Arxiu d'etiquetes: ports

Cabrera -illa-

(Palma de Mallorca, Mallorca)

Illa (1.569 ha), la més gran de l’arxipèlag de Cabrera. Presenta un relleu accidentat i una costa retallada, on s’obre el port natural de Cabrera. Ruïnes d’un monestir paleocristià, al Clot del Guix, i del castell de Cabrera (segle XIV), bastit per lluitar contra la pirateria que devastava les costes de Mallorca.

Entre el 1809 i el 1819 serví de presó a 9.000 francesos capturats a la guerra contra Napoleó, dels quals només sobrevisqueren 3.600; un monument erigit pel príncep de Joinville (1847) rememora la tragèdia.

Fins fa poc era propietat del Ministeri de Defensa que hi tenia una petita guarnició militar, i depèn de l’organisme autònom dels Parcs Nacionals de l’Estat.

Silla (Horta)

Municipi de l’Horta (País Valencià): 25,03 km2, 8 m alt, 18.570 hab (2015)

Situat a ponent de l’Albufera, al sud de València.

Es conrea gran part de la superfície. El regadiu aprofita aigües derivades de la reial sèquia del Xúquer i produeix arròs, hortalisses, moresc i cítrics; al secà es conreen garrofers i oliveres. Avicultura. El sector industrial ha pres gran rellevància fins a convertir el municipi en un dels més industrialitzats de tota l’Horta: indústria química, alimentària (licors), paperera, de joguines tèxtils, metal·lúrgiques i de materials per a la construcció. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80.

La vila és en un nus de comunicacions. Església parroquial de la Mare de Déu dels Àngels (segle XVIII). A llevant de la població hi ha el port de Silla, per a les barques de pesca.

Antiga torre de Silla. Fou centre de la comanda de Silla, que passà a l’orde de Montesa.

Enllaç web: Ajuntament

Burbe, portilló de *

(Bossòst, Vall d’Aran)

Nom amb què també es conegut el port d’Et Portillon.

Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

Municipi d’Eivissa (Illes Balears): 126,87 km2, 31 m alt, 23.631 hab (2015)

Situat al nord-oest de l’illa, obert a la badia de Sant Antoni o de Portmany, 15 km al nord-oest de la vila d’Eivissa. El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa (398 m al promontori que domina la punta de sa Torreta) i se l’anomena es Amunts.

L’activitat econòmica bàsica era l’agricultura, que s’ha vist, però, substituïda en gran part per les activitats turístiques: els conreus més estesos són els de secà, sobretot ametllers, garrofers i figueres, als quals segueixen en importància els cereals; el regadiu aprofita aigua de pous i produeix hortalisses, patates, fruita i farratge. Ramaderia (bestiar boví, oví, cabrum i porcí). La pesca ha disminuït l’activitat. Indústria turística i de la construcció. El port de Sant Antoni ha esdevingut port comercial. Àrea comercial d’Eivissa.

La vila tanca pel nord la badia de Portmany, al sector més abrigat.

Dins el terme, entre els llocs d’interès arqueològic i històric, cal esmentar l’abric de ses Fontanelles i la capella paleocristiana de Santa Agnès. Fou centre de l’antic quartó de Portmany.

Enllaç web: Ajuntament

Sagra (Marina Alta)

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 5,62 km2, 103 m alt, 410 hab (2015)

Situat al sistema Prebètic valencià, a la vall del riu Girona, al sector conegut per la Rectoria del Ràfol. Al nord hi ha l’abrupte sector del port de Sagra.

Economia agrícola, on predominen els conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són els cítrics, seguits d’ametllers, garrofers, oliveres i cereals de secà. Avicultura. Àrea comercial de Gandia. Població en descens.

La vila, d’origen àrab, s’allarga al camí axial de la Rectoria del Ràfol; església parroquial de Sant Sebastià (fi del segle XVI). La senyoria fou adquirida per l’orde de Sant Jaume, que hi edificà un palau, i hi establí la comanda de Sagra.

Portvendres (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 14,77 km2, 23 m alt, 4.214 hab (2013)

(fr: Port-Vendres) Situat a la façana marítima de la Marenda, al sud-est de la comarca, accidentat pels últims contraforts de la serra de l’Albera. La costa, molt retallada, forma part de la Costa Vermella.

S’hi conreà vinya (secà). L’activitat de pesca, tradicionalment important, s’ha reduït considerablement a causa de l’avenç del sector turístic, que al seu torn ha provocat el desenvolupament de la indústria hotelera. Té importància la indústria alimentària, especialment la indústria conservera i la vinícola, amb vins dolços naturals. El creixement de la població ha estat molt lligat a l’evolució del tràfic portuari.

El port de Portvendres actual data del 1848, però el seu origen és molt antic i té activitat de passatge, l’única regular al nord de Barcelona, des del segle XVIII, l’activitat del qual s’intensificà a partir del 1867 amb la instal·lació del ferrocarril.

La vila es localitza entre els port i els primers contraforts de l’Albera. Església parroquial de Santa Maria (acabada el 1888).

Dins el terme hi ha també el poble de Cosprons, el barri de Pulilles, a la costa i algunes urbanitzacions.

Portell de Morella (Ports)

Municipi dels Ports (País Valencià): 49,67 km2, 1.076 m alt, 222 hab (2014)

Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, el riu de la Cuba el separa de l’Aragó, accidentat per la serra del Bovalar. Drena també el terme la rambla de Sellumbres.

El territori, molt trencat, admet només una agricultura de secà de muntanya, destinada sobretot al conreu de cereals, mentre que una gran part del terme, cobert de pinedes i pastures, és aprofitat per les ovelles. Petita indústria tèxtil. Àrea comercial de Morella. Població en descens.

La vila és d’origen islàmic i té carrers trencats i irregulars. L’església parroquial de l’Assumpció té una portada barroca.

El municipi comprèn, a més, el santuari de la Mare de Déu de la Font, el llogaret de les Alberedes de Portell i les caseries dels Grevolars i els Pereagustins.

Enllaç web: Ajuntament

Olleria, l’ (Vall d’Albaida)

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 31,75 km2, 425 m alt, 8.379 hab (2014)

(ant: Olles) Situat al peu de la serra Grossa i del port de l’Olleria, entre el riu d’Ontinyent i el Cànyoles, afluent del riu d’Albaida. El terme comprèn l’extrem nord-est de la comarca.

L’agricultura és de secà: hi predomina el conreu de la vinya, que produeix vi de taula; també hi ha cereals i oliveres. Hi té importància l’activitat industrial, on destaquen les indústries derivades de la fusta (mobles), seguides per la fabricació de vidre i de materials per a la construcció, i tèxtils; a més, cal esmentar la pirotècnia i la indústria alimentària. Àrea comercial de Xàtiva. El principal augment demogràfic del segle XX s’experimentà en el decenni 1960-70, amb un augment de més d’un miler d’habitants.

El poble és a la plana, l’església parroquial (Santa Maria Magdalena) tingué com a annexa la d’Aielo de Malferit fins el 1535.

El municipi comprèn, a més, els despoblats de Miranda i de Vint-i-cinc.

Enllaços web: AjuntamentBiblioteca

Benirràs

(Sant Joan de Labritja, Eivissa)

(o Binarràs)  Vénda, a la parròquia de Sant Miquel de Balansat.

A la zona costanera, a l’est del port de Sant Miquel, hi ha la cala o port de Benirràs.

Benigànim, port de

(Costera / Vall d’Albaida)

Depressió (295 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre la serra de la Creu i la serra de Requena.

Hi passà la carretera de Xàtiva a Gandia.