Arxiu d'etiquetes: rieres

Xirell

(Cortes de Pallars, Vall de Cofrents)

(cast: Chirel)  Despoblat, a l’oest del terme, vora el límit amb el de Cofrents, a la foia de Xirell, vall tributària, per l’esquerra, del Xúquer.

Damunt un tossal poc accessible que domina, per l’esquerra, el curs encaixat del riu, s’alça l’antic castell de Xirell, pertanyent al baró de Cortes, obra dels segles XV i XVI, arruïnat (encara que en resten dues torres i alguns panys de mur en bon estat); situat enfront de la mola de Cortes, tingué un paper important en la repressió dels moriscs revoltats el 1609.

Xinorla

(Monòver, Vinalopó Mitjà)

(ant: Xinosa)  Caseria, a l’oest de la ciutat, a la vall de la rambla de Xinorla, afluent, per la dreta, del Vinalopó.

Vilacarle

(Tor-la-ribera, Ribagorça)

Poble, que fou el cap del municipi el segle XIX (es deia Vilacarle i Santanulla), al sud del terme, a l’esquerra de la ribera de Vilacarle, que davalla del massís del Turbó i s’uneix a l’Isàvena davant Biesques d’Ovara.

De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn el poble de Visalibons.

Vianya, vall de *

(la Vall de Bianya, Garrotxa)

Veure> vall de Bianya  (vall i riera).

Viabrea *

(Riells i Viabrea, Selva)

Veure> Sant Llop de Viabrea  (poble i riera).

Venta de Poio, la

(Riba-roja de Túria, Camp de Túria)

(o les Ventes de Poio, o les Ventes de Miralcamp)  Llogaret, al sud del terme, al pla de Quart, al límit amb els termes de Xiva (Foia de Bunyol) i de Quart de Poblet (Horta), al llarg de la carretera de València a Castella per les Cabrelles.

És centrat en un antic hostal (venta de Poio) i mas (mas de Poio), a l’esquerra de la rambla de Xiva (o rambla de Poio).

Vega, La

(Aiora, Vall de Cofrents)

(o Casas de la Vega)  Caseria, a l’oest de la vila, als regadius de la rambla de la Vega o riu de Zarra.

Vallòria

(Banyuls de la Marenda, Rosselló)

(o Vallàuria)  Masia i antic lloc, a ponent de la vila, al fons de la vall de capçalera de la riera de Vallòria, que s’uneix a la Vila d’Amunt a la riera de les Abelles per formar la riera de Banyuls (dita també, fins a la mar, riera de Vallòria).

Vallivana

(Morella, Ports)

Santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de Morella, situat a 25 km al sud-est d’aquesta ciutat. El conjunt del santuari, compost de l’església, un hostal (gòtic) i d’altres dependències (651 m alt), és a la dreta de la rambla de Vallivana (afluent de capçalera de la rambla de Cervera, que neix al vessant meridional de la serra de Xiva i que rep els noms de barranc de la Carcellera i de Cap del Terme), vora la carretera de Vinaròs a Morella.

L’església és d’una sola nau, amb creuer i quatre altars laterals, a més de l’altar major, darrere el qual hi ha el cambril. La imatge és petita, de terra cuita, probablement del segle XIV. El santuari actual fou construït al començament del segle XIX (inaugurat el 1838), però ja al segle XIV hi havia una capella per a allotjar-hi la imatge de la Mare de Déu.

L’expansió de la devoció a la Mare de Déu de Vallivana, i l’inici de les festes que li són dedicades, tenen l’origen en un vot de la ciutat de Morella amb motiu de la pesta del 1672. Cada sis anys la imatge és traslladada a peu a Morella, on se celebren les festes del Sexenni.

Vallera, la

(Reiners, Vallespir)

Veïnat, a llevant del poble, a la vall de la riera de la Vallera, que neix al vessant septentrional del roc de Frausa i que, després de travessar el bosc de la Vila, del terme de Ceret, s’uneix a la riera de Reiners poc abans de la confluència d’aquesta amb el Tec, ja dins el terme de Reiners.