(Rosselló)
Antic nom de la vila de Sant Esteve del Monestir, abans de la fundació del monestir de Sant Esteve d’Agusà (955).
(Rosselló)
Antic nom de la vila de Sant Esteve del Monestir, abans de la fundació del monestir de Sant Esteve d’Agusà (955).
(Montesquiu d’Albera, Rosselló)
Masia, situada a la ribera dreta del Tec.
És el lloc de l’antic santuari de la Mare de Déu d’Agullons.
Antic monestir (Santa Maria d’Agulló) de frares agustins.
Fundat a l’oratori del mateix nom, situat extramurs de la ciutat.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
Antic terme. Incorporat al final del segle XVIII al municipi de Banyuls.
El mas de les Abelles amb la capella de la Mare de Déu de les Abelles, testimonis de l’antic llogaret, es troben en una vall encaixada (riera de les Abelles), afluent, per l’esquerra, de la riera de Banyuls, prop de la carena que limita el Vallespir i l’Alt Empordà.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
Cap, situat a l’est del municipi, emplaçament de l’antiga torre de l’Abella, destinada a la defensa de la costa.
Portal principal de les fortificacions de la ciutat. Manat bastir a Guillem Gitard a partir del 1368 per l’infant Joan, governador general de Catalunya.
És de maons vermellosos i consta de dues torres emmerletades. Per la proximitat de la capella de Nostra Dona del Pont, fou anomenat el Castellet de Nostra Dona.
Lluís XI de França, durant l’ocupació dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, el féu arranjar i hi afegí (1477-83) el Petit Castellet, que rebé el nom de Portal Nou de Nostra Dona; hi foren empresonats alguns patriotes catalans i després de l’annexió del Rosselló a França sota Lluís XIV, els conjurats de Vilafranca del 1674, abans d’ésser torturats i executats.
Durant la Revolució Francesa serví novament de presó, i hom ha suposat que el cos d’un nen trobat aparedat en un calabós és el de Lluís XVII.
Des del 1914 fou arxiu municipal, i des del 1963 acull el Museu d’Arts i Tradicions Populars del Rosselló i de la Cerdanya.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló / Rabós d’Empordà, Alt Empordà)
Àmplia depressió (357 m alt) de la serra de l’Albera, entre el puig de la Calma i el pic de l’Estela, al límit dels dos termes, per on passa el camí de Banyuls a Espolla.
El 15 de desembre de 1793, durant la Guerra Gran, hi tingué lloc el combat del coll de Banyuls, en la qual les tropes del general Ricardos, sota el comandament de Courten, derrotaren les forces republicanes franceses, que abandonaren nombrosos morts, 300 presoners i 23 canons.
Els habitants de Banyuls, però, amb les autoritats republicanes al capdavant, es feren forts al veí puig de la Calma i no l’abandonaren sinó quan les forces de Ricardos davallaven ja cap a Banyuls.