Arxiu d'etiquetes: Rosselló

Santa Coloma de Tuïr (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 4,74 km2, 175 m alt, 146 hab (2013)

(o de la Comanda, fr: Sainte-Colombe-de-la-Commanderie). Situat al límit dels Aspres amb la plana rossellonesa, a l’esquerra de la Canta-rana, afluent del Rard. La meitat occidental del terme és formada per una gran plataforma seca, coberta de garriga.

El sector oriental concentra la modesta agricultura; el principal conreu és la vinya, així com arbres fruiters i farratges. Produeix vins dolços naturals i negres amb denominació d’origen controlada. Pedrera en explotació. La població ha estat tradicionalment escassa.

El poble, que concentra tota la població del municipi, és bastit al voltant de l’església parroquial, 2 km al sud de Tuïr.

Sant Nazari (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,33 km2, 6 m alt, 2.543 hab (2012)

(ant: la Solsa, fr: Saint-Nazaire) Situat a banda i banda del Rard, vora l’estany de Sant Nazari o estany de Canet, alimentat per les aigües d’aquest riu, que hi desemboca.

Economia agrícola; als sectors més a l’interior es conreen hortalisses i fruiters (albercoquers i presseguers) de regadiu, i els terrenys propers al litoral es dediquen a la vinya. Cooperativa vinícola. Ramaderia ovina. Turisme. Població en ascens.

El poble és situat al nord del terme, a ponent de l’estany.

El municipi inclou, a més, el santuari marià de l’Arca.

Fou annexat oficialment al municipi de Canet de Rosselló el 1975, però se’n segregà el 1984, arran d’una consulta popular.

Sant Miquel de Llotes (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,64 km2, 185 m alt, 332 hab (2012)

(fr: Saint-Michel-de-Llotes) Situat al límit del Riberal amb les muntanyes dels Aspres, a la dreta de la riera de Sant Miquel (o de Gimenell), dins la rodalia d’Illa, al sector occidental de la comarca.

El canal de Corbera hi estableix una mena de separació entre el sector pla i regat del nord i la zona muntanyosa. Aquesta última és coberta de bosc i de garriga. L’agricultura és l’activitat econòmica més important, amb predomini dels arbres fruiters (presseguers i cirerers), en expansió, hortalisses i vinya, en regressió. Població totalment disseminada.

El poble se centra en l’església parroquial de Sant Miquel, vora la riera de Sant Miquel, afluent, per la dreta, de la Tet, envoltada pels veïnats del Mig, de Valltorta, d’en Marçalet i dels Masos.

Sant Marçal (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 15,36 km2, 738 m alt, 93 hab (2013)

(ant: Mansald, fr: Saint-Marsal) Situat al sector meridional dels Aspres, al peu del coll de Fortó, a l’esquerra del riu Ample, afluent del Tec, al límit amb el Vallespir. La riera de Sant Marçal és el límit oriental i meridional del municipi. El terme és molt accidentat i boscat (bosc de Sant Marçal, comunal): alzinar, roure martinenc, bosquines i landes.

La majoria de la superfície agrícola és ocupada per prats i farratge. Tant els conreus (arbres fruiters, vinya i hortalisses) com la ramaderia (ovina) són força migrades. En procés de despoblament.

El poble és situat damunt un coll. El lloc és esmentat ja l’any 869.

Sant Llorenç de la Salanca (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 12,39 km2, 4 m alt, 9.851 hab (2013)

(fr: Saint-Laurent-de-la-Salanque) Situat al centre de la Salanca, a l’esquerra del riu Aglí, i al sud de l’estany de Salses.

Tenen importància les activitats agrícoles, que es destinen a l’obtenció d’hortalisses i arbres fruiters (albercoquers, presseguers i cirerers). Al secà es conrea vinya, que és el conreu més important i destinat a l’elaboració de vins amb denominació d’origen controlat. Compta amb celler cooperatiu vinícola. Àrea comercial de Perpinyà. El sector turístic ha afavorit el creixement demogràfic durant els últims decennis del segle XX.

La vila és situada al mig de la plana. Ha desaparegut el castell de Sant Llorenç.

Al tercer decenni del segle XX el terme del Barcarès, s’independitzà administrativament.

Sant Joan la Cel·la (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 2,89 km2, 68 m alt, 1.301 hab (2013)

(fr: Saint-Jean-Lasseille) Situat a l’extrem sud-occidental de la plana rossellonesa, al peu dels darrers contraforts dels Aspres, a l’est de la carretera de Barcelona a Perpinyà; el territori és drenat per diversos torrents tributaris, per l’esquerra, del riu Tec a Brullà.

La base econòmica del municipi és la vinya, que ocupa pràcticament, tota la superfície del terme i que són destinats a la producció de vins d’aperitius, a vi de qualitat superior i a vi corrent de taula; hi ha, a més, arbres fruiters (albercoquers, presseguers) i hortalisses. Hi ha una cooperativa vinícola a llevant del nucli urbà.

El poble és situat al voltant de l’església parroquial

Sant Hipòlit de la Salanca (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 14,65 km2, 3 m alt, 2.836 hab (2013)

(fr: Saint- Hippolyte) Situat vora el canal de la Salanca, entre la riba meridional de l’estany de Salses (aiguamolls) i el riu Aglí.

L’economia es basa en l’agricultura: al regadiu es conreen hortalisses i arbres fruiters (sobretot albercoquers i presseguers), i al secà s’hi conrea vinya, bona part de la qual es destina a l’elaboració de vins amb denominació d’origen. Hivernacles en progressió. Hi ha una certa activitat pesquera a l’estany de Salses, vora el qual hi ha un grup de barraques de pescadors i un centre nàutic. Hi ha una empresa de transports i una de construcció.

El poble, que concentra tota la població del municipi, és emplaçat al centre de la plana regada, al voltant de l’església parroquial de Sant Hipòlit, on es conserva un mil·liari romà amb una inscripció dedicada a l’emperador Constantí. El lloc pertangué als templers.

Sant Genís de Fontanes (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 9,90 km2, 50 m alt, 2.752 hab (2013)

(fr: Saint-Génis-des-Fontaines) Situat entre el riu Tec i el massís de l’Albera (que accidenta l’extrem meridional del terme, en part boscat). El terme és drenat per diversos torrents i rieres tributaris del Tec, per la dreta.

L’agricultura és de secà, amb predomini gairebé exclusiu de vinya, també s’hi conreen arbres fruiters (presseguers, albercoquers, pomeres), així com hortalisses. Cava cooperativa vinícola, producció de vi, i una destil·leria. Activitat turística a la costa que ha dinamitzat el sector de la construcció. Hom extreu sorra i grava del llit del riu. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens.

El poble s’assenta al centre de la plana regada, vora el canal d’Albera, al voltant de l’església parroquial de Sant Genís, antic monestir de Sant Genís de Fontanes.

El municipi comprèn, també, el poble de Cabanes i la caseria del Castell de Bles.

Sant Feliu d’Avall (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,79 km2, 85 m alt, 2.572 hab (2013)

(fr: Saint-Féliu-d’Avall) Situat al contacte entre el Riberal i els Aspres, estès a la dreta de la Tet fins al límit amb la plana de Tuïr. El terme és drenat, a més, per la riera del Soler.

L’economia es basa en l’agricultura: de secà s’hi conreen oliveres i vinya; hi ha conreus de regadiu (fruites i hortalisses), que són regats amb aigua de la Tet, a les hortes properes al riu, i dels canals de Castellnou i de Perpinyà, a la resta del terme. Cooperativa vinícola, que produeix vi corrent, vi de qualitat superior i vins de taula. Indústria de la ceràmica.

El poble és situat a la plana al·luvial de la dreta de la Tet, al voltant de l’església parroquial de base romànica.

El terme comprèn, a més, les antigues esglésies de Sant Martí de la Riba i de Santa Anna de les Eres.

Sant Feliu d’Amunt (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,11 km2, 85 m alt, 985 hab (2013)

(fr: Saint-Féliu-d’Amont) Situat al Riberal, de la riba dreta de la Tet a la plana de Tuïr. El terme és drenat, a més, per la riera de Sant Julià.

La principal activitat econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu, gràcies a la canalització de l’aigua del Bulès i de la Tet (canals de Corbera, de Castellnou i de Perpinyà), i es destinada a hortalisses i fruiters (albercocs i préssecs); també hi ha vinya, que produeix vi amb denominació d’origen controlat. Ramaderia ovina.

El poble és situat a la dreta de la Tet, a la confluència amb la riera de Sant Julià, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, antic monestir de Sant Feliu d’Amunt.