(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)
Possessió, al nord de la vila, a la dreta del torrent de Muro.
El segle XIV era posseïda per la família Cima. El segle XVIII pertanyia als jesuïtes del convent de Sant Martí de Palma de Mallorca.
(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)
Possessió, al nord de la vila, a la dreta del torrent de Muro.
El segle XIV era posseïda per la família Cima. El segle XVIII pertanyia als jesuïtes del convent de Sant Martí de Palma de Mallorca.
Possessió, al nord de la vila, a l’esquerra del barranc de Vinagrella, nom que rep el sector més alt del torrent de Muro.
Antiga possessió, construïda al cim d’un contrafort nord-oriental de la serra de na Burguesa. El segle XVII passà dels Vida als Truiols; en 1900-05 el marquès de la Torre, Ferran Truyols i Despuig, transformà les velles edificacions en un castell.
Hi agrupà notables col·leccions d’armes (procedents, en gran part, del castell de Peralada), d’estris de cuina de coure (de les possessions familiars a Mallorca), d’objectes de ferro forjat i d’antigues portes i una pinacoteca amb obres d’Auberman i Faust Morell, entre altres.
Ha estat residència de personalitats, i recentment ha estat transformada en un gran hotel de luxe.
(Alcúdia de Mallorca, Mallorca Raiguer)
(o alqueria de Vernissa) Possessió que fou concedida en feu i en servei d’un cavaller armat el 1315 pel rei Sanç I de Mallorca, al seu escuder Guillem d’Oms, com a satisfacció de les quantitats de diners que el rei devia al seu difunt sogre Miró Despalau.
Passà per enllaç matrimonial (segle XVI) als Puigdorfila, i després (segle XVII) als Serra, els quals la donaren a la confraria de la Puríssima Concepció del convent de Sant Francesc de Mallorca.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Antiga possessió, situada en una vall tributària, per l’esquerra, del torrent des gorg Blau, dita la vall de Turixant.
Modernament ha estat desdoblada en Turixant de Dalt (l’antiga casa) i Turixant de Baix (ja vora l’esmentat torrent). S’hi estatja el venerat crist de Turixant.
(o Trabalúger) Lloc o possessió, prop de la costa meridional de l’illa, on s’obre, a la desembocadura del barranc de Trebalúger (que dóna lloc a una de les poques zones de regadiu de l’illa), al límit amb el municipi de Ferreries, la cala de Trebalúuger.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
Possessió, al sud del terme, a la capçalera de la vall d’Almedà, sota el puig des Tossals (1.048 m alt), a la serra de Tramuntana.
Cala de la costa oriental de l’illa, entre el cap de Monsènyer Vives i l’illa d’en Colom, prop del lloc o possessió de sa Torreta.
Lloc o possessió, a llevant de la ciutat, prop de la carretera de Maó.
Hi ha una important estació megalítica amb la taula de Torrellafuda.
En època islàmica era Hesmaljuda, que donà nom a un dels districtes en què és dividia l’illa.
(Santa Maria del Camí, Mallorca Raiguer)
Possessió. Situat al nord de la vila, antiga alqueria de l’època islàmica anomenada Abdà, que els hereus del vescomte de Bearn donaren a Bernat de Santaeugènia, i a la seva mort, el 1269, passà al seu germà Guillem de Montgrí, el qual el 1271 la lliurà a l’infant Jaume, el futur rei Jaume II de Mallorca.
Al començament del segle XIII ja pertanyia als Torrella, que la conservaren fins que fou adquirida el 1670 per Francesc Cotoner i d’Olesa (germà del gran mestre de Malta Nicolau Cotoner), que féu construir l’actual casa, una de les millors residències urbanes del Barroc; de l’antiga construcció resta, entre altres vestigis, un portal apuntat del segle XV amb les armes dels Torrella.
A la fi del segle XIX fou posseïda per la comtessa de Peralada i de Savallà, que morí el 1899. A mitjan segle XX fou adquirida per la vídua del comte de Carnarvon i el seu fill, l’historiador del lul·lisme Jocelyn N. Hillgarth, els quals l’han restaurada.