(Pollença, Mallorca, 17 febrer 1936 – Barcelona, 16 març 2014)
Pintora. Filla d’Alexis Macedonski. Fou molt precoç, als 15 anys ja feu una exposició a Palma de Mallorca, i als 16 anys publicà un llibre de poesies amb il·lustracions seves.
Va viure a Barcelona i a Madrid, i pintà diversos quadres de grans proporcions per a esglésies d’Extremadura i d’Aragó.
(Pollença, Mallorca, 6 agost 1837 – Palma de Mallorca, 21 desembre 1922)
Pedagoga i religiosa. Estudià magisteri a Barcelona i, amb el seu marit, Francesc Civera, obrí una escola a Palma de Mallorca.
En restar vídua (1869), acceptà la petició del bisbe de Mallorca Miquel Salvà de reorganitzar l’antic col·legi de la Puresa, i poc després l’encàrrec de la diputació d’organitzar en el mateix col·legi l’escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba.
En el seu temps la congregació de la Puresa de Maria Santíssima passà a València i, més tard, a Barcelona, on avui té la casa general.
(Pollença, Mallorca, 1862 – 1887)
Escriptor. La seva breu activitat poètica revela una forta influència de Miquel Costa i Llobera.
El 1888 fou publicada, amb pròleg de Costa, una edició pòstuma de les Poesies de Guiraud.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cim (838 m alt) de la serra de Tramuntana, damunt la costa, entre les valls d’Ariant i de Ternelles.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Possessió i actual urbanització del Port de Pollença, a l’est de la vall de Bóquer.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa meridional de la península de Formentor, a llevant de la cala Morta.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa de Tramuntana, una de les prolongacions vers la mar de la serra de Cornavaques.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Península d’uns 12 km de llargària i 3 d’amplària, situada a la part més septentrional de l’illa. Està constituïda per l’extrem est de la serra de Tramuntana.
De relleu accidentat i costa molt retallada, on alternen espadats i cales, amb alguns illots com l’illa de Formentor i es Colomer, els espadats del cap de Formentor, dominat pel far de Formentor, en constitueixen l’extrem més oriental.
Tota la península formava una possessió de la família del poeta Miquel Costa i Llobera, el qual, en morir, es fragmentà i una part fou comprada per l’argentí Adam Diehl, que hi construí, damunt la platja de Formentor, l’Hotel Formentor, una de les primeres instal·lacions de luxe del primer quart del segle XX i que encara avui manté tot el seu prestigi original.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa, a la península de Formentor, al fons d’una gran badia oberta entre el cap de Catalunya i la punta d’en Tomàs.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Cala de la costa, entre la punta de sa Galera i la de les Coves Blanques, a l’oest de la cala de Sant Vicent.
Dades dels Països Catalans 