Arxiu d'etiquetes: Rosselló

Bompàs (Rosselló)

7 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 5,70 km2, 16 m alt, 7.129 hab (2012)

(ant: Malpàs) Situat a la plana al·luvial de la vall de la Tet, a la riba esquerra del riu.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura; el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de canals d’irrigació, produeix principalment hortalisses i arbres fruiters; el secà és dedicat al monoconreu de la vinya i ha donat lloc a la creació d’una cooperativa vinícola. Hi ha bestiar oví. La indústria està formada per una fàbrica d’embalatges per a fruita i d’una empresa d’instal·lacions elèctriques. Cal destacar el notable creixement experimentat per la població durant els últims anys.

El poble, a la plana al·luvial de la Tet, a la riba d’un canal d’irrigació, va adoptar el nom actual al segle XIII arran de la construcció d’un pont sobre el riu. Fou centre de la comanda de Bompàs, de l’orde de Sant Joan.

Dins el terme es troben la masia i antiga església de Sant Salvador de Canomals i les ruïnes de l’antic castell de Bompàs.

Bastida, la (Rosselló)

9 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,62 km2, 787 m alt, 80 hab (2012)

(ant: Mollet o Molletell) Situat a la zona muntanyosa del Canigó, al límit amb el Conflent i amb el Vallespir, al peu del puig de l’Estela, i a l’esquerra del riu de les Bules, el qual constitueix el límit oriental del terme.

L’activitat econòmica del municipi és escassa i limitada a la ramaderia (oví, boví i cabrum) i a l’explotació forestal; l’agricultura és d’autoconsum, circumstància que ha provocat a partir de mitjan segle XIX una progressiva davallada de la població.

El poble és esglaonat, situat en un coster esquistós, al voltant de l’antiga església parroquial de Sant Miquel, romànica (segle XII). Hi resten vestigis de l’antic castell de la Bastida.

Fora del nucli hi ha una sèrie de masies i de veïnats actualment deshabitats gairebé del tot. A l’extrem nord del municipi hi ha les ruïnes del santuari de Santa Anna dels Quatre Termes.

Barcarès, el (Rosselló)

13 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,65 km2, 2 m alt, 4.080 hab (2012)

(ant: el Port de Sant Llorenç) Situat a la costa, a la Salanca, vora l’estany de Salses, al nord de la desembocadura de l’Aglí. Es el municipi més septentrional de la costa catalana.

La vida econòmica del terme, limitada tradicionalment a la pesca, ha experimentat una espectacular transformació durant els últims decennis amb l’arribada del turisme, que no ha parat de créixer i ha provocat una forta estirada de la població. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba situat a la platja de la Salanca. Hi ha un important port esportiu.

Dins el terme hi ha l’antiga torre de defensa de Sant Àngel. Del 1939 a 1942 albergà el camp del Barcarès, destinat a acollir a refugiats de la guerra civil espanyola.

Banyuls dels Aspres (Rosselló)

8 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10.53 km2, 115 m alt, 1.237 hab (2012)

Situat a la plana litoral, en contacte amb el baix Vallespir, a l’esquerra del riu Tec, a la contrada dels Aspres.

Gairebé només s’hi cultiva la vinya, a causa de la sequedat del terreny, i és la principal font d’ingressos del municipi, degut a la producció de vi de qualitat. Hi ha una societat cooperativa vinícola, centre del Moviment Intercooperatiu dels Aspres del Rosselló que produeix vins negres de taula i de la zona de Costes de l’Alt Rosselló que produeix vi dolç natural, i que aplega diverses cooperatives de la zona.

El nucli antic del poble o Vila Vella, agrupat al voltant de l’església gòtica de Sant Andreu (del segle XV), conserva part de les muralles medievals. El 1873 hi va ser trobada una antiga metròpoli, possiblement ibèrica.

Banyuls de la Marenda (Rosselló)

34 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 42,43 km2, 5 m alt, 4.652 hab (2012)

(ant: Banyuls del Maresme, fr: Banyuls-sur-Mer) Situat a la zona costanera, al límit amb l’Alt Empordà. El relleu és en part accidentat per la serra de l’Albera.

Les principals fonts de riquesa de municipi són el conreu de la vinya, dedicada a la producció de vi dolç, i el turisme, que ha partir del 1950 ha donat un nou impuls a la població.

El poble, que ocupa la cala de Banyuls, conserva l’antiga església parroquial, dita de Sant Joan d’Amunt, d’estil romànic; l’actual és de construcció moderna. També hi ha un monument a les víctimes de la Primera Guerra Mundial, obra de l’escultor Aristides Maillol, fill de la població.

Dins el terme, hi ha els veïnats de Perafita, de la Rectoria i del Puig del Mas, a més d’algunes masies i torres de defensa medievals.

Baixàs (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 18,91 km2, 95 m alt, 2.587 hab (2012)

(ant: Baixans) Situat a la part oriental i meridional del massís de Pena, per damunt les terres al·luvials de la ribera de la Tet, entre aquest riu i l’Aglí.

Arbres fruiters. La vinya té caràcter de monocultiu i és dedicada a la producció de vi de qualitat superior, van provocar un important augment de la població durant el segle XIX i han donat peu a la creació de dues cooperatives vinícoles. També hi ha una pedrera de marbre i algunes fàbriques de calç. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, situat al peu de la muntanya de Pena, conserva part de les fortificacions medievals, hi destaca l’església parroquial, d’estil gòtic, amb el retaule major del 1674.

Dins el terme hi ha també el santuari de Santa Caterina.

Bages de Rosselló (Rosselló)

8 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,95 km2, 17 m alt, 3.960 hab (2012)

Situat als turons que separen les aigües del Tec i del Rard.

Els principals recursos econòmics del municipi són l’agricultura, sobretot la vinya, i la indústria derivada de la viticultura (cooperativa vitícola que produeix vi de qualitat superior i destil·lació d’alcohol), també hi ha conreus d’arbres fruiters i hortalisses, que són regats mitjançant sèquies. Àrea comercial de Perpinyà.

La població, que al començament del segle XX havia començat a minvar, ha experimentat a partir del 1960 una important recuperació.

El poble està emplaçat al llarg de la carretera d’Elna a Tuïr i es troba al voltant de l’església parroquial que està dedicada a sant Andreu, d’estil romànic.

Dins el terme hi ha també el castell i antic terme de Rard.

Avetera, torre de l’

4 Respostes

(la Bastida – Sant Marçal, Rosselló / Cortsaví, Vallespir)

(ort ant: torre Betera) Antiga torre de defensa medieval, rodona, en part destruïda, situada en un turó a 1.436 m alt, a l’est de puig de l’Estela, al massís del Canigó. Es termenal dels tres municipis.

A l’est de la torre es troben les mines de l’Avetera, de ferro, dites també els meners de les Índies explotades per la Societat de les Mines d’Avetera; són les úniques de les antigues mines de ferro dels Pirineus catalans que han aconseguit de sobreviure gràcies a l’estructura favorable del jaciment.

El material és transportat per vagonetes aèries fins a Arles, on, fins al 1932, perdurà una petita indústria metal·lúrgica. Al costat de la mina hi ha la colònia minera.

Arzillac, torre d’ *

Deixa un comentari

(Rosselló)

Antic nom del poble de la Torre d’Elna.

Arrels

3 Respostes

(Perpinyà, 1981 – )

Associació cultural. Creada per a la difusió de la cultura i la llengua catalanes. Sorgida arran d’una divisió de la Bressola, pretén la superació d’aquesta fent accions més àmplies.

En aquest sentit ha creat una escola en llengua catalana i Ràdio Arrels, que emet diàriament en català.

Enllaç web: Ràdio Arrels