Arxiu d'etiquetes: prehistòria

Mussol, cova des

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca)

Cova santuari prehistòrica. És formada per diferents cambres, que s’estenen en una longitud d’uns 200 m.

Després d’una primera utilització a la meitat del segon mil·lenni, fou novament ocupada entre el 1200 i el 1000 aC. D’aquest segon moment data un conjunt excepcional d’objectes tallats en fusta d’ullastre, entre els quals destaquen dues representacions antropomorfes.

Un tercer moment d’ús, al principi del primer mil·lenni aC, es caracteritza per la presència d’una necròpoli i diversos dipòsits votius formats per objectes metàl·lics, a més d’un disc de vori.

Morlanda, jaciment de cala

Deixa un comentari

(Manacor, Mallorca Llevant)

Jaciment paleontològic, situat a la Cala Morlanda.

Ric en restes fòssils de l’artiodàctil endèmic Myotragus balearicus i M. mahonensis trobades en antics reompliments càrstics del Pliocè-Plistocè, és a dir, d’una antiguitat compresa entre els 5,2 milions d’anys i els 10 000 anys.

Mollet, jaciment de -Pla de l’Estany-

Deixa un comentari

(Serinyà, Pla de l’Estany)

Cova amb restes prehistòriques.

Mola Alta de Serelles, la

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià)

Poblat de la cultura del bronze, situat uns 4 km al nord de la ciutat, prop de la masia de Serelles.

Un dels primers coneguts, fou excavat parcialment per E. Botella en 1925-26 (cinc cambres adossades a la muralla que defensa el poblat). Les memòries d’aquesta excavació (1926 i 1928) donen una primera visió d’aquesta cultura, aleshores considerada argàrica.

Mola, la -Comtat-

Deixa un comentari

(Agres, Comtat)

Poblat de l’edat del bronze. És situat sobre un esperó cretaci de 791 m sobre el nivell del mar i 60 m sobre la Foia d’Agres.

Ocupat des del bronze antic fins als inicis de l’edat del ferro, des del bronze mitjà, com a mínim, estava dotat d’un potent mur de fortificació.

Malladetes, cova de les

1 Resposta

(Barx, Safor)

(pop: de les Mallaetes)  Cova amb jaciments prehistòrics, una de les que volten el Mondúver.

Hi han estat trobats vestigis del paleolític superior: indústries gravetianes al fons, continuades per altres de solutrianes i més tard per epigravetianes. Al nivell superior hi ha un estrat neolític amb ceràmica decorada.

Els materials són conservats al Museu de Prehistòria de València.

Gènova, pedrera de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Terme de l’illa, on els anys 1960, en l’explotació d’una pedrera, es localitzaren els reompliments d’un antic avenc en els quals aparegueren unes restes molt ben conservades del bòvid endèmic Myotragus.

Trobades per B. Angel el 1962 i conservades al Col·legi de La Salle, les classificà com a Myotragus balearicus.

Fou aproximadament el 1966 quan, en ocasió dels Comptes Rendues de l’Académie des Sciences de París, Miquel Crusafont i B. Angel, establiren una nova espècie anomenada M. batei, una espècie intermèdia entre M. kopperi, del Pliocè superior i inici del Pleistocè inferior, i M. balearicus, l’espècie més moderna del Plistocè mitjà.

Gasulla, barranc de la

2 Respostes

(Ares del Maestrat, Alt Maestrat)

Barranc, afluent de la rambla Carbonera, que conté un important conjunt de balmes i coves amb pintures rupestres prehistòriques de l’estil dels pintors de les serres.

Els dos jaciments més importants per la quantitat i l’interès de les figures són els de la cova Remígia i el cingle de la Cova Remígia. Però hi ha una altra sèrie de jaciments pintats dins del mateix barranc o als encontorns (el racó de Molero, el racó de Gasparó, el barranc de les Dogues, el barranc del Mas Blanc i el barranc del Cingle), tots amb pintures semblants a les dels dos grups de Remígia.

Gascons, barranc dels

2 Respostes

(Cretes, Matarranya)

Barranc, afluent, per la dreta, del barranc de Calapatà.

El 1908 Breuil descobrí una balma amb pintures rupestres prehistòriques, del grup dels pintors de les serres. Foren arrencades vers el 1924 i han desaparegut.

Les representacions eren figures de bèsties (cérvols, cabres) i caçadors amb arc.

Fletcher i Valls, Domènec

3 Respostes

(València, 19 agost 1912 – 31 agost 1995)

Prehistoriador. Director del Servei d’Investigacions Prehistòriques de la diputació de València des del 1950 fins al 1982. Destacat especialista de la prehistòria del País Valencià, ha dirigit o ha participat en moltes excavacions organitzades per l’esmentat servei.

Entre els seus nombrosos treballs, cal destacar El arte prehistórico valenciano y sus orígenes (1949), Repertorio de bibliografía arqueológica valenciana (en col·laboració amb E. Pla i Ballester, des del 1951), Algunas consideraciones sobre los valencianos prerromanos (1952), Inscripciones ibéricas del Museo de Prehistoria de Valencia (1953), Els valencians preromans (1954), La edad del hierro en el levante español (1954), El poblado de la edad de bronce de la Muntanyeta de Cabrera, Vedat de Torrente (1956), Problemes de la cultura ibèrica (1960), La necrópolis ibérica de Solivella, Alcalá de Chivert (1961), La Ereta del Pedregal, Navarrés (1965), El poblado ibérico de la Bastida de Mogente (1965 i 1969), El plomo ibérico de Mogente (1982), Els ibers. Descobrim el País Valencià (1983), Textos ibéricos del Museo de Prehistoria de Valencia (1985) i Recerques del Museu d’Alcoi (1992).

També fou consultor de diverses obres sobre arqueologia i prehistòria del País Valencià.