Arxiu d'etiquetes: Ribagorça

Estopanyà, retaule d’

(Estopanyà, Ribagorça, segle XIV)

Tríptic gòtic, procedent de l’església parroquial de la vila i conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Dedicat a sant Vicenç, té escenes pintades de la vida d’aquest i de sant Valeri, d’una gran qualitat.

D’autor desconegut, presenta fortes característiques italianes postgiottesques que han fet pensar en un possible origen florentí (mestre d’Estopanyà).

És una de les peces clau de la penetració de l’italo-gòtic fora de Barcelona.

Estet * -Bissaurri-

(Bissaürri, Ribagorça)

Veure> Sant Martí d’Estet  (poble).

Estet -Montanui-

(Montanui, Ribagorça)

(ant: Astet)  Poble (1.170 m alt), situat a la vall de Barravés, a l’esquerra del barranc d’Estet (o riu de Bertol), afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa.

De la seva església parroquial (Sant Pere) depèn el santuari de la Mare de Déu del Patrocini. Formà part de l’antic terme de Bono.

Estatats, pic d’

(Benasc, Ribagorça)

Cim (2.951 m alt), el més occidental del massís de la Maladeta, en la cresta que separa les valls Hiverna i de Cregüenya, anomenada, entre aquest pic i el de Cregüenya, vall d’Estatats.

Estanya -Ribagorça-

(Benavarri, Ribagorça)

Poble (716 m alt), situat al centre de la serra que separa les aigües de la Josa i del rius Guart i Pedrissa, vora els estanys Gran de Baix, Gran de Dalt i Petit.

De la seva església parroquial de Sant Romà, que pertanyia a l’arxiprestat d’Àger (actualment és del bisbat de Lleida), depèn el santuari de Sant Esteve.

Formà part de l’antic terme de Pilzà.

Estall, l’

(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)

(o Estall)  Despoblat (866 m alt), al vessant meridional del Montsec d’Estall, a l’esquerra del barranc de Fet. La seva església parroquial és dedicada a santa Maria.

Al segle XIX formava un municipi amb el terme de la Cerulla dit Estall i la Cerulla.

Espolla -Ribagorça-

(Bonansa, Ribagorça)

Caseria, al nord-oest de Sirès.

Espluga de Fet

(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)

Despoblat de l’antic terme de Fet, al sud-oest d’aquest poble. Esmentat ja el 1048.

Espina, coll de l’ -Ribagorça-

(les Paüls, Ribagorça)

Coll (1.276 m alt) de la comarca, que comunica la capçalera de l’Isàvena amb la vall de Barravés.

Espés -Ribagorça-

(les Paüls, Ribagorça)

Poble (1.431 m alt), drenat pel barranc d’Espés, afluent de l’Isàvena per la dreta. Fins al 1966 era municipi independent.

Es troba dividit en dos nuclis: Espés d’Avall, que fou cap del municipi, i Espés d’Amunt, 1 km al nord, situats a l’interfluvi dels barrancs d’Espés i Salat.

L’antic terme comprenia també el poble d’Abella.