Arxiu d'etiquetes: rius

Felià, riu de *

Deixa un comentari

(Pallars Jussà)

Veure> riu de Filià  (afluent del Flamicell).

Favanella, rambla de

6 Respostes

(Vinalopó Mitjà / Baix Segura)

Curs d’aigua, que es forma al vessant septentrional de la serra de les Salines, aigua amunt del Pinós.

Surt del País Valencià a l’Alguenya, deixa Favanella (Múrcia) a l’esquerra, torna a entrar en territori valencià a Benferri, passa per Redovà (és coneguda també com a rambla de Redovà) i desemboca, pel Ramblar, al Segura, a l’oest d’Oriola.

Évol, riu d’

8 Respostes

(Conflent)

Riu de la comarca, tributari per l’esquerra de la Tet, que neix al gorg Negre (que forma, juntament amb el gorg Blau, els estanys d’Évol), al vessant meridional del massís de Madres; desemboca a Oleta juntament amb la riera de Cabrils.

La vall d’Évol, una de les que forma les Garrotxes de Conflent, inclou els pobles d’Orellà, Évol i Tuïr d’Évol.

Estanyó, l’ -Andorra-

5 Respostes

(Canillo / Ordino, Andorra)

Petit estany de la capçalera de la Vall-de-Riu o riu de l’Estanyó, dominat pel pic de l’Estanyó (2.912 m alt), a la línia de crestes que separa les valls d’Ordino i de Canillo.

Éssera, l’

54 Respostes

(Franja de Ponent)

(cast: Ésera)  Riu pirinenc (86 km) al límit amb l’Aragó. Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto (3.403 m alt), i recull també les aigües del massís de Pocets (3.367 m), format pels torrents subglacials de la Maladeta, voreja aquest massís i vessa una part del seu cabal a la Garona, travessa la vall de Benasc, corre en direcció sud, rep com a únic afluent important l’Isàvena, a Graus i desemboca al Cinca, per l’esquerra, a Olvena (Aragó).

El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’aiguabarreig es matisa una mica; pel juny, a Benasc, porta el màxim d’aigües, i el mínim pel gener. Forneix energia i regatge a Aragó i a Catalunya, amb aprofitament hidroelèctric del curs, per l’embassament de Barasona.

Per a l’agricultura, l’Éssera cedeix tot el seu cabal al canal d’Aragó i Catalunya, acabat el 1905.

La vall de l’Éssera forma el sector occidental de l’antic comtat de Ribagorça.

És una zona de transició lingüística entre els parlars catalans i els aragonesos.

Esna, riu d’ *

Deixa un comentari

(Saldes, Berguedà)

Altre nom del riu de Saldes.

Cazumba, riu de

1 Resposta

(Canal de Navarrés)

Capçalera del riu d’Escalona, a la conca del Xúquer, que neix a l’est del cim del Caroig (1.028 m alt).

Escalona, riu d’ -Canal de Navarrés-

8 Respostes

(Canal de Navarrés)

Afluent dretà del Xúquer. N’és la capçalera el riu de Cazumba (que neix al Caroig) i és anomenat ja d’Escalona, o riu de Benedrís, abans de Quesa, on rep per la dreta el principal afluent, el riu Grande (format a la mola de Bicorb).

Travessa profundament engorjat el sector nord de la canal de Navarrés estricta (Quesa, Navarrés, Tous) i desemboca al seu col·lector, aigua avall de Tous, prop del despoblat d’Escalona.

Ensagens, coma d’

6 Respostes

(Encamp, Andorra)

Vall de la parròquia, afluent, per l’esquerra, de la Valira d’Encamp, la capçalera de la qual forma un circ lacustre (estany d’Ensagens, a 2.416 m alt) que dominen els pics de Llops i de Pessons (2.865 m), el pic d’Ensagens (2.824 m) i l’alt del Griu.

El riu d’Ensagens, després de rebre per l’esquerra la coma de Llops i el riu dels Agols, s’uneix al riu dels Cortals a la seva confluència amb la Valira, prop de la Mosquera.

Engarra, vall d’

3 Respostes

(Conflent)

Nom que prengué a l’alta edat mitjana l’alta vall de la Tet, aigua amunt de Serdinyà.