Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 32,50 km², 1.012 m alt, 58 hab (2014)

(cast: Valle de Lierp) Situat al límit amb la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, a la vall de Lierp, entre el pic del Turbó i la serra del Jordal, a la divisòria entre l’Éssera i el seu afluent, l’Isàvena, a més el terme és drenat pels torrents d’Espluga i de la Vall. Les terres no conreades són ocupades per erms, parturatges, prades naturals de secà i boscs de roures i pi roig.

Agricultura de secà: cereals (blat i ordi), farratges i llegums. Ramaderia bovina i ovina. Àrea comercial de Graus.

La capital del municipi és el poble d’Eixea i comprèn els pobles de Reperós, Paderniu i Serrat, les caseries de Piniello i del Pueio i el despoblat de Pociello.

S’hi parla un català de transició a l’aragonès.

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 31,89 km², 1.085 m alt, 103 hab (2016)

(o Torlarribera, cast: Torre la Ribera) Situat al límit amb l’Alta Ribagorça, estès des del massís del Turbó fins a la vall de l’Isàvena, al sector nord-oest de la comarca. Drenen el terme la ribera de Vilacarle i el seu afluent, per la dreta, el torrent de la Vall. Dues terceres parts del terme no són conreables, i estan ocupades per erms, pasturatges, bosc, però predomina el matollar.

Els cereals ocupen gairebé totes les terres llaurades (ordi i blat). Ramaderia de bestiar oví i boví. Àrea comercial de Graus.

El poble, dit simplement la Torre, és situat en un coster, tot dominant la confluència del torrent de la Vall amb la ribera de Vilacarle, al voltant de l’església parroquial de Sant Abdó i Sant Senén.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Vilacarle (antic cap municipal), Visalibons i les Viles de Turbó (amb l’important balneari d’aigües minerals) i les caseries de Cercuran, Brallans, Santanulla, Magarrofes i Sant Aventí.

El terme es troba a la zona de parlars de transició entre el català i l’aragonès.

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 44,1 km², 704 m alt, 99 hab (2015)

Situat a la Terreta, a la vall de la Noguera Ribagorçana, aigua avall del congost de Sopeira o pas d’Escales (que s’ha aprofitat per a la construcció del pantà d’Escales), accidentat pels contraforts de la serra de Sant Gervàs, al nord-est d’Osca.

Agricultura amb conreus de secà (cereals, oliveres, vinya), i també de regadiu (hortalisses, farratges), al sector meridional, on la vall s’eixampla, vora el riu. L’activitat econòmica principal és la ramaderia (bestiar de llana) i la cria de bestiar. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

El poble és a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a la sortida del congost, prop del monestir d’Alaó, que tingué el domini del terme, i on hi ha actualment l’església parroquial.

L’any 1970 se li va annexionar el municipi de Sant Orenç.

Municipi de la Ribagorça (Franja de Ponent): 5,27 km², 1.050 m alt, 112 hab (2015)

(cast: Sesué) Situat a la part baixa de la vall de Benasc, El terme, molt reduït, s’allarga a l’esquerra de l’Éssera, enfront del terme de Vilanova d’Éssera, des de prop de Saünc fins al torrent de Lliri. El sector més muntanyós és cobert de matollar.

L’activitat econòmica més important és la ramaderia de bestiar oví i boví. L’agricultura és localitza a la vall de l’Éssera, que en aquest sector de sortida de l’estret de Saünc, s’obre; els conreus se centren en els farratges i les patates. Àrea comercial de Graus. El terme és en procés de despoblament.

El poble és prop de l’Éssera; la seva església de Sant Genís és sufragània de la de Vilanova d’Éssera.

El municipi comprèn, a més, el poble de Sos, amb el qual formà el municipi que havia estat anomenat al segle XIX Sos i Sessué.