(Camprodon, Ripollès)
Important masia i església, al nord-est de l’antic terme de Freixenet de Camprodon, dins l’antiga demarcació de Creixenturri. Era una antiga vil·la rural (segle XI).
L’església de Sant Bartomeu és romànica, i s’hi venera també la Mare de Déu de Gràcia.
(Llanars / Molló / Setcases, Ripollès)
Massís muntanyós (1.988 m alt) de la vall de Camprodon, contrafort meridional del pic de Costabona (del qual és separat per la collada Verda, 1.922 m alt), que separa les conques del Ter, del Ritort i és termenal dels tres municipis.
(Queralbs, Ripollès)
Poble. a l’esquerra del Freser, damunt el poble de Fustanyà, a la parròquia del qual pertany.
La riera de Serrat, afluent del Freser per l’esquerra, neix als vessants sud-occidentals del puig de Balandrau i desemboca aigua avall de Fustanyà.
(Toses, Ripollès, segle XVIII)
Títol concedit el 1711, pel rei-arxiduc Carles III, a Francesc de Moner i Miret, únic titular, sobre una propietat que posseïa al terme de Freixenet, a la serra de Nevà.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)
Antiga vil·la rural, avui masia i caseria.
És troba a la part sud-oriental del terme, als vessants septentrionals de la serra de puig Estela, a la capçalera de la riera de Sentigosa, que desguassa al Ter sota la vila de Sant Joan, prop de la collada de Sentigosa, a la carretera de Sant Joan a Olot pel coll de Caubet.
Fou cedida al monestir de Sant Joan el 885 com a part de la seva dotació original.
(Ripollès)
Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Pau de Seguries.
(Ripoll, Ripollès, gener 1923 – maig 1936)
Revista mensual. Editada i impresa per Daniel Maideu i Auguet, dedicada especialment a literatura i folklore. Tomàs Raguer i Fossas en fou director i l’ànima.
Era una revista de categoria inspirada en l’ideari nacionalista del grup d’Acció Catalana.
Constava de dotze planes.
(Ripoll, Ripollès)
Colònia tèxtil (filatures de cotó), a la dreta del Ter, uns 3 km aigua avall de la vila.
Fou fundada vers el 1890 per Bonaventura Grases, que el 1922 vengué la fàbrica a l’empresa SA Pentinet i Filatures de Llana (SAPHIL).
L’església de Santa Maria ha donat nom al lloc (popularment hom l’anomena el Roig).
Formà part de l’antic terme de la Parròquia de Ripoll.
(les Llosses, Ripollès)
Santuari (1.206 m alt), situat al cim de la serra de Santa Margarida, que limita pel sud la vall de les Llosses.
Existia ja el 1324, i sembla que era la primitiva capella del castell de la Guàrdia de Ripoll, que es trobava al peu de la capella.
El 1854 s’edificà l’església actual.
(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)
Santuari (1.547 m alt), situat a la serra de Santa Magdalena o de Cambrils, al sector meridional del terme, continuada vers l’oest per la serra de Milany.
El santuari existia ja el 1326 i fou ampliat amb una hostatgeria al segle XVII.
S’hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena.
Dades dels Països Catalans 