(Andorra la Vella / Sant Julià de Lòria, Andorra)
Afluent esquerrà de la Valira.
Neix a la serra d’Enclar (alineació muntanyosa paral·lela a la Valira, entre el pic de l’Ós, a 2.406 m alt, i el pic d’Enclar, a 2.317 m) i s’uneix al seu col·lector vora Santa Coloma d’Andorra.
És termenal de les dues parròquies.
Veure> riu de Saldes.
(Aragó / Racó)
(o Castiel) Afluent dretà del Túria, que neix a Aragó, a la serra d’Albarrasí.
Entra a terres valencianes aigua amunt de Castellfabib (Racó) i desguassa a Torre Baixa.
Vall del massís de la Maladeta, tributària, per l’esquerra, de l’Éssera, prop dels banys de Benasc.
És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones, i per les crestes d’Estatats, d’Aragüells (amb el pic de Cregüenya, de 3.009 m alt) i la cresta de Cregüenya (entre el coll de Cregüenya, a 2.910 m alt, i el coll Maleït), i, al nord, de les valls de Paderna i d’Alba, per les crestes de la Maladeta i d’Alba.
Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya, que alimenta el gran estany de Cregüenya (2.657 m alt). Entre l’estany i l’Éssera els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya, important avetar.
(Alt Maestrat / Baix Maestrat / Plana Alta)
Veure> riu Segarra (curs d’aigua intermitent).
Veure> barranc de Riucós (curs d’aigua).
Vall de la parròquia, a l’esquerra de la Valira d’Encamp, que davalla de l’alt del Griu (2.850 m alt), de la cresta de Pessons i dels tossals de la Llosada i de l’Ovella.
El coll dels Cortals (2.441 m alt) o de Redort i el coll de la Devesa la comuniquen amb l’alta vall de la Valira. A la capçalera hi ha els estanys del Griu, l’emissari dels quals és el riu dels Cortals, que aflueix a la Valira prop de la Mosquera, juntament amb els rius d’Ensagens i dels Agols.
És un centre de pasturatges important; a 1.850 m, vora el riu, hi ha el nucli dels Cortals d’Encamp, prop del qual, damunt un serrat que separa aquesta coma de la d’Ensagens, s’alça (1.804 m alt) l’antiga església pre-romànica de Sant Jaume dels Cortals. Una carretera de muntanya l’uneix a Encamp.
Nom de la capçalera del riu Cérvol.
(ant: Ribera de Combret) Vall situada al vessant meridional del Canigó, des de la pica fins a la vall del Tec.
La capçalera, on hi ha l’estany de la Comalada, és dominada pels pics de Sethomes (2.661 m alt), de Rojat (2.724 m) i de Tretzevents (2.731 m). El paisatge desolat dels cims canvia a partir dels 2.000 m amb els primers boscs de pi negre, on hi ha l’ermita de Sant Guillem de Combret.
Al curs baix hi ha diversos masos dedicats a la ramaderia i finalment el poble del Tec, a l’aiguabarreig del riu de la Comalada, que drena la vall, amb el Tec.
Capçalera de la riera de Perafita, afluent del riu Madriu.
És dominada pel pic de Claror (2.602 m alt) i pel de Monturull (2.761 m), el qual, pel coll de Claror, enllaça amb el pic de Perafita (2.756 m).
Aquest conjunt l’aïlla del clot de Claror, al sud, on recolzen els estanys de Claror i de la Pera, conca d’alimentació del riu d’Arànser (Baixa Cerdanya).
Dades dels Països Catalans 