(Pi de Conflent, Conflent / Prats de Molló, Vallespir)
Pas (2.282 m alt) que comunica les altes valls de la Secallosa i del Solà del Pomar, entre el pla Guillem i el pla de Calm-agra, entre els dos termes.
És dominat pel puig de la collada Verda (2.403 m alt), a la mateixa línia de crestes.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Possessió, al sud del terme, a la capçalera de la vall d’Almedà, sota el puig des Tossals (1.048 m alt), a la serra de Tramuntana.
Continuació vers l’oest-sud-oest de la serra de Bèrnia, on hi ha el cap o morro de Toix, més enllà del barranc de Mascaret, que culmina al puig de Toix (337 m alt), a la Costa Blanca.
Divideix en dos sectors l’oval comprès entre el penyal d’Ifac i la punta de la Bombarda, formant l’extrem meridional de la Raconada de Calp i el septentrional de l’Olla d’Altea.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Possessió, al nord-oest de la vila, a la vall de Ternelles, que davalla de la serra de Tramuntana, entre el puig Gros de Ternelles (838 m alt.) i el castell del Rei (490 m), i aflueix, ja al pla, al torrent de Sant Jordi.
Més amunt de la possessió hi ha la cel·la de Ternelles.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Puig (475 m alt), el més elevat de l’illa, conegut també per sa Talaia de Sant Josep, a l’extrem sud-oest de l’illa.
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Llogaret, situat a la zona més accidentada, al sud-oest del terme, centrat per l’església (construïda el 1935 i convertida en vicaria in capite), que s’alça al vessant occidental del puig de Son Fe (260 m alt.) i que domina la vall de Son Fe.
Entre el 1935 i el 1950 hi hagué un convent d’agustinianes. Prop seu hi ha unes mines de carbó.
Un dels turons (110 m alt) que limita orogràficament el Camp de Morvedre i la Plana, a l’est de la vila, damunt l’estany d’Almenara.
(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)
Puig (438 m alt), el segon en elevació de l’illa, al nord-oest des Cubells.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Vall (140 m alt), a llevant de la vila, entre el puig de Santuïri i la mar, drenada pel torrent de Sant Jordi.
Dades dels Països Catalans 