(Oriola, Baix Segura, 9 juliol 1710 – València, 6 desembre 1781)
Jurista i eclesiàstic. Exercí a Madrid l’advocacia, durant un temps, des del 1738. Fou alcalde major de Granada, oïdor de l’Audiència de Mallorca (1764), alcalde degà de casa i cort (1771) i canonge de la ciutat de València (1780).
Publicà l’obra Concordia jurisdictionis ecclesiasticae et secularis (1753, en dos volums) i algun escrit menor.
(Xilxes, Plana Baixa, segle XVIII – Madrid, 1814)
Eclesiàstic i polític. Professor de retòrica al seminari de nobles de València, fou bibliotecari del palau arquebisbal.
A les corts de Cadis defensà la supressió de la inquisició, i provocà una polèmica entre Joaquim Mas (Carta sobre la facultad del papa de absolver a todos los fieles, 1813) i ell (Carta en contestación a las reflexiones sobre su dictamen, relativo a la Inquisición, 1813).
Publicà Diálogos retóricos, Instituciones métricas i altres obres.
(Morella, Ports, segle XVII)
Escriptor i eclesiàstic. Fou doctor en teologia. Excel·lí com a predicador.
És autor de poesies religioses en català.
(Palma de Mallorca, 1800 – 1871)
Jesuïta. Ingressà a la Companyia el 1816, a Madrid. Amb motiu de la dissolució de l’orde, el 1820, passà a Itàlia, on estudià. De nou a Madrid, s’ordenà de prevere el 1826 i fou nomenat ministre del col·legi de València, vicerector del d’Alcalá de Henares (1827) i rector del Colegio Imperial de Madrid (1829).
Defensor de les tradicions romanes, les volgué implantar a Espanya; comptà primer amb el suport dels superiors locals fins que s’accentuà la divisió entre els jesuïtes, partidaris uns dels costums romans i d’una observança rigorosíssima, i els altres, dels costums locals. Per apaivagar les tensions fou cridat a Itàlia el 1833, on estigué 12 anys.
Restaurada la Companyia a Espanya, hi tornà i fou enviat a Palma de Mallorca, on aviat topà amb les autoritats religioses i civils pels seus sermons. Deixà l’orde a Palma el 1835.
Publicà 17 opuscles d’espiritualitat en castellà i llatí, i en la seva obra Carta… a los superiores de España… sobre la vida del hermano Carlos López Alda, escolar… (1832, traduïda al llatí, francès i italià) projecta en aquesta figura la seva mentalitat.
(La Granja, Castella, 1738 – València, 1796)
Biblista. Conegut pel nom de religió Felipe Scio de San Miguel.
És famós per la seva versió castellana de la Bíblia (Vulgata), editada a València (1791-93).
(València, 1656 – 1746)
Erudit i eclesiàstic. Fou catedràtic de grec i d’oratòria.
És autor de diversos treballs llatins de caràcter docent.
(Oriola, Baix Segura, segle XVI)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de grec (1524) i oratòria (1530) a la Universitat de València.
Deixeble de Joan Andreu Estrany, contribuí a la difusió del llatí ciceronià, dins l’ideal humanista.
Publicà, entre altres obres, Oratio paraenetica de optimo statu reipublicae litterariae (1531).
Veure> Hipòlit Samper i Gordejuela (historiador i religiós valencià, 1633-1700).
(Illes Balears, segle XVI)
Eclesiàstic. Era bon llatinista. Fou tresorer del capítol diocesà de Mallorca. Una malversació de cabals el féu aparèixer com a culpable. Per aquest motiu fou condemnat a mort i executat. Sembla que tenia aleshores noranta-cinc anys.
Abans de morir pronuncià la frase “La forca és per al desgraciat“, que s’estendria a l’ús corrent de Mallorca i assoliria la categoria de refrany.
Dades dels Països Catalans 