Llogaret (1.360 m alt) de l’antic municipi de Toloriu, situat a la dreta del riu de Barguja (afluent per l’esquerra del Segre, que neix al peu del Cadí).
Ha pertangut a la parròquia del Quer Foradat i a l’antic municipi de Bar.
(Aiguatèbia, Conflent, segle X – Pont de Bar, Alt Urgell, 3 novembre 1035)
Eclesiàstic i sant. Bisbe d’Urgell (1010-35).
Iniciador de la construcció de la catedral d’Urgell, va prendre part en diverses accions de recuperació del territori ocupat pels sarraïns (Guissona, primer quart del segle XI).
Sant i patró de la diòcesi d’Urgell.
Poble de l’antic municipi d’Aristot, al Baridà, al fons de la vall i a la dreta del torrent de Castellnou, afluent, per la dreta, del Segre.
La seva parròquia (Sant Gervasi) succeeix la de Carcolze, llogaret del seu terme actual, igual com els banys de Sant Vicenç, vora el Segre, i el mas de Sant Vicenç, al camí de Bescaran.
Veïnat de l’antic municipi d’Aristot, a l’esquerra del barranc de Castellnou, aigua amunt de Castellnou de Carcolze.
La parròquia de Carcolze és esmentada el 839; el 996 fou venut el castell de Carcolze pel vescomte Guillem d’Urgell; més tard és esmentat Castellnou de Carcolze com a únic terme i parròquia.
Poble, situat en un contrafort de la serra de Cadí, a l’esquerra del Segre, vora el barranc de Barguja.
Al capdamunt del poble hi ha l’església parroquial de Sant Esteve i les ruïnes del castell de Bar, antic centre del Baridà, que, juntament amb els de Toloriu i d’Aristot, guardava l’entrada de la Cerdanya. Aquest castell fou ocupat per tropes alemanyes durant la guerra de Successió.
Al final del segle XIX, Bar formava encara un municipi.
Una carretera comunica aquest poble amb Toloriu i amb la carretera general que segueix el curs del Segre, prop de l’antic pont de Bar, origen del poble de Pont de Bar.
Entre Bar i el Quer Foradat, al mig de la mata de Bar, hi ha un petit empriu dels municipis de Toloriu i de Cava.
Poble (1.223 m alt) i antic municipi, annexat, el 1970, a l’actual. És situat al cim d’un enlairat turó que domina, des de molta altura, la vall del Segre. L’església parroquial, amb alguna resta romànica, és dedicada a sant Andreu.
El 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, és esmentada la parròquia d’Aristot. Hi havia hagut un castell que fou fet enderrocar l’any 1209 pel vescomte Arnau de Castellbó.
Pertanyia a l’antic terme el poble de Castellnou de Carcolze, el veïnat de Carcolze i el balneari i caseriu dels banys de Sant Vicenç.
Sota el pla de Lles es troben les ruïnes de l’ermita de Santa Llogaia d’Aristot.
Caseriu de l’antic municipi de Toloriu, situat a la confluència del torrent de Barguja amb el Segre, a l’esquerra d’aquest riu.
Dades dels Països Catalans 