(Palma de Mallorca, 1 març 1897 – 2 desembre 1897)
Setmanari polític. Fundat i dirigit per Lluís Martí. Significà l’esforç d’una part del republicanisme mallorquí per a interpretar el fenomen del mallorquinisme.
Llançà el novembre un Programa regionalista, en el qual denunciava el decret de Nova Planta, demanava la continuïtat històrica del Regne de Mallorca, govern local i sobirania legislativa i judicial.
(Palma de Mallorca, 28 març 1869 – 24 juliol 1870)
Setmanari republicà federal. Dirigit, successivament, per Joan Roca i Pascual i Josep Valls i Fuster. Adoptà un to fortament anticlerical -que li reportà diferents judicis i condemnes-.
El 1870 canvià el nom pel d’“El Trueno”, del qual aparegueren pocs números.
(Palma de Mallorca, 1826 – 19 febrer 1872)
Republicà. Germà de Joaquim. Propietari d’un petit magatzem de farines, fou un dels iniciadors del republicanisme a Mallorca. El 1852 creà un Centre Instructiu Republicà i el 1854 fou regidor de Palma.
Mantingué en la clandestinitat a partir del 1856 una societat democràtica i el 1868 formà part de la Junta Revolucionària de Balears i de la nova diputació. Director des del 1869 d’“El Iris del Pueblo” i president del Comitè Provincial Republicà, el mateix any publicà el fullet La cuestión religiosa, que tingué un gran ressó.
Diputat provincial el 1871, el seu enterrament fou el primer acte laic d’aquesta mena a Palma.
(Illes Balears, segle XIX)
Republicà. Germà de Miquel. Redactor d’“El Iris del Pueblo” en 1869-73, fou un dels caps del partit republicà federal a Mallorca.
Regidor en 1872-73 i vice-president de la diputació el 1873, posteriorment es mantingué al costat d’Antoni Villalonga. Participà en la reorganització del partit el 1881 i fou el director de “La Autonomía” en 1883-84.
(Palma de Mallorca, 1876 – 1949)
Advocat i polític republicà. Regidor, fou a partir de 1912-13 reformista. El 1917-18 figurà en el Bloc Assembleista. S’uní el març de 1931 al Front Antimonàrquic i el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec amb Francesc Julià i Jaume Bauzà de la diputació.
Assolí una gran anomenada com a advocat laboralista (defensà en diverses ocasions Llorenç Bisbal i d’altres dirigents obrers) i intervingué en alguns judicis molt populars (així el 1934 com a acusador privat contra els carrabiners que mataren els contrabandistes germans Isern Vidal a Alcúdia).
(Palma de Mallorca, 5 gener 1854 – 5 novembre 1922)
Polític republicà. Advocat, fou el principal organitzador del Partit d’Unió Republicana el 1896 i fundador i director la major part del temps del diari “La Unión Republicana” (1896-1904). El 1910 creà el setmanari “El Ideal”.
Regidor (1897 i 1901) i diputat provincial (1911), formà part de la conjunció republicana-socialista en 1910-12, però després se n’anà amb Melquíades Álvarez i fundà a Mallorca el Partit Reformista (1913). En 1917-18 s’uní al Bloc Assambleista.
(Palma de Mallorca, 1875 – 1933)
Polític republicà i folklorista. El 1899 era secretari del Centre d’Unió Republicana de Palma. El 1917 participà en el Bloc Assambleista i tingué una actitud propera al regionalisme.
Com a folklorista publicà Tornada de Sa Tafona (1916), De Mallorca. Costumbres, recuerdos y curiosidades (1915-16) i Folklore musical mallorquín (1926).
(Palma de Mallorca, 1759 – San Fernando de Nuevitas, Cuba, 1825)
Polític republicà. En contacte amb les idees revolucionàries franceses, dirigí a Madrid la conspiració de San Blas (1795), cosa que li valgué la condemna a cadena perpètua. A la Guaira, on va ésser traslladat, entrà en relació amb Gual i amb España, amb els quals va planejar una insurrecció que pretenia la independència de Veneçuela.
Descobert l’intent (1797), aconseguí de fugir i, en contacte amb britànics i francesos, va difondre per les Antilles la ideologia revolucionària. S’afegí a la insurrecció veneçolana del 1810 i aconseguí d’ésser intendent de policia de Caracas. Quan fracassà la revolució es traslladà als EUA i el 1815 fou indultat per Ferran VII de Borbó. Des del 1820 exercí la medicina a Cuba.
Fou el pare de Joan Antoni Picornell i Obispo.
(Alzira, Ribera Alta, 8 juliol 1832 – l’Alcúdia, Ribera Alta, 10 gener 1908)
Polític. Republicà, participà activament en la revolució de setembre de 1868, formà una partida armada que actuà a la Ribera Alta i visqué algun temps exiliat a Marsella.
La victòria revolucionària el féu alcalde de l’Alcúdia de Carlet i (1871) diputat provincial. Afiliat al partit republicà federal de Castelar fou, durant la Primera República, diputat a corts.
(Palma de Mallorca, setembre 1896 – 1913)
(PURM) Grup polític constituït i encapçalat pel republicà progressista Jeroni Pou. Sorgí a partir del treball d’aquest envers la Unió Republicana del 1893.
Aconseguí d’agrupar quasi la totalitat de les famílies republicanes illenques, excepció feta d’un petit nucli federal mantingut entorn d’Antoni Villalonga.
Comptà com a òrgan de premsa amb el diari “La Unión Republicana” (1896-1904).
Dades dels Països Catalans 