Arxiu d'etiquetes: Ripollés

Berruga, la

(Campelles / Gombrèn, Ripollès)

Cim (1.785 m alt) de la serra de Mogrony, entre els dos municipis.

Balbs -Ripollès-

(Ripoll, Ripollès)

(o Baubs) Masia de l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, al nord de la vila de Ripoll, de la qual és separada pel coll de Balbs.

Existia ja l’any 890; era possessió del monestir de Ripoll.

Balandrau, puig de

(Queralbs / Vilallonga de Ter, Ripollès)

Cim (2.579 m alt) dels Pirineus orientals, entre la vall de Camprodon (capçalera del Ter) i la de Ribes (alt Freser).

També és conegut amb el nom de pic de Malandrau.

Baell, el -Ripollès-

(Campelles, Ripollès)

Llogaret, format per un petit nombre de pagesies disseminades pel vessant septentrional de la serra de la Berruga, en una vall suspesa, tributària, per la dreta, del Freser.

L’església de Sant Bartomeu es troba a 1.215 m d’altitud.

Babí, coll de

(Ripoll, Ripollès / Santa Maria de Besora, Osona)

Depressió de la serra que separa les valls del torrent dels Ferrers i de la riera de Tavèrnoles, afluent, per l’esquerra, de la riera de Vallfogona, límit entre els dos municipis.

A l’oest del coll es troben les masies del Babí Gros i del Babí Xic (els Babís).

Aulinencs, coll d’

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès / la Vall de Bianya, Garrotxa)

Coll de la serra de les Cambres. Contrafort de la serralada que separa les dues comarques.

Artiga del Rei, puig de l’

(Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir)

Pic (1.637 m alt) de la serralada que del cim de Costabona cap a l’est, separa els dos municipis.

Armàncies de Ribes

(Ribes de Freser, Ripollès)

Veïnat, situat a la vora esquerra del Ter, vora el llogaret de Sant Martí d’Armàncies, del municipi de Campdevànol.

Arç, coll de l’ -Ripollès-

(Gombrèn, Ripollès)

Depressió (1.140 m alt) de la serra que separa les aigües del riu Arija de les del riu Merlès, entre els rasos de Tubau i el coll de Merolla.

Vilaró -Ripollès-

(Pardines, Ripollès)

Veïnat, situat a l’esquerra de la vall de Pardines, a l’esquerra del Segadell, prop de la confluència d’aquest darrer amb el torrent del Vilaró.

Eclesiàsticament depenia de l’església de Santa Magdalena, ara en ruïnes, erigida el 1170 com a sufragània de Pardines i que forma un petit veïnat sobre el del Vilaró.