Arxiu d'etiquetes: Rosselló

Sant Esteve del Monestir (Rosselló)

8 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,67 km2, 33 m alt, 11.846 hab (2013)

(fr: Saint Estève) Situat al Riberal, entre els contraforts meridionals del massís calcari de la Pena i la riba esquerra del riu Tet, a l’oest i dins l’àrea d’influència de Perpinyà.

La població viu principalment de l’agricultura de regadiu: verdures i fruita (préssecs i albercocs), que aprofiten l’aigua de la Tet a través de les sèquies del Vernet i de Pià. Al secà es cultiva vinya. Cava cooperativa; producció de vi dolç natural. Indústria conservera, elèctrica, de mobles, etc. Nucli industrial gràcies a la proximitat de Perpinyà. Població en ascens, sobretot en el període 1960-80, en què es va sextuplicar.

El poble es troba al límit septentrional de la plana regada, a l’indret de l’antic monestir de Sant Esteve d’Agusa, al voltant del qual sorgí.

Sant Cebrià de Rosselló (Rosselló)

10 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,80 km2, 6 m alt, 10.716 hab (2013)

(fr: Saint-Cyprien) Situat a la Salanca, a l’est de la comarca, a la plana costanera (aiguamolls), on hi ha la llarga platja de Sant Cebrià, sorrenca.

Agricultura de regadiu (fruiters i hortalisses), així com de secà (vinya), la qual ocupa els terrenys més propers a la costa; producció de vins. Ramaderia (bestiar boví, oví i cabrum). Activitat pesquera (sardines), en regressió. L’afluència de turisme, gràcies a l’atracció de la platja, ha desenvolupat la indústria hotelera, així com la de la construcció, i s’han creat noves urbanitzacions a la costa. Població en ascens.

El poble correspon a l’antiga vil·la Salix. Església parroquial dels segles XII-XIII.

Dins el terme hi ha l’església i antic poble de Vila-rasa.

Sant Andreu de Sureda (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,73 km2, 35 m alt, 3.288 hab (2013)

(fr: Saint-André) Situat al riberal del Tec, a la plana regada, estesa entre el peu de la serra de l’Albera i la Ribereta, o riera de Sant Andreu (que neix en aquesta serra, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca al mar al grau de la Ribereta, al sud i molt a prop de la desembocadura del Tec).

Agricultura de regadiu: hortalisses i fruiters (albercoquers, presseguers, pereres i pomeres), així com de secà, dominada per la vinya, principal font de riquesa del municipi, que dóna vins de qualitat superior i vins dolços d’aperitius; hi ha un celler cooperatiu. Població en ascens.

El poble és situat a la dreta de la riera de Sant Andreu, a la carretera de Ceret a Argelers, al voltant de l’església parroquial, antic monestir de Sant Andreu de Sureda.

El terme també comprèn el poble de Tatzó d’Amunt.

Bordigó, riera de

Deixa un comentari

(Torrelles de la Salanca, Rosselló)

Curs d’aigua de la Salanca, paral·lel, pel sud, i molt pròxim, a l’Aglí, neix a l’oest de la vila, ón és anomenada riera de Torrelles, i desemboca al mar dins el mateix terme, a través de l’albufera o estany de Bordigó.

Salses (Rosselló)

21 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 71,28 km2, 10 m alt, 3.275 hab (2013)

(fr: Salses-le-Château) Situat entre el riu Robol, afluent de l’Aglí, i l’estany de Salses, al peu de les Corberes, on hi ha la font de Salses o la font Estrema i la font Dama, situada a l’inici de la plana de Salses. El terme és a l’extrem nord de les terres de parla catalana, al límit amb Occitània.

El principal recurs és l’agricultura; hi ha una part de conreus de regadiu, que es destina a hortalisses i fruiters (albercoquers i presseguers), però hi prepondera el secà, que és dedica a la viticultura, principal recurs econòmic. Té una gran producció de vi. Indústria de la construcció i activitats turístiques. Població en ascens.

La vila té nombroses referències, tant documentades com arqueològiques, des d’època romana. Al nord de la vila, hi ha l’històric castell de Salses, actualment museu.

El terme comprèn també els pobles i llogarets de Garrius i de Santa Coloma de Salses, els despoblats de Molins i de Castellvell i la masia i veïnat de Vespella.

Salelles (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,12 km2, 15 m alt, 4.887 hab (2013)

(fr: Saleilles) Situat a la plana del Riberal, entre la Fossella, al nord, i el riu Rard, al sud; al sud-est de Perpinyà.

Agricultura de regadiu (fruiters, hortalisses). Al secà hi ha conreus de vinya, que ocupa la major part del terme i és la font de riquesa principal, una part és destinada a la producció de vi de taula, una altra a la de vi dolç de qualitat superior i la resta a vi d’aperitiu; hi ha un important celler cooperatiu. Indústria de la construcció. Població en ascens.

El poble és situat a poca distància a l’esquerra del Rard, al voltant de la seva església parroquial de Sant Esteve, romànica (segle XI), que conserva els notables retaules de sant Mateu, de santa Clara i de sant Esteve, del començament del segle XVII.

El municipi se segregà el 1923 del de Cabestany.

Bonconsell, el

1 Resposta

(Vingrau, Rosselló)

Santuari de la Mare de Déu del Bonconsell, situat dalt d’un turó (167 m alt), a l’est del poble.

Fou construït el 1860.

Roca d’Albera, la (Rosselló)

5 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 20,51 km2, 142 m alt, 2.148 hab (2013)

(fr: Laroque- des-Albères) Estès des del cim de la serra de l’Albera, al peu del puig Neulós, fins a la plana regada de la dreta del Tec, on hi ha la riera de la Roca. La part muntanyosa del terme és boscada (bosc de la Roca)

L’agricultura és de secà, amb predomini de la vinya i fruiters (albercoquers, cirerers i presseguers). Producció de vi. Explotació forestal. No hi ha ramaderia. Població en ascens.

El poble es formà al voltant de l’antic castell de la Roca, situat al peu de l’Albera, a la dreta de la riera de la Roca, amb l’església parroquial, romànica.

Dins el terme municipal hi ha el despoblat de Rocavella (o Torrent) i l’església i antic lloc de Tanyà.

Boletó, riera del *

Deixa un comentari

(Rosselló)

Veure> el Buletó  (curs d’aigua).

Bolès, riu del *

Deixa un comentari

(Rosselló)

Veure> el Bulès  (afluent de la Tet).