre de Grassa, i vers el 1592 va cloure la seva vida monàstica.

El cenobi fundà cel·les a Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de la vall de Fenollar.

Sant Andreu de Bigaranes

(Santa Maria la Mar, Rosselló)

Antiga església, al nord-oest del poble. Conserva un retaule del començament del segle XVII, obra de Jaume Forner.

Sant Amanç -Rosselló-

(Montoriol, Rosselló)

Capella, al límit amb els termes de Calmella i Queixàs, a la dreta de la Canta-rana, que en aquest sector de capçalera rep el nom de riera de Sant Amanç o d’Oms.

Sant Aciscle

(Perpinyà, Rosselló)

(o Sant Iscle) Antiga església, esmentada al segle XIII, situada a l’oest de la ciutat, entre la Bassa i la Tet, més enllà de l’estació del ferrocarril.

Al voltant de la qual sorgí un barri residencial habitat per empleats i obrers qualificats.

Salvaterra * -Rosselló-

(Òpol i Perellós, Rosselló)

Antic nom del poble d’Òpol.

Salut, la -Rosselló-

(Pià, Rosselló)

Santuari (la Mare de Déu de la Salut), al nord-oest del poble, antiga església del despoblat d’Hortolanes.

Salses, estany de

(el Barcarès / Salses / Sant Llorenç de la Salanca, Rosselló)

Estany, situat al peu de les Corberes, al sud del cap de Leucata. Ocupa una superfície de 8.000 ha i el separa del mar un cordó de sorra.

S’aprofita per a la pesca (anguiles), per a l’extracció de la sal (a causa de la seva salinitat, conseqüència de dues fonts salines vora Salses), i, actualment, s’hi practica també l’esport nàutic, ja que s’ha incrementat l’afluència turística a les platges dels voltants.