(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Vall (140 m alt), a llevant de la vila, entre el puig de Santuïri i la mar, drenada pel torrent de Sant Jordi.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Vall (140 m alt), a llevant de la vila, entre el puig de Santuïri i la mar, drenada pel torrent de Sant Jordi.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Grup de coves prehistòriques artificials, funeràries, als voltants de la cala de Sant Vicent, corresponents a un tipus de l’edat del bronze (segon milenni aC), estès per la major part de l’illa, però que rarament es presenten en conjunts, com en aquest cas.
Començades a estudiar el 1856 (Martorell i Peña), foren publicades detalladament per l’arqueòleg britànic W.I. Hemp (1927), que n’identificà 13, que no conserven gairebé cap material.
Tenen un pati exterior a l’entrada, un corredor llarg i una cambra amb petits recambrons laterals.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Caseria i centre turístic, al nord del terme, vora la profunda cala de Sant Vicent, oberta a la costa septentrional de l’illa, entre els promontoris de la punta de les Coves Blanques (extrem de la serra de Sant Vicent, que culmina a 480 m alt), i el morro de Bóquer (format per la serra del Cavall Bernat), a ponent de la península de Formentor. És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent, que procedeix de Pollença.
El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales (cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers) que formen la colàrsega de la cala.
Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes (entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi instal·laren); a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic: el 1970 hi havia 128 apartaments i cases d’estiueig, i diversos hotels. L’església (la Mare de Déu del Carme) fou erigida el 1946.
Sant Vicent era una antiga alqueria (que conservà fins a la conquesta aquest nom mossàrab), atorgada als templers.
Per tal de protegir-se de les incursions dels pirates turcs i berbers, els pagesos de la vall de Sant Vicent sol·licitaren el 1570 la construcció de la torre de Sant Vicent damunt la punta dels Ferrers (o de la Torre), feta el 1571 i enderrocada el 1952.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Curs d’aigua intermitent, que neix a l’oest del terme, a la Cuculla de Fartàritx, i el travessa d’oest a est, i passa per l’indret on hi havia l’antiga església de Sant Jordi.
La seva vall, aigua amunt de la vila, s’anomena vall d’en Marc; i aigua avall, la vall de Santuïri. Desemboca al centre de la badia de Pollença, vora la possessió de Llanaira.
(Pollença, Mallorca, 1862 – Palma de Mallorca, 1916)
Historiador. Canonge de la seu de Mallorca i catedràtic d’història al seminari.
La seva obra més important és la Historia de Pollensa (1897-1906); publicà també el recull de poemes en llatí -amb traducció al català de Llorenç Riber– Carmina (1905), i monografies com les dels santuaris de Lluc i Cura o Orígens del cristianisme en la illa de Menorca… (1890, 1948).
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
Antic santuari de la Mare de Déu del Roser, a l’extrem meridional de la vila.
El 1578 s’hi instal·là un convent de dominicans, els quals s’endugueren l’antiga imatge a la nova residència.
(Pollença, Mallorca Tramuntana)
(o castell de Pollença) Antic castell, les ruïnes del qual s’aixequen a 476 m en un impressionant espadat de la costa de tramuntana, al vessant septentrional de la vall de Ternelles.
Antiga fortalesa d’època islàmica, en conservà la jurisdicció sempre la corona (era regit per un castlà o sotscastlà). Perdé importància estratègica a la fi del regne de Mallorca (1349) i encara més amb les noves tècniques de defensa i amb la construcció de la fortalesa d’Albercutx a la fi del segle XVII (el darrer sotscastlà és del 1570).
Perdurà com a lloc de vigilància de la costa i fou definitivament abandonat el 1715.
(Pollença, Mallorca, 17 febrer 1936 – Barcelona, 16 març 2014)
Pintora. Filla d’Alexis Macedonski. Fou molt precoç, als 15 anys ja feu una exposició a Palma de Mallorca, i als 16 anys publicà un llibre de poesies amb il·lustracions seves.
Va viure a Barcelona i a Madrid, i pintà diversos quadres de grans proporcions per a esglésies d’Extremadura i d’Aragó.
(Pollença, Mallorca, 6 agost 1837 – Palma de Mallorca, 21 desembre 1922)
Pedagoga i religiosa. Estudià magisteri a Barcelona i, amb el seu marit, Francesc Civera, obrí una escola a Palma de Mallorca.
En restar vídua (1869), acceptà la petició del bisbe de Mallorca Miquel Salvà de reorganitzar l’antic col·legi de la Puresa, i poc després l’encàrrec de la diputació d’organitzar en el mateix col·legi l’escola normal, femenina, de mestres de Balears, que funcionà amb eficàcia, fins que, el 1912, fou suprimida per Santiago Alba.
En el seu temps la congregació de la Puresa de Maria Santíssima passà a València i, més tard, a Barcelona, on avui té la casa general.
(Pollença, Mallorca, 1862 – 1887)
Escriptor. La seva breu activitat poètica revela una forta influència de Miquel Costa i Llobera.
El 1888 fou publicada, amb pròleg de Costa, una edició pòstuma de les Poesies de Guiraud.