Arxiu d'etiquetes: pseudònims

Noi del Sucre, el *

Sobrenom del dirigent obrer català Salvador Seguí i Rubinat (1886-1923).

Noi de les Barraquetes, el *

Sobrenom del polític republicà català Vicenç Martí i Torres (1830-66).

Noguera *

Nom amb què és conegut l’artista plàstic català Pere Martínez i Noguera (1941- ).

Niko *

Pseudònim del caricaturista gallec Nicolau Martínez i Lage (1899-1981).

Myself *

Pseudònim de l’escriptor català Carles Soldevila i Zubiburu (1892-1967), emprat en articles periodístics i en alguns llibres de divulgació.

Montsià, Bernat *

Pseudònim de l’escriptor català Cèsar August Jordana i Mayans (1893-1958), principalment en llibres de gramàtica catalana.

Misses, el *

Sobrenom del guerriller reialista català Tomàs Costa  (segles XVIII-XIX).

Mirambell, Caterina

(Barcelona, 1822 – 7 gener 1888)

(Caterina Casals i Mirambell) Actriu. Debutà el 1845 al Teatre Nou.

Treballà a l’Odeon, al Circ Barcelonès, al Novetats, al Romea, etc.

Entre les seves interpretacions cal destacar Don Joan de Serrallonga, de Víctor Balaguer, i El ferrer de tall, de Frederic Soler.

S’especialitzà en papers de característica.

Miquel dels Sants

(Vic, Osona, 29 setembre 1591 – Valladolid, Castella, 10 abril 1625)

(Miquel Argemir i Mitjà)  Trinitari i sant. El 1602 ingressà a l’orde, a Barcelona, i el 1608 a l’orde dels trinitaris descalços. Visqué a Valladolid i fou superior de l’orde.

Escriví poesia durant la seva joventut i, a dinou anys, el Breu tractat de la tranquil·litat de l’ànima.

Morí amb fama de místic i de sant. Fou canonitzat el 1862 i és el patró de Vic.

Mentor, Blasco

(Barcelona, 13 novembre 1919 – Solliés-Toucas, França, 4 maig 2003)

Pintor. Nom popularitzat, a França, de Mentor Blasco i Martel.

Format a l’Escola de Llotja, participà a les Exposicions de Primavera de Barcelona del 1936 i el 1937, dins el Saló de Montjuïc.

Des del 1939 residí a Occitània, i el 1945 s’establí a París, on féu decoracions per al teatre Sarah-Bernhardt. Mostrà la seva obra en exposicions individuals i en nombroses de col·lectives. Obtingué el Prix de Dessin el 1953.

El seu art, figuratiu, expressiu i ben estructurat, s’acull sovint en teles de grans dimensions.

És representat al Musée d’Art Moderne de París i als museus de Mulhouse i Besançon.