Arxiu d'etiquetes: rieres

Vallbona -Rosselló-

(Argelers, Rosselló)

Masia o antiga abadia cistercenca (Santa Maria de Vallbona), situada al peu de l’Albera, a la vall de la riera de Vallbona (afluent, per l’esquerra, del torrent Ravener). Fou fundada el 1242, com a filial de Fontfreda, sobre una antiga església, dita Santa Maria de Torreneules, que pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera, segurament des del 844.

Els monjos de Fontfreda compraren l’església a l’abat de Colera i hi instal·laren una comunitat de dotze monjos, regida pel primer abat Guitard (1243). A la fi del segle XV, sota l’abat Pere de la Roca (1486-90), la comunitat es traslladà a Perpinyà, a l’hospital de Sant Guillem.

Retornats a Vallbona, el monestir tingué una vida molt esllanguida a partir del segle XVI, sota el règim d’abats comendataris, molts d’ells canonges d’Elna. El 1585 l’abadia tenia el priorat o granja del Mas de la Garriga. Subsistí fins el 1721. Resten només ruïnes de l’abadia i de l’església.

Vall d’Àngel, la

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat)

Caseria i antic lloc, al nord-oest de la vila, al límit amb el terme de les Coves de Vinromà (Plana Alta) i de la Salzadella, a la capçalera de la vall d’Àngel, oberta entre les Talaies d’Alcalà i la serra de Murs.

Drenada per la rambla de la Vall d’Àngel, afluent, per la dreta, del riu Segarra, dins el terme de les Coves de Vinromà.

Hom anomena serra de la Vall d’Àngel el sector més septentrional i més alt de la serralada de les Talaies d’Alcalà.

Val de la Sabina, El

(Ademús, Racó)

Llogaret, a l’est de la vila, a la dreta de la rambla d’El Val, afluent, per la dreta, del Túria.

Vacamorta

(la Pobla de Roda, Ribagorça)

(cast: Bacamorta)  Despoblat (921 m alt), des del 1966 agregat al municipi aragonès de Foradada de Toscar, situat en un petit contrafort septentrional de la serra de Galirons, al vessant de l’esquerra de la vall de la riera de Vacamorta, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera, que neix a la serra del Jordal, prop de Merli, i s’uneix al seu col·lector a Murillo de Liena.

L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de Gràcia. Prop de l’Éssera, límit occidental del seu antic terme, vora la carretera de Graus a Benasc, hi ha l’antic hostal de les Mosqueres de Vacamorta. Pertany al sector de l’antic municipi de Merli lingüísticament aragonès.

Tresfonts

(el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)

Caseria, al sud-est de la vila, vora la rambla de Tresfonts, afluent de capçalera de la rambla de Favanella.

Tolomó

(Asp, Vinalopó Mitjà)

Caseria, al sud-oest del terme, al límit amb el terme de Crevillent (Baix Vinalopó).

La rambla de Tolomó, que neix al Fondó de les Neus i passa entre aquesta caseria i la de l’Ofra, és tributària, per la dreta, de la rambla de Tarafa.

Sescorts *

(l’Esquirol, Osona)

Veure> Sant Martí Sescorts  (poble i riera).

Sarganella, la -Alacantí-

(Agost, Alacantí)

Caseria, al nord de la vila, al vessant meridional del Maigmó, a la capçalera de la rambla de la Sarganella.

Sant Joan de l’Albera

(l’Albera, Vallespir)

Poble (530 m alt) i cap del municipi, situat vora la riera de Sant Joan, una de les dues que drenen la vall de l’Albera, al peu del puig de Sant Cristau.

L’església parroquial, romànica, és obra del segle XIII.

Sant Àngel, torre de

(el Barcarès, Rosselló)

Antiga torre de defensa de la costa, al nord del poble, vora el grau de Sant Àngel, per on l’estany de Salses comunica amb la mar, i on fou construït en 1962-66 un petit port de pesca i de turisme.