(les Llosses, Ripollès)
Santuari (1.206 m alt), situat al cim de la serra de Santa Margarida, que limita pel sud la vall de les Llosses.
Existia ja el 1324, i sembla que era la primitiva capella del castell de la Guàrdia de Ripoll, que es trobava al peu de la capella.
El 1854 s’edificà l’església actual.
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Santuari (1.547 m alt), situat a la serra de Santa Magdalena o de Cambrils, al sector meridional del terme, continuada vers l’oest per la serra de Milany.
El santuari existia ja el 1326 i fou ampliat amb una hostatgeria al segle XVII.
S’hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Antic poble i parròquia, situat a l’extrem oriental del terme, a la vall de Bianya, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia de Puigmal, que neix a ponent del coll de Sentigosa i aflueix, per l’esquerra, juntament amb la riera del Ferró, a la de Sant Ponç d’Aulina.
Existia ja el 890 i passà després a ésser propietat del monestir de Sant Joan. El 1165 es reedificà i consagrà l’església, que encara es conserva. Des del segle XV fou sufragània de Sant Julià de Vallfogona, i actualment depèn de Sant Joan de les Abadesses.
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Església i petit veïnat, situada en un fondal a l’oest de la vila, prop del mas Ragort.
És romànica (segle XII), bé que allargada i modificada profundament el 1611.
(Ripoll, Ripollès)
Antiga parròquia rural de l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, situada dins la demarcació parroquial de Llaés, al seu extrem septentrional.
Existia ja el 908. Fou parròquia independent fins al segle XIV; després s’uní com a sufragània a Llaés. El 1686 tenia 5 masos.
L’església actual és una petita construcció rectangular del segle XVII en ruïnes.
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Antiga parròquia, totalment desapareguda, situada sota el castell de Milany.
Actuà com a parròquia entre el 1150 i el 1550, més tard es recorda el seu nom en llistes parroquials fins al segle XVIII, però el seu terme ja s’havia repartit entre Llaés i Vallfogona.
(Campdevànol, Ripollès)
Poble (1.200 m alt) i antiga parròquia, dalt un cim que s’aixeca a l’esquerra del Freser, per sobre del mas Rotllan.
Existia ja el 1150. El 1235 Bernat Calbó consagrà l’església actual, a la qual s’afegiren dues capelles laterals el 1640. El segle XIV perdé la feligresia i s’uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon.
Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment.
Nom popular de l’antic castell de Ribes, situat al sector de la vila vella.
Consta des del 1069, primer com a propietat dels comtes de Cerdanya i després de la casa de Barcelona, que l’infeudaren als barons de Mataplana (1347) i a Damià Descatllar (1473).
En resten notables murs. Rebé el nom de la capella que hi fou construïda.
(Camprodon, Ripollès)
Antic monestir de monges o canongesses de Sant Agustí. Es trobava al puig del castell de Sant Nicolau. L’església de Sant Nicolau fou el primer centre religiós de la Vila de Baix i a la vegada un hospici o hospital, conegut des del 1283.
A mitjan segle XIV les serventes de l’església eren organitzades en una comunitat de cinc monges regides per una priora. El terratrèmol del 1427 destruí el monestir, però ben aviat hi retornaren les monges, que hi residiren fins el 1581, quan les seves comunitàries es fusionaren amb el monestir de canongesses de Peralada, successor del de Bell-lloc, a Cantallops.
L’església de Sant Nicolau fou feta volar juntament amb el castell de Camprodon el 1689. Ara, al seu lloc, hi ha una moderna capelleta dedicada al Sagrat Cor.
(Camprodon, Ripollès)
Antic castell construït el 1196, amb autorització del rei Pere I, a la Vila de Baix, en el puig de les Relíquies o de Sant Nicolau, sobre el Ritort.
Era de domini reial i el rei en féu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anés a Camprodon.
Se’n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d’aquest titular.
El féu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles.
Dades dels Països Catalans 