(Alzira, Ribera Alta)
Llogaret, a la dreta del Xúquer, al límit amb el terme de Polinyà de Xúquer.
(Alzira, Ribera Alta)
Llogaret, a la dreta del Xúquer, al límit amb el terme de Polinyà de Xúquer.
Antiga caseria, al sud del nucli urbà.
Despoblat, al sud de la vila.
Lloc de moriscs, restà despoblat a l’expulsió (1609).
Antic nom de la vall de la Murta.
Partida, a la dreta del Xúquer, al sud de la ciutat.
Era una antiga alqueria islàmica esmentada el 1248.
(Carlet / Catadau / Tous, Ribera Alta)
Elevació muntanyosa, termenal dels tres municipis, que limita, pel sud-oest, la vall dels Alcalans.
Al seu cim (512 m alt) hi ha les ruïnes de l’ermita de Santa Bàrbara.
(País Valencià, segle XIII – )
Jurisdicció senyorial. Vinculada, prèvia facultat reial, als llocs de Ressalany, Prada i Paranxet, el 1247, per Pere del Milà.
Passà als Vilaragut. Joan Jeroni de Vilaragut la revengué el 1462 a Joan Ferrandis d’Herèdia. El 1520 la comprà Violant Eixarc i del Milà.
Passà als Milà, marquesos d’Albaida, als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, i als Solís, ducs de Montellano.
Partida i antiga alqueria, al sud del terme, regada per la sèquia de Maranyent, derivada de la sèquia reial del Xúquer.
(País Valencià, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial, sobre el lloc de Manuel. El 1517 fou vinculada, prèvia facultat reial, per Joan Tallada, que havia comprat (1496) la senyoria als Ferrer, amb les senyories de Roseta i Rafalet.
La vinculació, amb caràcter agnatici, la féu en favor del seu nét Lluís Joan Francesc Tallada i Belfuí. En morir sense fill el seu nét-sisè, Rafael Maria Joan Tallada i Pastor, novè baró, passà, per sentència, a Antònia Duran i Rubió de Salinas, muller de Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu, comte de Castellar i de Carlet, i als seus descendents.