(o d’Atàlix) Platja de la costa de Migjorn, situada entre la platja de son Bou i les platges de Binigaus. És anomenada també platja de Sant Tomàs.
Prop de la punta d’Atalis hi ha una moderna urbanització i hi han estat construïts dos grans hotels.
Extrem occidental de la costa de Migjorn, és un promontori desgastat i baix i és el punt menys distant de l’illa de Mallorca (18 milles fins a la punta de Capdepera).
Damunt es troba el far d’Artrutx de quart ordre, construït el 1859.
(l’Alfàs del Pi / Benidorm, Marina Baixa)
Sector espadat de la costa, entre la punta de les Escaletes i la punta de la Bombarda, tot al llarg de la serra Gelada.
Té uns 6 km de longitud i segueix una orientació sud-oest – nord-est.
(Santa Eulària des Riu, Eivissa)
Venda, situada entre Sant Carles de Peralta i la vila de Santa Eulària, vora la costa oriental de l’illa, on hi ha la punta d’Arabí, un dels caps més importants d’aquest sector.
Placer o baix de pedra, que limita pel sud el canal d’entrada del port de Dénia.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Promontori de la costa, situat a la part meridional del port d’Andratx. És el cap més avançat d’aquest sector de la costa mallorquina i acaba a la punta des Frare.
Tot i que té una altitud inferior a d’altres promontoris situats al mateix sector (110 m), és limitat per penya-segats.
Antiga torre de defensa, construïda al cap de l’Horta o cap de l’Alcodre, límit oriental de la badia d’Alacant.
Sobre les seves restes s’hi construí un modern far.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa)
Caseriu, vora la cala d’Alcocó, limitada al nord per la punta d’Alcocó.
(l’Alfàs del Pi, Marina Baixa)
Caseriu, situat prop del mar, al límit amb el terme d’Altea.
La cala o racó de l’Albir forma el sector meridional de l’olla d’Altea, l’extrem de la qual és la punta de l’Albir (o de la Bombarda), on es troba el far de l’Albir.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Possessió, situada a menys d’un km de la platja d’Albercutx i de la urbanització de Can Cingala, al nord-est des Port de Pollença. La punta d’Albercutx (o de l’Avançada) tanca per llevant el port de Pollença i el separa del caló d’Albercutx.
Les contínues incursions de corsaris feren pensar, des del final del segle XVI, en la construcció de la fortalesa d’Albercutx damunt la punta d’Albercutx, però no fou acabada de construir fins al final del segle XVII.
En direcció a la punta fou construïda posteriorment una bateria anomenada Avançada (que ha donat un dels noms amb que són conegudes la punta i la fortalesa). Aquesta fortificació és ocupada actualment per una base d’hidroavions de l’exèrcit de l’aire.
Sobre la costa septentrional de la península de Formentor, i a 390 m d’altitud es troba l’antiga talaia d’Albercutx, que encara estava en servei al final del segle XVII.
Dades dels Països Catalans 