Arxiu d'etiquetes: Rosselló

Mirador, fort -Rosselló-

(Cotlliure, Rosselló)

Fort, utilitzat com a caserna, que domina la vila pel nord.

Fou bastit per Vauban el 1674 al costat de l’antiga torre de Santa Teresa, destruïda per una explosió el 1818.

Millars, marquesat del

(Rosselló, segle XVIII)

Títol concedit el 1719 per Lluís XV de França a Esteve de Blanes i de Planque, i després passà al seu fill Joan Esteve de Blanes i d’Évrad.

Masdéu, el -Rosselló-

(Trullars, Rosselló)

Caseria i antic terme, a l’est del poble, a l’interfluvi del Rard i de la Canta-rana.

Fou centre de la important comanda del Masdéu dels templers. L’indret, pertanyent inicialment a la jurisdicció de Vilamulaca, fou donat als templers el 1132; el 1138 ja hi havia una preceptoria, que aviat fou transformada en comanda. El primer comanador conegut és Arnau de Sant Cebrià (1149). Augmentà ràpidament de béns, i adquirí els forns de Perpinyà, on fundà un priorat dependent.

Quan s’extingí l’orde (1310) tenia 25 templers, i n’era comanador Ramon Saguàrdia. Tenia la jurisdicció d’Ills (Pollestres), Terrats, Santa Coloma, Palau del Vidre i San Hipòlit (prop de Salses). Passà als hospitalers, i fou unida al gran priorat de Catalunya. El 1390 les seves rendes eren de 3.000 lliures; restà unida al gran priorat fins al 1792.

Pel maig de 1793 hi tingué lloc la batalla del Masdéu, el primer enfrontament important de la Guerra Gran, en la qual les forces espanyoles del general Ricardos derrotaren les franceses del general Dagobert.

Mas de les Garrigues, el

(Ribesaltes, Rosselló)

Antic priorat benedictí (Santa Maria del Mas de les Garrigues), conegut també amb el nom de Masriel, filial de Vilalonga (Llenguadoc).

Fou construït sobre un alou cedit al segle XII a aquest monestir per Ermengol de Vernet i els senyors de Peracalç. Fou priorat del segle XIII al segle XV.

El 1593, quan ja no tenia comunitat, fou unit a Sant Martí del Canigó.

Maresme, el * -Rosselló-

(Rosselló)

Veure> la Marenda  (sector costaner).

Mansald *

(Rosselló)

Nom antic del poble de Sant Marçal.

Malpàs, el -Salses-

(Salses, Rosselló)

Pas de la carretera de Perpinyà a Narbona, a la frontera catalano-occitana, entre els darrers contraforts de les Corberes i l’estany de Salses, al començament del qual hi ha la font de Salses.

Malpàs -Bompàs-

(Bompàs, Rosselló)

Antic nom de la població de Bompàs, fins que canvià el nom, al segle XIII, amb la construcció d’un pont sobre la Tet.

Malloles -Rosselló-

(Perpinyà, Rosselló)

Antic poble i actual barri al sud de la ciutat. Esmentat ja el segle X, es despoblà durant el segle XIV, a benefici de Perpinyà.

L’església de Santa Maria és documentada el 1155; el segle XIII era una localitat fortificada prou important (el 1241 Jaume I el Conqueridor hi féu publicar les constitucions de pau i treva per al Rosselló).

La capellania fou unida a la comunitat de Sant Joan de Perpinyà el 1428.

Madaloc, torre de

(Banyuls de la Marenda / Cotlliure, Rosselló)

Torre de senyals de forma cilíndrica, situada al cim del pic de Tallaferro, a 656 m alt, sobre l’Albera marítima, al límit dels dos termes.

És d’origen romà o islàmic, i té 30 m d’alçada.

Ha estat anomenada torre del Diable, lligada a una llegenda de bruixes.