(Monesma i Queixigar, Ribagorça)
Veure> Queixigar (poble).
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 44,1 km2, 704 m alt, 99 hab (2015)
Situat a la Terreta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, aigua avall del congost de Sopeira o pas d’Escales (que s’ha aprofitat per a la construcció del pantà d’Escales), accidentat pels contraforts de la serra de Sant Gervàs, al nord-est d’Osca.
Agricultura amb conreus de secà (cereals, oliveres, vinya), i també de regadiu (hortalisses, farratges), al sector meridional, on la vall s’eixampla, vora el riu. L’activitat econòmica principal és la ramaderia (bestiar de llana) i la cria de bestiar. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.
El poble és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost, prop del monestir d’Alaó, que tingué el domini del terme, i on hi ha actualment l’església parroquial.
L’any 1970 se li va annexionar el municipi de Sant Orenç.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 5,27 km2, 1.050 m alt, 112 hab (2015)
(cast: Sesué) Situat a la part baixa de la vall de Benasc, El terme, molt reduït, s’allarga a l’esquerra de l’Éssera, enfront del terme de Vilanova d’Éssera, des de prop de Saünc fins al torrent de Lliri. El sector més muntanyós és cobert de matollar.
L’activitat econòmica més important és la ramaderia de bestiar oví i boví. L’agricultura és localitza a la vall de l’Éssera, que en aquest sector de sortida de l’estret de Saünc, s’obre; els conreus se centren en els farratges i les patates. Àrea comercial de Graus. El terme és en procés de despoblament.
El poble és prop de l’Éssera; la seva església de Sant Genís és sufragània de la de Vilanova d’Éssera.
El municipi comprèn, a més, el poble de Sos, amb el qual formà el municipi que havia estat anomenat al segle XIX Sos i Sessué.
Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 76,02 km2, 1.124 m alt, 308 hab (2015)
(ort trad: Sahun, cast: Sahún) Situat a la vall de Benasc, on hi ha el coll de Saünc (1.989 m alt), aigua amunt de l’estret de Saünc, en un terreny força accidentat. Comprèn dues grans valls afluents de l’Éssera per al dreta: la vall de Saünc i la de Grist, amb extensos pasturatges, que són aprofitats per a la transhumància d’estiu. Hi ha grans extensions de bosc (pi negre, avets, fagedes i boixedes) i matollar.
Els conreus és limiten als cereals i patates i sectors de regadiu amb hortalisses, patates i arbres fruiters.
El poble és a la dreta de l’Éssera; església parroquial de Sant Joan Baptista.
El municipi comprèn també els pobles de Grist i Eressué i el santuari de Goient.
Santuari (la Mare de Déu de Buràs), prop de Casterner de Noals.
Poble, situat en un coster, damunt la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, prop del Pont de Suert. La seva església depèn de la parròquia de Sirès.
El segle XIX formava un municipi amb el seu agregat de la Torre de Buira.
Poble (1.400 m alt), al vessant occidental del tossal d’Abella, a la vall de la Múria.
Caseriu, a la dreta del barranc de Vilacarle, entre les Viles de Turbó i el cap del municipi.
Poble (1.063 m alt) i antic municipi: 77,76 km2, emplaçat a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana. S’hi conserva una part de l’església de Sant Pere, d’origen romànic.
Formà municipi amb els pobles d’Aneto, Estet i Forcat fins al 1966 que fou annexat a l’actual.
Dades dels Països Catalans 