Arxiu d'etiquetes: rius

Bolquera (Alta Cerdanya)

Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 17,61 km2, 1.613 m alt, 781 hab (2012)

(fr: Bolquère) Estès per l’altiplà de la Perxa, a la confluència dels rius Segre i de la Tet, a la riba dreta d’aquest riu, límit oriental del terme. El relleu és molt accidentat i cobert en bona part per boscs comunals de pi negre, de pi roig i d’avets, i d’abundants pasturatges naturals d’estiu, aprofitats pel bestiar boví i oví.

Les tradicionals activitats agrícoles (cereals -blat, segol, civada-, i pastures) i ramaderes complementen la vida econòmica del municipi, que ha esdevingut al llarg del segle XX, amb la construcció primerament del balneari helioteràpic de Bolquera i després del nucli de Superbolquera, un important centre turístic. Hi ha també una central elèctrica al pla dels Avellans.

Al poble és emplaçat a la vora del riu de Bolquera (que s’uneix amb el riu d’Eina i forma el riu d’Angost); destaca l’església parroquial de Santa Eulàlia, del segle XIII, que és emplaçada al lloc de l’antic castell de Bolquera i que conserva importants retaules barrocs.

Bissaürri (Ribagorça)

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 63,19 km2, 1.108 m alt, 179 hab (2014)

(cast: Bisaurri)  Estès per la vall de Benasc, a la zona axial del Pirineu. El terme és molt muntanyós, on hi ha petits barrancs que formen el riu de Bissaürri, afluent de capçalera de l’Éssera, amb abundància de prats i boscs de pinasses, fagedes i alzinar.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola: conreus de regadiu (hortalisses i patates) i de secà (farratges), i ramadera (bestiar oví i vacum). Abans hom explotava les mines de lignit i les salines de la Múria. També hi ha una planta embotelladora d’aigües minerals. Malgrat tot, la població ha experimentat un notable descens durant les últimes dècades.

L’església parroquial del poble és dedicada a sant Cristòfor.

El terme comprèn els pobles de Pedrafita, Urmella (on hi ha l’antic monestir d’Orema), Arassant, Sant Valerí, Buielgues, Sant Martí d’Estet, Dos, Gavàs, Renanué, la Múria i Sant Feliu de Veri, i la quadra de Fades.

Benigembla (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 18,45 km2, 314 m alt, 508 hab (2014)

Situat a la vall de Pop, a la conca alta del Gorgos (o riu de Benigembla), que travessa el terme en direcció oest-est, al nord-est d’Alacant. El relleu és accidentat per la serra de Laguar i les muntanyes del coll de Rates.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats pràcticament a l’agricultura de secà (principalment cereals, seguit de les oliveres, la vinya -destinada a la producció de panses-, ametllers i garrofers), circumstància que ha marcat una línia demogràfica descendent sobretot a partir del segon terç del segle XX. Àrea comercial de Gandia.

El poble és a la dreta del riu de Gorgos; destaca l’església parroquial de Sant Josep, d’estil neoclàssic.

Dins el terme, al tossal del Cavall Verd, es troben les restes del castell de Pop, d’origen islàmic, i, al límit amb el terme de Murla, el despoblat de Vernissa.

Auina, riu d’

(Canillo, Andorra)

Curs d’aigua. Neix al vessant meridional del pic de Casamanya i desemboca a la Valira entre Prats i Meritxell.

Aude, l’ -riu-

(els Angles, Capcir)

El roc d’Aude és un cim (2.377 m alt) del massís del Carlit, entre l’estany de la Bullosa i la vall de Lladura.

Domina l’estany d’Aude, on neix el riu Aude.

Arinsal, riu d’

(Andorra)

Riu, afluent principal de la ribera d’Ordino, neix a la zona axial pirinenca entre l’alt de coma Pedrosa i el pic de Mamontell on forma petits circs lacustres (el més important, el dels estanys Forcats) els emissaris dels quals conflueixen prop de la mullera del pla de l’Estany.

Aigua avall rep, per la dreta, els rius de coma Pedrosa i de comella Ampla i, per l’esquerra, entre d’altres, el de la coma de Percanela. Després de passar pel poble d’Arinsal, rep, per la dreta, al poble d’Erts, el seu principal afluent, el riu de Pal.

4 km més avall, després de passar entre els pobles del Pui i de la Massana, desemboca, per la dreta, a la ribera d’Ordino davant l’Aldosa de la Maçana.

Arieja, l’

(Alta Cerdanya / Andorra)

Riu francès que neix a l’estany de Fontnegra, i fa de límit amb Andorra.

S’uneix per la dreta a la Garona, prop de Tolosa.

Argeleta (Alt Millars)

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 15,36 km2, 311 m alt, 91 hab (2014)

(cast: Argelita)  Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià i drenat pel riu de Vilamalefa (o riu d’Argeleta), afluent, per l’esquerra, del Millars. Dues terceres parts del territori, molt accidentat per turons que dominen la vall del riu, són incultes, amb carrasca, brolla de romaní i pins.

L’activitat agrícola (cereals, garrofers, arbres fruiters, oliveres i vinya) és reduïda. Hi ha una pedrera de marbre negre. La població ha experimentat una lenta i progressiva davallada.

El poble es troba situat a la dreta del riu de Vilamalefa. Població de moriscs, restà deshabitada amb l’expulsió del 1609; el 1611 el baró d’Argeleta, atorgà carta de població.

Dins el terme es troben l’antic castell de Boinegro i, prop del poble, l’antic poblat de La Muela, on han estat trobades restes de l’època ibèrica. Partit judicial de Nules.

Enllaç web: Ajuntament

Anyós

(la Massana, Andorra)

Poble (1.307 m alt), situat en un serrat, a l’esquerra de la ribera d’Ordino i a la dreta del riu d’Anyós (que neix al vessant occidental del bony de les Neres), prop de llur confluència.

Aigua amunt de la vall del riu d’Anyós es troben els costals de l’Aldosa i els costals d’Anyós.

La seva església de Sant Cristòfor, construïda a la vora d’un espadat que cau verticalment sobre la ribera d’Ordino, conserva l’estructura romànica original, malgrat les modificacions posteriors; hi han estat descobertes pintures al fresc de la mateixa època.

Anna (Canal de Navarrés)

Municipi de la Canal de Navarrés (País Valencià): 21,27 km2, 195 m alt, 2.655 hab (2014)

A la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre la mateixa frontera lingüística. Situat a l’oest de Xàtiva, a la zona de transició entre els contraforts més orientals de la mola de Caroig i la Costera, i amb el terme drenat pel riu de Sellent i pel seu afluent per la dreta, el riu d’Anna.

El regadiu (conreus de cereals, hortalisses, tomàquets i taronges), en expansió, el secà (vinyes, oliveres i garrofers) i la indústria, derivada principalment de l’agricultura, centren l’activitat econòmica del municipi. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila és situada a l’esquerra del riu de Sellent; a l’oest hi ha el barri de Las Eras.

Dins el terme es troben el despoblat de Vilanova d’Anna i l’albufera d’Anna, on hi ha un important naixement d’aigua on es practica la pesca.