Arxiu d'etiquetes: ports

Castellfort (Ports)

3 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 66,7 km2, 1.181 m alt, 215 hab (2014)

Situat al sector meridional del massís dels ports de Morella, al peu sud de la mola d’Ares, a l’interfluvi de la rambla de Sellumbres i de la canada d’Ares, al nord-oest de Castelló de la Plana. Hi ha algunes hectàrees de bosc, principalment pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (blat, farratge, llegums i patates), complementada per la ramaderia ovina. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila es troba enlairada sobre una mola en posició defensiva, al lloc d’un antic castell islàmic; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, obra del 1734.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Pere (probablement d’origen pre-romànic) i al sud del terme, el santuari de la Mare de Déu de la Font o de la Font del Barranc.

Enllaç web: Ajuntament

Balansat, cap de

3 Respostes

(Sant Joan de Labritja, Eivissa)

(o la punta de sa Creu)  Promontori (231 m alt), situada a la parròquia de Sant Miquel de Balansat, a l’oest del port de Balansat o de Sant Miquel (es Port de Sant Miquel), un dels pocs refugis de la costa septentrional de l’illa.

Prop seu hi ha una important urbanització turística.

Biar (Alt Vinalopó)

32 Respostes

Municipi de l’Alt Vinalopó (País Valencià): 98,2 km2, 700 m alt, 3.670 hab (2014)

Estès per la vall de Biar. El relleu és accidentat per la serra de Mariola, al nord-oest d’Alacant.

Tradicionalment la vida econòmica del municipi ha estat agrícola, amb gran predomini dels conreus de secà (oliveres, cereals, vinya) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia (porcina i ovina) té una certa importància. Hi ha apicultura. Darrerament, però, la indústria, de tradició alimentària, s’ha desenvolupat i s’ha obert a altres sectors per influència dels nuclis industrials veïns, especialment d’Onil. Àrea comercial de Villena. La població, amb algunes oscil·lacions, tendeix més aviat a augmentar.

La vila, d’origen islàmic, s’estén al voltant d’un turó coronat pel castell de Biar, molt ben conservat, que defensava el port de Biar. Hi destaca l’església parroquial de Sant Cristòfor, amb elements gòtics, a l’interior, i renaixentistes, a l’exterior.

Dins el terme hi ha el santuari de la Mare de Déu de Gràcia i les caseries de les Casetes de Gil, Fontalbres, les Fontanelles, Marcota, Patiràs, l’Arguenya i Sanxet.

Barcarès, el (Rosselló)

13 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 11,65 km2, 2 m alt, 4.080 hab (2012)

(ant: el Port de Sant Llorenç) Situat a la costa, a la Salanca, vora l’estany de Salses, al nord de la desembocadura de l’Aglí. Es el municipi més septentrional de la costa catalana.

La vida econòmica del terme, limitada tradicionalment a la pesca, ha experimentat una espectacular transformació durant els últims decennis amb l’arribada del turisme, que no ha parat de créixer i ha provocat una forta estirada de la població. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble es troba situat a la platja de la Salanca. Hi ha un important port esportiu.

Dins el terme hi ha l’antiga torre de defensa de Sant Àngel. Del 1939 a 1942 albergà el camp del Barcarès, destinat a acollir a refugiats de la guerra civil espanyola.

Ares, les -Ribagorça-

4 Respostes

(les Paüls, Ribagorça)

Antic santuari (1.775 m alt) de la Mare de Déu de les Ares, situat al vessant nord-oest del Turbó a la capçalera del riu de Gavàs.

Damunt el santuari es troba el port de les Ares (1.896 m alt), per on passa el camí que comunica l’alta vall de l’Isàvena (les Paüls) amb la Baixa Ribagorça (Vallabriga, les Viles de Turbó) i és el punt d’unió del Turbó amb la serra de les Ares, que s’estén fins a l’Isàvena i forma la paret occidental del congost d’Ovarra.

Arcs, els -Baix Cinca-

3 Respostes

(Fraga, Baix Cinca)

Despoblat, situat a l’esquerra de l’Ebre, a 24 km de la ciutat, poc abans de la desembocadura del barranc de la vall Querna, per on passava l’antiga carretera que unia els camps de barrella de l’Atxon, al límit amb els Monegres, amb l’embarcador dels Arcs.

L’abandonament del conreu de la barrella i la desaparició de la navegació fluvial han provocat el despoblament d’aquesta zona. El 1950 tenia encara 23 h.

Andritxol, cap

2 Respostes

(Andratx / Calvià, Mallorca Tramuntana)

Cap de la costa, situat entre els dos municipis, a l’est d’es Camp de Mar, l’antic port Andritxol.

Damunt el promontori es troba l’antiga torre de defensa dita torre del cap Andritxol (o del port Andritxol), construïda el 1580 i reformada dos anys més tard.

Almansa, port d’

6 Respostes

(la Font de la Figuera, Costera)

Pas de la carretera de València a Albacete. Antic camí ral de  València a Madrid, a la frontera del País Valencià amb Castella, entre la Font de la Figuera i Almansa (Albacete).

Prop d’aquest indret tingué lloc l’any 1707 la batalla d’Almansa.

Albaida, port d’

4 Respostes

(Vall d’Albaida / Comtat)

Depressió (628 m alt) entre les dues comarques, a l’alineació muntanyosa que les separa, on s’uneixen les serres de Benicadell i d’Agullent.

Hi passa la carretera general de València a Alacant.

Agres (Comtat)

18 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 25,84 km2, 722 m alt, 565 hab (2013)

Situat en una petita vall entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent anomenada la valleta d’Agres, per on el riu d’Agres (afluent esquerrà del riu d’Alcoi) arriba fins a l’estret d’Agres, per on passa la carretera i el ferrocarril per l’anomenat port d’Agres.

Hi predomina l’agricultura de secà, dedicada principalment a l’olivera (apreciada per la qualitat de les olives) i a cereals. Àrea comercial d’Alcoi. L’emigració ha reduït la població en una quarta part.

La vila està situada en un coster al peu de la serra de Mariola; damunt mateix de la població es troba l’antic castell d’Agres, on encara subsisteix un convent franciscà abandonat el segle XIX, el qual tenia cura d’un santuari dedicat a la Mare de Déu del Castell (o Mare de Déu d’Agres).

Dins el terme municipal, a la mola del Frare, hi ha restes d’un poblat de l’Edat del Bronze.