Arxiu d'etiquetes: Ripoll (cult)

Cronicons Rivipul·lenses

(Ripoll, Ripollès, 1032 – 1543)

Família de texts annalístics en llatí que sembla haver estat iniciada al monestir de Ripoll, i probablement a iniciativa de l’abat i bisbe Oliba.

El primer de la sèrie fou format probablement partint d’uns annals de Cuixà i continuat a Ripoll després del 985 fins al 1191; conté anotacions des del 27 dC.

Uns altres rivipul·lenses foren: l’Alterum Rotense fou dut a Roda de Ribagorça vers la fi del segle XI, i fou continuat fins al 1205; el Cronicó Dertusense II, passat per Sant Joan de les Abadesses i portat a Tortosa i continuat i interpolat fins el 1210; el Chronicon Benifassani, del monestir de Benifassà, continuat fins el 1276; la crònica de Sant Víctor de Marsella, que s’emportaren el 1172 i continuaren a Provença fins el 1543, i el més llarg, el Cronicó Rivipullense II, destinat a algun centre desconegut extern al monestir, comprèn unes 500 notes des del naixement de Jesucrist fins el 1302.

Carmen Campidoctoris

(Ripoll, Ripollès, segle XIII)

Cançó sobre el personatge del Cid. Escrita en llatí, conservada incompleta en un manuscrit del monestir de Ripoll de la primer meitat del segle XIII. És el més antic dels texts dedicats a l’heroi castellà.

Escrits en versos sàfics i adònics, n’ha arribat trenta-dues estrofes. Després d’un exordi i d’episodis diversos, la narració comença a explicar molt minuciosament la lluita del Cid contra Berenguer Ramon II de Barcelona al voltant d’Almenar (Segrià) (1082).

Milà i Fontanals fou el primer a considerar-la d’autor català, i Menéndez Pidal suposà que aquest pertanyia al bàndol contrari al comte i que la compongué vers el 1090. Nicolau i d’Olwer no el cregué català, i Horrent vacil·là entre creure’l català, aragonès o mossàrab de Lleida, i proposà com a data de redacció entre el juny 1093 i el juny 1094.

Sembla millor, però, d’atribuir-lo a un monjo de Ripoll, i datar-la a la fi del 1098 o al començament del 1099.

Cançoneret de Ripoll

(Ripoll, Ripollès, segle XIV)

Recull poètic contingut al manuscrit 129 de Ripoll.

Fou copiat en una data posterior al 1346 (any en què s’encunyà el florí aragonès, esmentat en una composició) i conté divuit poesies, la majoria anònimes, precedides d’un fragment de les Regles de trobar de Jofre de Foixà i un tractat anònim sobre gèneres poètics.

Les d’autor conegut corresponen al capellà de Bolquera, Dalmau de Castellnou, Pere Alemany, Hugó Prior i Francesc de la Via.

El conjunt, on abunden els temes d’església i convent tractats amb la frescor i sovint la picardia de la poesia popular tradicional, se situa a mig camí entre els últims trobadors i els grans poetes catalans dels segles XIV i XV.