Cim (3.110 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall occitana de Lis, a la capçalera de la vall de Remunyé.
Malpàs, pic de -Ribagorça-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Ribagorça
Mall * -Ribagorça-
Veure> Sant Esteve del Mall (poble).
Maleïdes, les
Nom literari donat per alguns escriptors del segle XIX al massís de la Maladeta.
Maladeta, la
Massís dels Pirineus axials, vora la Vall d’Aran, s’estén en direcció nord-oest – sud-est, al sud-oest d’aquesta vall, al nord del Vallhiverna, afluent de l’Éssera, i a l’est de la vall de Benasc.
És el massís pirinenc més elevat: el pic de la Maladeta assoleix 3.308 m, i la màxima altitud és de 3.404 m a l’Aneto.
La part principal està constituïda per una massa granítica, i la cobertora, per materials paleozoics; el contacte d’aquestes roques amb el granit determinà el seu metamorfisme. El relleu és essencialment modelat pel glacialisme quaternari, del qual encara resten vestigis a les glaceres actuals,
Els principals rius que hi neixen són la Noguera Ribagorçana i l’alt Éssera; aquest darrer, per un fenomen càrstic de circulació subterrània, desapareix al forat dels Aigualluts, ressorgeix als güells d’Et Joèu i desemboca a la Garona, després d’haver travessar la divisòria entre el vessant mediterrani i l’atlàntic.
La vegetació alpina (pi negre, avets, prats) determina el paisatge típic d’alta muntanya.
Hi ha refugis de muntanya, com el de la Renclusa.
Magarrofes
Caseria, a l’esquerra del barranc de Vilacarle.
Maçana, la -Ribagorça-
Lluçars -Ribagorça-
Poble (786 m alt), situat a la dreta del riu de Queixigar. L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfol. És conserven les ruïnes de l’antic castell de Lluçars.
Formà municipi independent fins el 1969. L’antic terme comprenia, a més, el llogaret de l’Almúnia de Sant Llorenç i la quadra de l’Avellana.
Llosars, vall de
(o Llosas) Una de les capçaleres de la Vallhiverna, a la qual aflueix per la dreta. S’origina a la fosa de la glacera de Llosars, al vessant meridional de l’Aneto.
L’erosió remuntant de la conca de recepció de l’estany de Llosars (2 493 m alt) ha obert pregons esvorancs en el massís granític, prolongat al sud-est per la cresta de Llosars, entre la bretxa alta de Llosars i la bretxa de Llosars.
El barranc de Llosars, però, té un pendent suau, que esdevé gairebé nul a la pleta de Llosars (2 250 m alt), entre la qual i la Vallhiverna hi ha un lloc per al campament de Llosars. El principal immissari a l’estany procedeix de l’estany petit de Llosars.
Lliterola, vall de
Vall, a la vall de Benasc, afluent per la dreta de l’Éssera davant els banys de Benasc, que davalla de la línia de crestes que la separa de Comenge, entre el pic de Perdiguero i els pics de Cabrioles, fesa pel coll de Lliterola (3.052 m alt).
Al vessant meridional s’estén la gelera de Lliterola, que alimenta l’estany de Lliterola, l’emissari del qual és el torrent de Lliterola.
Lliterà -Ribagorça-
(Viacamp i Lliterà, Ribagorça)
Poble, situat al vessant septentrional del Montsec d’Estall, a la capçalera del barranc de les Ortogues, afluent per la dreta de la Noguera Ribagorçana.
L’església parroquial (el Roser) depengué de la de Viacamp fins al 1804.
Formava municipi a mitjan segle XIX.
Dades dels Països Catalans 