Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 13,63 km2, 14 m alt, 1.274 hab (2014)
Estès des dels vessants del nord-est de la serra de Corbera fins a la sèquia de Llaurí, a la plana regada pel Xúquer, a l’est d’Alzira. L’àrea no conreada, al sud del terme, és ocupada per pinedes.
L’agricultura de regadiu és la principal activitat econòmica, i és possible gràcies a la sèquia del Cebollar, derivada del Xúquer, que rega el terme, els principals conreus són l’arròs, en regressió els darrers decennis, davant l’impuls dels tarongers. Hi ha un petit sector de secà a la zona muntanyosa. Àrea comercial d’Alzira. La població tendeix a disminuir.
El poble es troba entre la muntanya i la plana, dominat per l’església parroquial de Santa Maria, de la fi del segle XVII. Fou centre de la baronia de Llaurí, dita també de la Vall de Llaurí.
El terme comprèn els despoblats de Beniomer, Benioquer i l’enclavament de Matada.
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 4,57 km2, 16 m alt, 1.034 hab (2014)
Situat en un terreny pla a la dreta del Xúquer, al sud de Sueca.
Els conreus s’estenen per tota la superfície del terme, regats per nombroses sèquies derivades de la sèquia de Corbera. El cultiu de l’arròs ha cedit darrerament pas al dels tarongers. La ramaderia ovina i la indústria de la construcció i el sector de serveis, per irradiació de la veïna Sueca, completen l’economia local. Àrea comercial de València.
La població va créixer de manera continuada des de començament del segle XIX i de manera considerable fins al 1950, si bé els darrers anys s’ha estabilitzat.
El poble, d’origen islàmic, és a la vora del riu Xúquer; l’església parroquial és dedicada a sant Antoni Abad.
El terme comprèn també el petit enclavament de Matada i els despoblats de Sinyén i el Llíber.
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 9,4 km2, 12 m alt, 2.430 hab (2014)
(o Favareta) Estès des dels vessants nord-orientals de la serra de Corbera fins a la plana riberenca; petits barrancs de fort pendent baixen des de la serra; situat al sud-est d’Alzira, al sud de la comarca.
El principal recurs econòmic del municipi és l’agricultura, que ocupa una tercera part del terme, al sector pla i als primers contraforts. El regadiu, alimentada amb aigua del Xúquer i dedicada bàsicament a l’arròs i, al peu dels turons, tarongers, que actualment són el primer producte agrícola. La ramaderia (ovina) hi és escassa. La implantació d’algunes petites indústries ha deturat, els darrers anys, el descens demogràfic, produït per l’emigració. Àrea comercial de València.
El poble és al raiguer, al costat de la carretera de València a Alacant; en són remarcables l’església parroquial de Sant Antoni Abat, del segle XVIII, i les restes de l’antic castell de Favara, senyorial.
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 53,82 km2, 2 m alt, 22.461 hab (2014)
Situat a la costa, que és centrat per la muntanya de Cullera (233 m alt), a la plana al·luvial del Xúquer i de la seva zona deltaica que forma el cap de Cullera, sobre el promontori hi ha la torre de Cullera i el far de Cullera, i al sud hi ha la rada de Cullera i la platja de Cullera; des del sud de l’Albufera fins al peu de la serra de Corbera (on hi ha l’estany de Cullera). El municipi comprèn, a més, els llogarets del Brosquil i del Mareny de Sant Llorenç i, entre d’altres, el santuari de Sant Llorenç de la Bassa.
ECONOMIA.- Els recursos es basen en el turisme i en l’agricultura de regadiu (cítrics, cotó, arròs), que són possibles gràcies a la sèquia mare de Cullera, que pren l’aigua de l’assut de Cullera, amb aigües procedents del Xúquer. Es manté l’activitat pesquera, si bé en regressió. Àrea comercial de València.
POBLACIÓ.- L’ascens demogràfic, constant des de mitjan segle XIX, ha estat espectacular del 1960 al 1980 a causa del turisme, que ha propulsat la indústria de la construcció i també l’hotelera, que han canviat completament la fesomia de la costa i que ha donat lloc a la creació de nous barris turístics: Sant Antoni de Cullera, el Racó de Santa Marta, la Punta dels Pensaments, etc.
LA CIUTAT.- La ciutat és a l’esquerra del Xúquer, al peu de l’antic castell de Cullera, d’origen islàmic, diverses vegades modificat, al costat del qual fou construït, en 1891-97, el santuari neoromànic de la Mare de Déu del Castell, amb una imatge gòtica (segle XIV) de marbre blanc; hi destaca l’antiga església parroquial de Sant Joan, bastida al segle XVII sobre un primitiu temple gòtic. Els hospitalers hi establiren la comanda de Cullera, i al segle XIX, la ciutat va ser un important focus anarquista; hi va tenir un gran ressò la vaga general de setembre de 1911, en que tingueren lloc els tràgics fets de Cullera.
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 20,27 km2, 17 m alt, 3.231 hab (2014)
(o Corbera d’Alzira) Estès entre la serra de Corbera i la plana regada pel Xúquer, on hi ha la sèquia de Corbera o dels Quatre Pobles, els escorredors de la qual formen l’anomenat riu de Corbera, el qual desguassa a mar a través de l’estany Gran o estany de Corbera. A la zona muntanyosa hi ha unes 500 hectàrees de boscs de pins.
La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de regadiu i dedicada tradicionalment al taronger, si bé actualment també es cultiven arròs i hortalisses. Completen l’oferta econòmica del municipi algunes activitats industrials derivades del conreu de la taronja. Granges avícoles. Àrea comercial d’Alzira.
La vila, d’origen islàmic, és al raiguer, prop de les ruïnes de l’antic castell de Corbera; a l’església parroquial de Sant Vicent, de la fi del segle XVII, hi és venerada la imatge gòtica de la Mare de Déu del Castell.
El 1418 fou incorporat a la corona com a jurisdicció de l’Honor de Corbera.
Municipi de la Ribera Baixa (País Valencià): 3,56 km2. 34 m alt, 993 h (2015)
Situat a l’oest de la muntanyeta de Benicull (34 m alt), que dóna nom a un altre barri del terme (la Muntanyeta de Benicull).
Predomina l’agricultura amb el cultiu de cítrics.
La primera vegada que apareix documentat el topònim Benicull és en 1914. S’han trobat vestigis de poblament que van des de l’Eneolític fins a l’Edat del Bronze en la zona coneguda com La Pedrera. A finals del segle passat s’hi assentaren diverses famílies procedents de Benigànim.
El poble està situat al marge dret del riu Xúquer, a la seua conca baixa. La història de Benicull, com a municipi, és molt curta: obtingué la segregació de Polinyà de Xúquer en 1987 i es convertí en Entitat Local; el reconeixement com a municipi independent és de 2003. Hi havia, en el moment de la constitució municipal, 855 habitants.
La base de l’economia local ha estat tradicionalment l’agricultura de regadiu (arròs, taronja i blat), alimentada per la sèquia reial del Xúquer i algunes fonts, com la del Vicari. Indústria derivada de l’agricultura: molins arrossers i fariners. Amb tot, l’estructura econòmica del municipi es va veure alterada profundament el 1974 per la instal·lació dins el terme de la fàbrica d’automòbils Ford, fet que va significar la pèrdua de part de les millors terres de conreu, la industrialització del municipi i un notable creixement de la població. Àrea comercial de València.
La vila havia estat un grup d’alqueries islàmiques, destaca la torre musulmana de Rassef (segles IX-XII).
Al sud del terme, prop de l’Albufera, hi ha l’antic hostal anomenat la venta de Ferrer.
Comarca del País Valencià: 276,8 km2, 83.046 hab (2009), densitat: 300,02 h/km2, 12 municipis, capital: Sueca
Pel nord arriba fins a l’Albufera i constitueix la prolongació natural de la comarca de l’Horta; per l’oest és la continuació de la Ribera Alta, de la qual es diferència pel fet que la uniformitat dels conreus de tarongers és reemplaçada aquí pel conreu intensiu de l’arròs, que hi té la superfície més extensa de tot el país; pel sud, la serra de les Agulles la separa de la Valldigna (la Safor).
Integrada per 12 municipis: Albalat de la Ribera – Almussafes – Benicull de Xúquer – Corbera de la Ribera – Cullera – Favara de la Ribera – Fortaleny – Llaurí – Polinyà de Xúquer – Riola – Sollana – Sueca
GEOGRAFIA FÍSICA: Des del punt de vista fisiogràfic, doncs, la Ribera Baixa és la continuació de la plana al·luvial del Xúquer. La uniformitat de la plana, situada aquí per sota dels 100 m sobre el nivell del mar, només és trencada per la presència de petits turons, dels quals l’únic que cal remarcar és la Muntanya de l’Or (230 m alt), al peu de la qual s’estén la ciutat de Sueca. Els aiguamolls, molt abundants a conseqüència d’un escorriment difícil, que, amb els sobrants de les hortes s’uneixen per formar una zona semipantanosa, constitueixen un element característic d’aquesta comarca. Aquests sóls són utilitzats per a arrossars.
El clima és molt semblant al de la Ribera Alta, encara que les mitjanes tèrmiques anuals, tant les de l’estiu com les de l’hivern, aquí són més altes; l’hivern és molt suau, la mitjana del mes de gener és de 10,6ºC, i l’estiu és calorós i sec (la mitjana del mes d’agost és de 26,6ºC a Sueca). Les precipitacions, més abundants a la tardor, oscil·len al voltant dels 500 mm (Cullera: 427 mm).
El Xúquer, en penetrar a la Ribera Baixa, té un cabal de 50 m3/seg i travessa el sector meridional de la comarca en direcció oest-est, fins a la seva desembocadura a Cullera, on només li resta un cabal de 10 m3/seg, després de regar més de 14.000 ha.
POBLACIÓ: L’evolució de la població a la Ribera Baixa més aviat ha estat lenta, si es té en compte que l’any 1860 tenia 30.969 h, és a dir que, en poc més d’un segle, només ha augmentat en una mica més del doble. L’any 1900 tenia 40.504 h, i és precisament en la dècada següent que el creixement s’intensificà, ja que el 1910 tenia 48.712 h. Més endavant el seu ritme de creixement perdé intensitat i continuà essent força dèbil en decennis posteriors. La història demogràfica de la Ribera Baixa està lligada a les característiques físiques de la comarca: les condicions d’insalubritat de les zones pantanoses no es reduïren fins al dessecament i posterior aprofitament agrícola, la qual cosa permeté no només la reducció dràstica dels índexs de mortalitat, sinó l’estabilització de l’economia. Els més alts increments de població, de mitjan segle XX fins a l’actualitat, s’enregistraren al període 1960-81, en què es passà de poc més de 58.000 h a prop dels 70.000. La densitat de població és una de les més elevades del País Valencià. Hi predominen els nuclis de població de més de 3.000 h (en total set sobre un total de dotze municipis); les ciutats més importants són Sueca, la capital comarcal, i Cullera, que es beneficia de la seva categoria de centre turístic.
ECONOMIA: Des del punt de vista econòmic, l’agricultura és la principal font de riquesa i l’arròs i els cítrics en són els productes més importants. El regadiu ocupa aproximadament el 84% de les terres conreades, i el conreu de l’arròs és el que ocupa més extensió, seguit del taronger, que es cultiva a les zones més elevades; Cullera, Polinyà de Xúquer i Sueca són els principals productors de cítrics de la comarca. Els conreus d’horta ocupen una petita part del territori comarcal i s’estenen sobretot pels municipis de Sueca i Sollana. La industrialització ha estat molt feble, a causa sobretot de les pèssimes condicions dels sòls; fins no fa gaire, el sector industrial no ocupava un lloc destacat en l’estructura econòmica de la comarca, i només les indústries alimentària (derivada del sector agrícola), de la construcció, del vidre, de la ceràmica i metal·lúrgica eren una mica remarcables. Però amb tot, d’ençà que el 1976 s’instal·là una important empresa d’automòbils al municipi d’Almussafes, s’obriren noves perspectives econòmiques i es generà la creació de noves indústries dedicades a la maquinària, als metalls i a d’altres sectors productius. Hi ha també una certa activitat turística a la zona costanera, que comença al sud de les platges de la ciutat de València i continua fins a Cullera, que s’ha convertit en un centre turístic d’importància, amb tot un seguit d’establiments hotelers, urbanitzacions i serveis. Comercialment, la comarca depèn de l’àrea comercial de València, malgrat que els municipis de Cullera i Sueca concentren un bon nombre de funcions en l’àmbit comarcal.
HISTÒRIA: La part plana de la comarca, coberta d’aiguamolls, rebutjà el poblament durant l’època prehistòrica. Malgrat aquestes condicions, hi ha una clara continuïtat des del paleolític fins a l’època romana. No és estrany, però, que la majoria de documents provinguin de la muntanya de Cullera, on es concentren les cultures prehistòriques: cova del Volcà, amb paleolític superior, coveta de Ribera, sepulcral eneolítica de les primeres fases dels metalls, poblat de les Oliveretes, de l’edat del bronze, i al cim, un poblat ibèric, extens. El cicle es tanca amb el fortí romà de defensa de costa de l’illa de Cullera (segles IV-V). També hi ha altres indicis de poblament tot al voltant de la zona plana, sobretot durant la cultura del bronze valencià. La colonització de la part baixa començà a l’època romana, amb establiments de vil·les per a explotacions agrícoles, en un primer assaig d’aprofitar-ne les possibilitats. Han estat identificades en els termes de Sueca, Sollana, Fortaleny, Llaurí, etc.
Després de la conquesta per Jaume I (Cullera el 1240) les diverses alqueries islàmiques, origen dels actuals nuclis de poblament, foren repartides, menys Cullera, que restà de la corona, i en gran part repoblades per cristians. La major part de la comarca fou incorporada el 1249 al terme general d’Alzira fins al 1364, que la part oriental, amb Cullera, passà al terme general de València. El 1418 es formà el terme general de la Vila i Honor de Corbera, que perdurà fins al 1836 i incorporava Corbera, Fortaleny, Riola i Polinyà. La importància de Cullera féu que Martí I l’Humà li donés la independència de la ciutat de València; incloïa el poble de Sueca, que el 1607 se’n separà, i adquirí després, gràcies al desenvolupament agrari, la capitalitat de la Ribera Baixa.
La comarca es dividia fins el 1707 entre la governació de València (els pobles al nord del Xúquer) i la de Xàtiva dellà Xúquer (els situats al sud del riu). Després de la guerra de Successió, l’administració borbònica féu la divisió de la comarca entre la governació o corregiment de València (els municipis més al nord) i la governació o corregiment d’Alzira (els antics de la governació de Xàtiva i el de Cullera). La divisió administrativa posterior l’ha dividida entre els partits judicials de Sueca i Alzira.
Dades dels Països Catalans 