(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Poble, al sud-est del terme, al límit amb el municipi de Manacor. Sorgí a partir del 1860, en parcel·lar-se la possessió de son Carrió.
En 1866-73 fou construïda l’església (Sant Miquel), erigida el 1888 en vicaria dependent de la parròquia de Manacor. Una nova església fou beneïda el 1907.
El 1892 passà a formar part del nou municipi de Sant Llorenç des Cardassar; el 1934 esdevingué parròquia independent.
Possessió, just al límit amb el terme de Sóller, al vessant del sud-est de la serra de Tramuntana (puig de l’Ofre, 1.191 m alt).
A la capçalera del torrent de Solleric, curs d’aigua intermitent format a Solleric per la unió de diversos torrents i que, després de passar prop d’Alaró, Consell, Biniali (per aixó és nomenat també torrent de Biniali), Sencelles i Costitx, s’uneix al torrent de Rafalgarcés dins el terme d’Inca.
La casa en època musulmana era anomenada Xular. Fou el centre del marquesat de Solleric.
Antic lloc o possessió, situat prop de la costa de Migjorn.
Dins el seu territori hi ha l’antiga torre Saura, de defensa contra les incursions corsàries, prop de la qual fou construïda una notable residència d’estiu amb jardí, que donà nom al comtat de Torre Saura.
A la costa, vora la llacuna de Prat, hi ha la cala i els arenals de son Saura, de sorra fina.
Lloc o possessió, situat a cala Santagaldana, entrant ovalat del migjorn de l’illa.
És un important centre turístic, amb establiments hotelers.
Antiga parròquia, al nord de la vila, a l’indret de les possessions de Santa Creu (i Santa Creveta) i Lloriac (Vell i Nou).
El seu terme, esmentat el segle XIII, corresponia a la des Mercadal, la qual, inicialment sufragània seva, adquirí la capitalitat al començament del segle XV.
(Vilafranca de Bonany, Mallorca Pla)
(o Sant Martí) Possessió, al sud i a poca distància de la vila, camí d’Alenzell, una altra possessió del terme.
Sant Martí d’Alenzell ja és anomenat així en el repartiment de Mallorca, el 1232, i consta com a alqueria del terme de Petra; fou donada a Ramon Laclusa, però després fou adquirida, amb altres de veïnes, pels templers.
Després de l’extinció de l’orde dels templers (1312), passà als hospitalers, però, reintegrada el 1314 al poder reial, la cavalleria d’Alenzell fou atorgada a Pau Sureda, i el 1391 Pau Sureda i Moià, veguer forà de Mallorca, comprà l’honor de Sant Martí d’Alenzell, origen de la baronia de Sant Martí d’Alenzell, i els seus descendents es cognomenaren Sureda de Santmartí i tingueren el marquesat de Vilafranca.
Dins el seu territori es formà un nucli urbà que donà lloc, el 1620, a la vila de Vilafranca de Bonany, inicialment Vilafranca de Sant Martí.
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
Veure> Gatamoix (possessió).
Lloc o possessió, a l’oest de la vila, al costat d’una font que rega un hort de tarongers.
Lloc o possessió, situat al sector des Migjorn, a l’esquerra del barranc de Binigaus, uns 2 km aigua amunt de la seva desembocadura.
Prop seu i dominant el barranc hi ha les restes del poblat prehistòric de Sant Agustí, circuït per una muralla ciclòpia: habitacions circulars i rectangulars, sitjots, un pilar de taula i tres talaiots.
Un d’aquests, el de ses Bigues de Mata, ben conservat, és el més gran dels de cambra de les Balears. Fou declarat monument nacional el 1931.
Dades dels Països Catalans 