Arxiu d'etiquetes: romànics

Santa Llocaia (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 8,88 km2, 1.286 m alt, 141 hab (2013)

(ant: Darnacolleta, fr: Sainte-Léocadie) Situat a l’esquerra del riu d’Er, afluent per l’esquerre del Segre, al peu de la tossa d’Er, al sud de l’enclavament de Llívia. Comprèn una gran part de la vall del torrent de Lluç, del puig d’Estaca (2.059 m alt) fins més avall del mas Concellabre.

Economia agrícola; s’hi cultiven cereals de secà (sobretot blat, i també sègol, civada i ordi) i patates. Important ramaderia de bestiar boví, oví i equí. La població experimenta un lleu augment des del 1962 i viu disseminada.

El poble és a l’interfluvi del torrent de Lluç i la riera de la Verneda. L’església parroquial, romànica, conserva un interessant retaule barroc fet per Antoni Peitaví.

El terme també comprèn el barri de les Cases d’Amunt, el llogaret de Lluç, el poble de Palau i el mas Concellabre.

Barretó, el *

(Ripoll, Ripollès)

Veure> Sant Jaume del Barretó  (església romànica del segle XII).

Bancs * -Berguedà-

(Montmajor, Berguedà)

Veure> Sant Jaume dels Bancs  (església romànica).

Aubinyà

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

(o Auvinyà)  Llogaret (1.176 m alt), situat a l’esquerra de la Valira, a uns 300 m damunt el riu, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glaciofluvials que han permès l’establiment de conreus.

Costa amunt, a 1.258 m alt, es troben les restes de l’antiga església romànica de Sant Romà d’Aubinyà.

Els habitants d’Aubinyà són els protagonistes d’una de les llegendes més populars d’Andorra, la Dama Blanca d’Aubinyà.

Angostrina

(Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya)

Poble (1.392 m alt), situat a la sortida de la vall glacial, que conserva en aquest indret, a cada banda, els lloms allargats i mancats de vegetació, restes de l’arc morènic del final de la glacera quaternària. El nucli urbà és dividit pel riu d’Angostrina; a l’esquerra d’aquest riu hi ha el barri anomenat la Part Petita.

És esmentat el 839 a l’acta de la consagració de la catedral d’Urgell. Té l’església romànica de Sant Andreu, amb pintures al fresc i un frontal i un tríptic romànics, bastida el segle XII sobre un enorme bloc erràtic.

Cal esmentar també en retaule gòtic i una majestat romànica procedents de l’església romànica del despoblat d’Envalls, que hom conserva a la nova església parroquial, consagrada el 1889. Les troballes d’un altar dedicat a Júpiter i de diverses inscripcions indiquen una ascendència romana.

Alins d’Isàvena

(les Paüls, Ribagorça)

Llogaret (1.380 m alt), situat a la dreta de l’Isàvena, a la part interior de la gran corba descrita pel riu abans de penetrar dins el congost d’Ovarra.

L’església romànica de Sant Pere és annexa de la de les Paüls.

Alins, mas d’

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

Masia i església romànica (Sant Esteve). Antic llogaret amb el nom d’Alins.

Es troba a 1.425 m alt, a l’extrem sud-occidental d’Andorra, sobre el límit amb l’Alt Urgell, a molt poca distància del poble d’Argolell.

Viladellops

(Olèrdola, Alt Penedès)

Llogaret i antiga quadra, al sud-est del terme. La seva església romànica (segle XI, reconstruïda el segle XVII) depèn de la parròquia de Sant Miquel d’Èrdol.

Té una torre de defensa vinculada al castell d’Olèrdola.

Tor d’Olvan, la

(Santa Maria de Merlès, Berguedà)

Església romànica i antic lloc, a l’oest del terme, a la dreta de la riera de Pinya, al peu de la serra de Biure.

Serreta, la -Berguedà-

(Capolat, Berguedà)

Masia i església romànica (Sant Andreu de la Serreta).