(Riba-roja de Túria, Camp de Túria)
(o les Ventes de Poio, o les Ventes de Miralcamp) Llogaret, al sud del terme, al pla de Quart, al límit amb els termes de Xiva (Foia de Bunyol) i de Quart de Poblet (Horta), al llarg de la carretera de València a Castella per les Cabrelles.
És centrat en un antic hostal (venta de Poio) i mas (mas de Poio), a l’esquerra de la rambla de Xiva (o rambla de Poio).
(Riba-roja de Túria, Camp de Túria)
Caseria, a l’esquerra del Túria, prop del límit amb el terme de Paterna (Horta). La seva església (Santa Bàrbara) té per patrona la Mare de Déu dels Desemparats.
És l’antic mas dels Inquisidors, que esdevingué propietat privada i centre del comtat de la Vallesa de Mandor.
(Riba-roja de Túria, Camp de Túria)
Indret del terme, on foren descobertes restes romanes.
Des del segle XVI hom ha cregut que corresponia al lloc de la suposada ciutat de Pallantia.
(Riba-roja de Túria, Camp de Túria, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Riba-roja de Túria, que al segle XIV ja pertanyia als Riu-sec.
Passà per enllaç als Centelles, i posteriorment als Montcada i als marquesos de Guadalest. Des del segle XVIII fou propietat dels Güemes, comtes de Revillagigedo.
(Barcelona, 11 març 1834 – Vallesa de Mandor, Camp de Túria, 18 octubre 1907)
Militar i polític. Primer comte de Casp. Participà en les guerres d’Àfrica (1860) i de Santo Domingo (1862-63).
Tornat a la Península amb el grau de tinent coronel, combaté al Maestrat contra les partides aixecades durant la Tercera Guerra Carlina (1872-76), i contra l’alçament republicà de Saragossa (gener 1874).
Fou capità general de València (1876-78) i governador i capità general de Puerto Rico (1878-81) i de Filipines (1891-92). Exercí durant uns mesos (octubre-desembre 1899) la capitania general de Catalunya.
Membre del partit conservador, fou senador vitalici (1896) i president del Consell Suprem de Guerra i Marina.
Dades dels Països Catalans 