Despoblat de l’antic terme de Sant Orenç. En resta l’antiga església parroquial, on hom venera la Mare de Déu de Torm.
Torm -Ribagorça-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Ribagorça
Toralles, cap de les -Ribagorça-
(Areny de Noguera / Monesma i Queixigar, Ribagorça)
Contrafort (1.237 m alt) de la serra del Cis, que separa les valls i els dos termes.
Al vessant septentrional hi ha unes mines de carbó.
Terreta, la
Sector de la vall de la Noguera Ribagorçana, entre el congost d’Escales i l’estret de Mont-rebei.
Té com a centre la vila d’Areny de Noguera, a la vora del riu, la qual, juntament amb els nuclis del Pont de Montanyana, al sud, i de Sopeira, al nord, també al fons de la vall, concentren gran part de la població, en contrast amb la desolació de les zones muntanyoses. L’economia és mig agrícola i mig ramadera.
Encara que geogràficament és més afí a la Ribagorça, els lligams econòmics amb el Pont de Suert han condicionat la seva vinculació a l’Alta Ribagorça.
Terrassa -Ribagorça-
Despoblat de l’antic municipi de Merli, vora el barranc de Vacamorta.
Tempestes, pic de
Un dels cims (3.310 m alt) del massís de la Maladeta, al sud-est del pic d’Aneto, del qual és separat per la bretxa de Tempestes (3.130 m). El nom fou donat per Russell el 1881.
És el punt culminant de la cresta de Tempestes, que separa la vall de Llosars de les de Barrancs i de Salenques.
Al nord-est de la bretxa hi ha l’important glacera de Tempestes.
Tamarit -Ribagorça-
Caseriu, al vessant meridional del tossal d’Abella.
Talló d’Aulet, el
Serra (1.501 m alt) de direcció est-oest, continuació de la serra de Sant Gervàs a ponent de la Noguera Ribagorçana, a l’indret on forma l’estret de Sopeira, aigua avall d’Aulet.
Culmina a 1.501 m alt (tossal de les Cornasses); a ponent d’aquest hi ha el pic anomenat pròpiament el Talló d’Aulet (1.486 m alt).
Suïls
Llogaret, a l’esquerra de l’Isàvena.
Suerri
Caseria, fins al 1965 del terme de Cornudella de Valira, vora el barranc de Sant Romà, al vessant meridional de la serra de Berganui.
Sos -Ribagorça-
Poble, a la vall de Benasc, en un planell que domina la riba esquerra de l’Éssera, al sud-est del cap del municipi. De la seva església parroquial (Sant Andreu) depèn la capella de Santa Llúcia.
A mitjan segle XIX era el cap del municipi, que duia el nom de Sos i Sessué.
Dades dels Països Catalans 