Arxiu d'etiquetes: Ribera Alta

Baronies, les *

1 Resposta

(Ribera Alta)

Altre nom de la baronia d’Alberic.

Gavarda (Ribera Alta)

3 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,83 km2, 40 m alt, 1.125 hab (2014)

Situat a l’inici de la plana al·luvial de la Ribera, a l’esquerra del Xúquer, prop de la confluència amb el riu d’Albaida, al nord-oest de Xàtiva. El relleu és accidentat, al nord, pel vessant sud de la muntanya d’Alberic, amb algunes hectàrees de pins i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb gran predomini del regadiu, alimentat per la sèquia reial del Xúquer; el conreu predominant són les taronges, també hi ha arròs, fruiters i hortalisses. Al secà s’hi conreen ametllers i garrofers. Hi ha pedreres de calç. Àrea comercial d’Alzira.

El poble, antiga alqueria islàmica, és prop del Xúquer, es va veure molt afectat el 1982 per l’esfondrament de la presa de Tous, que en va assolar una part de les edificacions i a la darreria del 1985 era previst l’inici de la construcció del poble en un nou emplaçament més segur. L’actual església parroquial de Sant Antoni va ésser construïda el 1735.

Enllaç web: Ajuntament

Ènova, l’ (Ribera Alta)

12 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,66 km2, 50 m alt, 977 hab (2014)

Situat al sud de la comarca, limita amb la Costera a través d’una sèrie d’elevacions (serra de l’Ènova, 153 m alt), ocupades per matollar, i pràcticament unit al terme de Manuel, pocs quilòmetres al nord de Xàtiva.

Economia basada en l’agricultura, que ocupa dues terceres parts del territori, amb predomini del regadiu (principalment tarongers i també arròs i hortalisses), alimentat pel riu d’Albaida a través de la sèquia comuna de l’Ènova. El secà i la ramaderia són poc importants. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, dominat per l’església parroquial de l’Assumpció (obra del segle XVII), forma una conurbació amb l’antic terme de Sanç (agregat al segle XIX i on hi ha les ruïnes del palau o castell de Sanç) i els nuclis de l’Abat i Faldeta.

Enllaç web: Ajuntament

Cotes (Ribera Alta)

4 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 6,33 km2, 33 m alt, 365 hab (2014)

Situat a la vall Farta, a l’aiguabarreig del Xúquer i el riu de Sellent. El sector sud-occidental és accidentat pel Montot, límit amb la Canal de Navarrés, amb algunes hectàrees de matolls i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, gràcies a la sèquia de Cotes, amb aigua procedent del riu de Sellent i d’altres sèquies derivades del Xúquer, i és dedicada especialment al taronger, que s’ha convertit gairebé en monocultura, i complementada pel secà (garrofers i oliveres). La ramaderia (ovelles i cabres) és una activitat secundària; hi ha apicultura. L’única activitat industrial és la preparació de la taronja. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, d’origen islàmic, es troba a l’esquerra del riu de Sellent; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel. Pertangué inicialment a la cartoixa d’Escaladei i posteriorment a diverses famílies.

Enllaç web: Ajuntament

Catadau (Ribera Alta)

7 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 35,46 km2, 94 m alt, 2.754 hab (2014)

Situat a la vall dels Alcalans, a la conca mitjana del riu Magre (afluent del Xúquer) i al límit amb la Foia de Bunyol, al sud-oest de València. La vegetació natural ocupa la meitat del terme, bastant accidentat.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre la ramaderia (bovina i porcina), l’agricultura, sobretot de secà (garrofers, vinya i oliveres) i l’avicultura. Les sèquies derivades del Magre fan possible el regadiu (tarongers, blat de moro, hortalisses i tabac). Àrea comercial de València.

La vila (catadauins), antiga alqueria islàmica, és a l’extrem nord-est del terme, a la dreta del riu Magre, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Catadau; hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, edificada el 1730 sobre una antiga mesquita.

Dins el terme hi ha la caseria del Poblenou i la cova de l’Avellanera, amb interessants restes prehistòriques.

Enllaç web: Ajuntament

Castelló de la Ribera (Ribera Alta)

20 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 20,3 km2, 30 m alt, 7.321 hab (2014)

(o de Xàtiva, o de Vilanova, o Vilanova de Castelló) Situat a la riba dreta del riu d’Albaida, a la plana al·luvial del Xúquer, riu que limita el terme pel sud.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, alimentada amb aigua de la sèquia d’Escalona (dita també sèquia de Castelló) i del Xúquer i dedicada bàsicament al taronger, hortalisses, blat de moro i arròs, encara que en regressió. Completen l’oferta econòmica local el secà, la ramaderia bovina, l’avicultura i la indústria, sobretot alimentària. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila, d’origen islàmic, és a mig km a la dreta del riu d’Albaida; hi destaca l’església parroquial de l’Assumpció, d’origen gòtic (probablement del segle XV), modificada, després del terratrèmol del 1748, amb elements barrocs; l’asil de Sant Domènec, del 1901, amb església neogòtica.

Dins el terme hi ha la colònia industrial del Canyar, els despoblats de Fraga, el Ràfol i Paixarella, i la partida de Montolivet.

Enllaç web: Ajuntament

Carlet (Ribera Alta)

27 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 45,6 km2, 48 m alt, 15.351 hab (2014)

Situat al sud-oest de València, a l’extrem occidental de la comarca, entre els contraforts orientals de la serra de Dosaigües i la plana al·luvial del riu Magre. A l’est hi ha boscos de pins.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, dedicat principalment als tarongers i altres fruiters, cereals, hortalisses, els quals són possibles gràcies a la sèquia de Carlet, hi ha, a més, agricultura de secà (garrofers i oliveres). Granges avícoles i apicultura. Entre les activitats industrials destaquen: l’alimentària (farineres, derivats dels cítrics), de la ceràmica, de la construcció (rajoles, maons) i de la fusta. Àrea comercial de València.

La ciutat, d’origen islàmic, és a la dreta del riu Magre; l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, conserva un Davallament de l’escola de Bergara (segle XVIII).

Dins el terme es troben el caseriu de la Creunegra i els despoblats de Pintarrafes i de Massalet. El 1604 la senyoria fou elevada a comtat de Carlet.

Enllaços web: Ajuntament – Fundació Caixa Carlet – Agrupació Musical L’Artística

Càrcer (Ribera Alta)

11 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,6 km2, 42 m alt, 1.952 hab (2014)

Situat a la vall Farta (anomenada també vall de Càrcer), drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sellent, al límit amb la Costera.

La base econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, dedicada bàsicament al taronger, de llarga tradició, que aprofita l’aigua del Xúquer a través de les sèquies d’Escalona, del canal de la vall de Càrcer i de la sèquia de Càrcer. El conreu de la taronja ha donat lloc a petites activitats industrials. Ramaderia. Àrea comercial de Xàtiva.

El poble, d’origen islàmic, és a la dreta del riu de Sallent, afluent del Xúquer; l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és obra de 1710-20. Fou el centre de la baronia de Càrcer.

Enllaç web: Ajuntament

Carcaixent (Ribera Alta)

34 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 59,2 km2, 21 m alt, 20.613 hab (2014)

Estès des de la conca del Xúquer fins a les muntanyes de Valldigna, al sud. La zona muntanyosa és coberta de pinedes.

La gran font de riquesa del municipi és el regadiu (dedicat molt especialment al taronger, així com també arròs i hortalisses), que ocupa la plana del Xúquer i aprofita l’aigua del riu a través de la sèquia de Carcaixent, creada el 1654. El conreu de la taronja, implantat al municipi fa més de dos-cents anys, és també l’origen de les principals activitats industrials (conserves, sucs vegetals, preparació per a l’exportació, etc) i comercials que hi tenen lloc i la primera causa del seu creixement demogràfic. També hi ha indústria de fabricació de materials per a la construcció i metal·lúrgica. Àrea comercial d’Alzira.

La ciutat, d’origen islàmic, és a la plana al·luvial del Xúquer, a la dreta del riu; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, dels segles XVI-XVII, renovada el XVIII després d’un incendi.

Dins el terme hi ha els barris i caseries de Santa Bàrbara i la Cogullada i el llogaret de la Barraca d’Aigües Vives, en part dins el d’Alzira.

Enllaç web: Ajuntament

Benimuslem (Ribera Alta)

6 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 4,18 km2, 44 m alt, 668 hab (2014)

Estès per la plana al·luvial de l’esquerra del Xúquer, al sud-oest d’Alzira i al sud de València.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, que és alimentada per la sèquia reial del Xúquer; el conreu principal és el de tarongers, seguit de les hortalisses. Les terres de conreu, molt repartides, són explotades majoritàriament pels propietaris i, en menys quantitat, per arrendataris. Àrea comercial d’Alzira.

La població experimentà, a partir de les darreries del segle XIX, un augment progressiu mantingut fins al 1960; des d’aleshores la tendència s’invertí, però actualment s’ha estabilitzat.

El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de la Immaculada Concepció. Fou centre de la baronia de Benimuslem.

Dins el terme es troben el despoblat de Mulata, al nord del poble, i el llogaret del Pujol.