Arxiu d'etiquetes: Rosselló

Ribesaltes (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 28,75 km2, 21 m alt, 8.299 hab (2009)

(fr: Rivesaltes) Situat al Riberal, al nord de Perpinyà, a banda i banda de l’Aglí, a la seva confluència amb el Robol. El terme és pla.

L’economia és basa en l’agricultura que ocupa gran part del terme. Els conreus de regadiu s’estenen vora l’Aglí i es destinen a la producció de fruites (albercocs, prèssecs) i verdures. El secà és dedicat a la viticultura (vi de Ribesaltes). Hi ha caves cooperatives, que comercialitzen vins negres i vins dolços naturals (moscatell). Augment del 42% de la població des del 1936 (llavors 5.009 hab).

El poble és situat a la dreta de l’Aglí, al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu (refeta el segle XVII). Dins el terme hi ha l’aeroport de Perpinyà, el Mas de les Garrigues i les ruïnes d’època romana de Les Parets d’En Borró.

Boaçà

(Alenyà, Rosselló)

Despoblat, a mig camí entre Alenyà i Tesà, i actualment convertit en masia (mas Blan).

La seva església era dedicada a sant Martí.

Queixàs (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 28,11 km2, 350 m alt, 137 hab (2013)

(ort ant: Caixàs, fr: Caixas) Situat a l’Albera, al sector central dels Aspres (774 m alt, al sud-oest del terme), en un terreny muntanyós. El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç. Gran part del terme és cobert de brolla i d’alguns claps d’alzines, que foren afectades per un gran incendi l’any 1976.

L’activitat principal és l’agricultura: vinya (una part produeixen vi amb denominació d’origen controlat), fruiters i cereals, i la ramaderia, la qual aprofita les pastures d’alta muntanya. Riquesa forestal. Caça.

El poble, de població disseminada, és centrat en l’església parroquial de Sant Jaume.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Fontcoberta i els pobles de Santa Coloma de les Illes (o Giramonts), Montoriol d’Amunt (o de les Illes) i Candell.

Prunet i Bellpuig (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 21,68 km2, 660 m alt, 53 hab (2013)

(fr: Prunet-et-Belpuig)  Capital: Prunet. Situat al centre dels Aspres, al vessant oriental de la vall del Bulès (límit occidental del terme), fins a la confluència amb el Boletó (límit septentrional). El sector oriental i meridional són els més elevats del municipi i on s’obren els colls de Prunet, del Fortó i de Xetard. La major part del terme és cobert de bosc i de garrigues.

Modesta agricultura, essencialment pastures i alguns conreus de cereals, arbres fruiters, patates i vinya. Ramaderia ovina i bovina. La població disseminada, ha disminuït dràsticament els darrers decennis.

El terme es formà per la unió dels antics municipis de Prunet i de Bellpuig. Comprèn, a més, el santuari de la Trinitat (on hi ha la casa del comú) i les caseries de Prunet de Baix i del Serrat.

Portvendres (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 14,77 km2, 23 m alt, 4.214 hab (2013)

(fr: Port-Vendres) Situat a la façana marítima de la Marenda, al sud-est de la comarca, accidentat pels últims contraforts de la serra de l’Albera. La costa, molt retallada, forma part de la Costa Vermella.

S’hi conreà vinya (secà). L’activitat de pesca, tradicionalment important, s’ha reduït considerablement a causa de l’avenç del sector turístic, que al seu torn ha provocat el desenvolupament de la indústria hotelera. Té importància la indústria alimentària, especialment la indústria conservera i la vinícola, amb vins dolços naturals. El creixement de la població ha estat molt lligat a l’evolució del tràfic portuari.

El port de Portvendres actual data del 1848, però el seu origen és molt antic i té activitat de passatge, l’única regular al nord de Barcelona, des del segle XVIII, l’activitat del qual s’intensificà a partir del 1867 amb la instal·lació del ferrocarril.

La vila es localitza entre els port i els primers contraforts de l’Albera. Església parroquial de Santa Maria (acabada el 1888).

Dins el terme hi ha també el poble de Cosprons, el barri de Pulilles, a la costa i algunes urbanitzacions.

Pontellà (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,78 km2, 101 m alt, 2.801 hab (2013)

(fr: Ponteilla) Situat a la plana que s’estén de Perpinyà a la regió dels Aspres, a l’esquerra del Rard (límit oriental del terme); el sector de llevant és drenat per la Canta-rana.

L’economia es basa en l’agricultura de secà, amb predomini del conreu de la vinya (hom elabora vins amb denominació d’origen controlat); el conreu de regadiu, que són possibles gràcies a l’aprofitament de les capes freàtiques i del canal de Perpinyà, es destinen a fruites (presseguers, albercoquers, pomeres, cireres i pereres) i hortalisses. Cooperativa vinícola. Ramaderia de bestiar cabrum. Població en ascens.

El poble és situat a banda i banda de la carretera de Perpinyà a Ceret per la part de Llauró.

El terme comprèn, a més, el poble de Nils i el mas (antic priorat) de Sant Nicolau d’Aiguaviva.

Pollestres (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,29 km2, 43 m alt, 4.647 hab (2013)

Situat a la confluència del Rard amb la Canta-rana, en una plana molt conreada al sud de Perpinyà.

La principal riquesa és la viticultura; gran part del territori és dedicat exclusivament a la vinya (vins de denominació d’origen controlat i vins de qualitat superior); també hi ha conreus de fruiters (albercoquers i presseguers) i d’hortalisses. Celler cooperatiu. Indústria de materials per a la construcció (ceràmica) i de mobles. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens. Travessen el terme de sud a nord la carretera i l’autopista.

El poble és a l’esquerra de la Canta-rana, al voltant de l’església parroquial, romànica (segles XI-XII).

Bigaranes *

(Santa Maria la Mar, Rosselló)

Veure> Sant Andreu de Bigaranes  (antiga església).

Biarra, cap de

(Banyuls de la Marenda / Portvendres, Rosselló)

Cap de la costa de la Marenda, cap al nord s’obre la plana al·luvial rossellonesa. Hi ha un far, radiofar i un semàfor marítim.

Més a l’interior, a 211 m alt, fou construït en 1879-84 el fort de Biarra, actualment lloc de radioguiatge per a l’aviació.

Pià (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,18 km2, 27 m alt, 7.955 hab (2012)

(ant: Apià, fr: Pia) Situat al límit amb la Salanca, al Riberal, entre l’aglomeració de Perpinyà, l’Aglí i la Tet.

La principal activitat és l’agricultura, en regressió, però, a causa de la pressió urbanística; predomina la de secà, principalment la vinya, que ocupa més de les tres quartes parts del terreny conreat, amb una important producció vinícola. A més, vora l’Aglí, hi ha una faixa de conreus de regadiu, hortícoles i fruiters (principalment presseguers). Indústria metal·lúrgica i de derivats del paper. Àrea comercial de Perpinyà. Població en ascens, degut a la proximitat de Perpinyà.

L’església parroquial del poble conserva un retaule de la Mare de Déu del segle XVI.

Dins el terme hi ha el santuari marià de la Salut, església de l’antic despoblat d’Hortolanes.